Vés al contingut

Olivia Dean

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOlivia Dean
Biografia
Naixement14 març 1999 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Walthamstow (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat2017 Modifica el valor a Wikidata -
Musicbrainz: 15e0d608-0869-429b-898d-3d8db3ecedd5 Modifica el valor a Wikidata

Olivia Dean (Walthamstow, 14 de març de 1999) Olivia Lauryn Dean és una cantant anglesa de neo soul.[1] Descriu la seva música com a "balades devastadores de desamor i himnes d'amor propi".[2] Ha publicat un àlbum d'estudi: Messy (2023) i cinc EPs. El 2021, Dean va ser nomenada millor nova artista de l'any per Amazon Music i, el 2023, Dean va ser seleccionada com a l'artista de l'any a la BBC Music Introducing.

Biografia

[modifica]

Primers anys de vida

[modifica]

Dean va néixer al districte londinenc de Haringey de pare anglès i mare jamaicana-guayanesa.[2] La seva àvia va emigrar al Regne Unit des de Guyana als 18 anys com a part de la generació Windrush. El seu segon nom "Lauryn" està inspirat en Lauryn Hill, de qui els seus pares són grans fans. Va créixer a Walthamstow i on de vegades se sentia diferent per ser de raça mestissa.[3][2] Amb el seu pare sovint escoltava música i ballaven junts per la cuina.[4] A l'escola primària, va cantar "Tomorrow" del musical Annie en una competició i estava tan nerviosa que inicialment va donar l'esquena al públic i va començar a plorar per la por escènica, tot i que va guanyar el segon lloc. Va prendre classes de teatre musical en una escola de dissabte i va participar en un cor de gospel.[2][3][5] Als 15 anys, va ser acceptada a l'escola BRIT i feia un viatge d'anada i tornada de 3 hores cada dia per anar a l'escola.[3][6][7] Al principi, va estudiar teatre, però va canviar de disciplina a la composició de cançons i va convèncer la seva mare perquè comprés un piano de segona mà.[3]

Carrera

[modifica]

Dean va començar a escriure cançons als 16 anys, sent autodidacta en guitarra i piano. Va actuar al seu concert de graduació. Va cridar l'atenció d'Emily Braham, una dona jove que la va contractar com la seva manager.[3][7][8]

Braham va fer que Dean fes una audició amb Rudimental, que la van contractar com a corista als 17 anys. La seva primera actuació va ser al Festival de Sziget davant de 16.000 persones. Va aparèixer al senzill "Adrenaline" de Rudimental a l'àlbum Toast to Our Differences (2019). Va dir que no era bona a a la feina, ja que sovint cantava la melodia en lloc de l'harmonia.[2][3]

El novembre de 2019, va llançar el seu EP debut, OK Love You Bye, gravat en un pub reconvertit en estudi de l'est de Londres. Després de ser reproduït arreu milions de vegades, se li va oferir i va signar un contracte de gravació amb EMI.[3][9] El seu segon EP, What Am I Gonna Do On Sundays?, es va publicar el desembre de 2020.[10]

El juny de 2023, va llançar el seu àlbum debut, Messy.[1] Durant la primavera de 2024 realitzarà un tour per Europa (Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i França) i els Estats Units.[11] L'octubre de 2024 va publicar un single amb una versió de You Can't Hurry Love, la qual va cantar a Jools' Annual Hootenanny per donar la benvinguda a l'any a través de la BBC.[12]

Influències

[modifica]

La cantant s'ha trobat molt influenciada pels estils R&B i el soul.[13] Dean ha citat Lauryn Hill, Amy Winehouse, Carole King i The Suprems com a les seves inspiracions.[6][4]

Vida personal

[modifica]

Dean és ambaixadora de la marca de Chanel. Viu a Deptford. El 2020, la seva mare es va convertir en la vicepresidenta del Partit per la Igualtat de les Dones. Dean només treballa amb dones directores per als seus vídeos musicals i es descriu com "una feminista molt forta".[2]

Discografia

[modifica]
Llista d'àlbums d'estudi, amb detalls seleccionats i posicions a les llistes
Títol Detalls Millor posició a les llistes
UK

[14]

Messy
  • Publicat: 30 de juny de 2023[1]
  • Discogràfica: Virgin EMI
  • Formats: CD, casset, descàrrega digital, streaming, vinil
 4

EPs

[modifica]
Llista d'EPs, amb detalls seleccionats
Títol Detalls
Ok Love You Bye
  • Publicació: 22 de novembre de 2019[9]
  • Discogrà: AMF / Virgin EMI Records
What Am I Gonna Do on Sundays?
  • Publicació: 4 de desembre de 2020[10]
  • Discogràfica: AMF / EMI
Olivia Dean If You Know What I Mean
  • Publicat: 4 de juny de 2021
  • Discogràfica: UMG Recordings
Growth
  • Publicació: 30 de juliol de 2021[15]
  • Discogràfica: AMF / EMI
Ladies Room
  • Publicació: 29 de setembre de 2023[16]
  • Discogràfica: EMI
  • "Reason to Stay" (2018)
  • "Password Change" (2019)
  • "Baby Come Home" (2020)
  • "Crosswords" (2020)
  • "The Hardest Part" (2020)
  • "Merry Christmas Everyone" (2020)
  • "Echo" (2020)
  • "Be My Own Boyfriend" (2021)[17]
  • "Slowly" (2021)[18]
  • " The Christmas Song " (2021) Regne Unit #19
  • "Danger" (2022)
  • "UFO" (2023)
  • "Dive" (2023)
  • "Carmen" (2023)
  • "The Hardest Part" (2023) (amb Leon Bridges )[19] – Cançons alternatives per a adults #20[20]
  • "Ladies Room" (2023)
Llista de vídeos musicals
Curs Títol
2019 "Password Change"
"Ok Love You Bye"
2020 "Crosswords"
"Baby Come Home"
"The Hardest Part"
"Echo"
2021 "Be My Own Boyfriend"
"Slowly"
2022 "Danger"
2023 "UFO"
"Dive"
"Call Me A Lioness"

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Kheraj, Alim «Olivia Dean: Messy review – hackneyed British soul tropes do singer a disservice». The Guardian, 30-06-2023.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 VAN DYKE, ISOBEL «How Olivia Dean became a superstar without releasing an album». The Evening Standard, 09-03-2023.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Savage, Mark «BBC Sound Of 2024: How embracing chaos made Olivia Dean a breakout star». BBC News, 03-01-2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 Nasinde, Shama «interview olivia dean». Schön!, 10-08-2020.
  5. ↑ Pareles, Jon «On Her Debut Album, Olivia Dean Is Already Pushing Ahead». The New York Times, 29-06-2023.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Premiere: Olivia – 'Reason to Stay'». Wonderland, 26-10-2018.
  7. ↑ 7,0 7,1 Mylrea, Hannah «Get ready for the summer of Olivia Dean». NME, 27-03-2023.
  8. ↑ Baltin, Steve «Best Of 2023: Olivia Dean Mesmerizes On Debut Album, Messy». Forbes, 09-12-2023.
  9. ↑ 9,0 9,1 Watson, Kayleigh «Olivia Dean embarks on her next chapter with positivity in "OK Love You Bye"». The Line of Best Fit, 22-11-2019.
  10. ↑ 10,0 10,1 «OLIVIA DEAN HAS SHARED A NEW SONG FROM HER UPCOMING ‘WHAT AM I GONNA DO ON SUNDAYS?’ EP». Dork, 21-10-2020.
  11. ↑ «Olivia Dean Official Website» (en anglès americà). [Consulta: 24 febrer 2024].
  12. ↑ Olivia Dean - Topic. «You Can't Hurry Love (Live At Jools' Annual Hootenanny)», 09-10-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
  13. ↑ Radio, Jazz. «Jazz Radio» (en francès), 23-11-2022. [Consulta: 21 febrer 2024].
  14. ↑ «Olivia Dean full Official Chart history». Official Charts Company.
  15. ↑ «OLIVIA DEAN DETAILS NEW EP 'GROWTH'». DIY, 09-07-2021.
  16. ↑ Carter, Daisy «OLIVIA DEAN SHARES ‘LADIES ROOM’ SINGLE AND EP». DIY, 29-09-2023.
  17. ↑ Murray, Robin «Olivia Dean Finds Independence With 'Be My Own Boyfriend'». Clash, 16-04-2021.
  18. ↑ Saftner, EJ «Olivia Dean's "Slowly" Turns Vulnerability Into a Superpower». Ones to Watch, 15-07-2021.
  19. ↑ TAYLOR, SAM «Olivia Dean Has Teamed Up with Leon Bridges for a New Version of The Hardest Part». Dork, 16-06-2023.
  20. ↑ «Leon Bridges: Chart History». Billboard.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olivia_Dean&oldid=34224879»