Onofre Tolosa Alsina
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 gener 1880  Cassà de la Selva (Gironès) | ||
| Mort | 25 agost 1936 (56 anys) Vidreres (Selva) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | professor | ||
,_des_del_c._Torrent_Castells.jpg)
Onofre Tolosa Alsina (Cassà de la Selva, 31 de gener del 1880 - Vidreres, 25 d'agost de 1936), Salvi de nom de pila,[1] va ser un germà de les Escoles Cristianes de La Salle. Assassinat a la guerra civil espanyola, és considerat un màrtir que fou beatificat per l'Església Catòlica.[2]
Fill de Josep Tolosa, de Llambilles, i de Rita Alsina, de Cassà de la Selva va ser batejat el 2 de febrer. Va ingressar en el noviciat menor de Bugedo (Burgos) dels germans de les escoles cristianes de La Salle el gener de 1894. El 1896 va fer el noviciat i prendre el nom religiós d'Onofre.[3]
Va estar successivament les escoles de Sant Feliu de Guíxols, Manlleu i Benicarló. En 1910 i durant diversos anys va ser mestre a l'escola gratuïta que tenia el noviciat de La Salle de Premià de Mar. Després va ésser nomenat director d'Arenys de Mar. Va estar-se un temps a Barcelona i el 1922 esdevingué sotsdirector a Manlleu. Nomenat director de Roquetes, s'hi va estar fins a 1926.[4][3]
Després, durant quatre anys, va ésser director de les Corts, també a Barcelona. Va estar també a Cambrils, Tarragona i Manlleu, en repòs, perquè la salut se li havia ressentit. La seva darrera destinació va ésser l'Escola La Salle Bonanova de Barcelona, on ajudava en les tasques de comptabilitat.[5]
Quan va esclatar la guerra Civil espanyola el 1936 des del col·legi de la Bonanova va córrer a refugiar-se al seu poble natal de Cassà de la Selva, amb el seu germà. Vist el caire dels esdeveniments, per prevenció, es dirigí a Llagostera per refugiar-se a casa de la seva àvia. El comitè de Llagostera el va reconèixer tan bon punt el va veure, el va detenir i l'afusellaren a la carretera de Llagostera a Vidreres (Girona) el 25 d'agost de 1936. Acabada la Guerra, el seu cos va poder ésser recuperat de la fossa comú i enterrat a la capella martirial de la Casa La Salle de Sant Martí Sesgueioles (Barcelona), amb la resta de germans màrtirs Lasalians.[6]
Va ésser beatificat el 28 d'octubre de 2007 a Roma amb 498 màrtirs beats d'aquell dia, on també hi havia un nombrós grup de 58 germans de les escoles cristianes.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Sanabre, Josep. Martirologio de la iglesia en la diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa, 1936-1939 (en castellà). Barcelona: Imp. de la editorial Libreria Religiosa, 1943, p. 322.
- ↑ Iannaccone, Mario Arturo. Persecuzione: La repressione della Chiesa in Spagna fra Seconda Repubblica e Guerra Civile (1931-1939) (en italià). Torí: Lindau, 2015, p. 449. ISBN 978-88-6708-382-4.
- ↑ 3,0 3,1 Mata, Santiago. Holocausto católico: Los mártires de la Guerra Civil (en castellà). Madrid: La Esfera de los Libros, 1 octubre 2013, p. 346. ISBN 978-84-9970-950-5.
- ↑ «El salesiano vasco que pedía "la muerte antes que ofenderle"» (en castellà), 30-01-2018. Arxivat de l'original el 2019-04-14. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Teulón, Jorge López. «Mañana del 25 de agosto, en la carretera de Llagostera a Vidreres» (en castellà). Religión en Libertad, 25-08-2011. [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Bosch i Mercader, Josep. «Refent la nostra història: Un oblit lamentable». Arxivat de l'original el 19 de gener 2019. [Consulta: 17 gener 2019].
- ↑ Martín Pay, Xavier. Sant Cristòfol de Premià de Mar, una parròquia amb història. Premià de Mar: Uno, 2018, p. 416 [Consulta: 7 gener 2019].