Vés al contingut

Operació Moisès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Moisès
Map
 20° 00′ 18″ N, 37° 11′ 26″ E / 20.005°N,37.1906°E / 20.005; 37.1906
Tipusoperació militar Modifica el valor a Wikidata
EpònimMoisès Modifica el valor a Wikidata

Operació Moisès (en hebreu: מִבְצָע מֹשֶׁה‎, Mivtza Moshe) va ser l'evacuació d'emergència de la comunitat de jueus etíops (coneguts com a Beta Israel o Falash Mura)[1] del Sudan durant una Segona Guerra Civil sudanesa cap a Israel.[2]

Història

[modifica]

L'operació, que porta el nom de la figura bíblica de Moisès, va ser un esforç coordinat entre les Forces de Defensa d'Israel, el Mossad, l'Agència Central d'Intel·ligència, l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica (EUA) a Khartum, mercenaris i les forces de seguretat del Sudan.[3][4][5]

Després d'una reunió secreta del govern israelià el novembre de 1984, es va prendre la decisió de du a terme l'Operació Moisès.[6] A partir del 21 de novembre de 1984, es va iniciar el trasllat aeri, per part de Trans European Airways, d'uns 8.000 jueus etíops des del Sudan a través de Brussel·les vers Israel, fins al 5 de gener de 1985.

Durant aquestes set setmanes, més de 30 vols van portar a Israel aproximadament 200 jueus etíops per trajecte.[7] Trans European Airways havia operat anteriorment al Sudan amb musulmans que feien el pelegrinatge a la Meca, de manera que l'ús de dels seus avions era una solució lògica per a aquesta operació encoberta pel fet que no despertaria sospites per part de les autoritats aeroportuàries.[8] Abans d'aquesta operació, hi havia aproximadament 250 immigrants etíops a Israel.[9] Milers de Beta Israel havien fugit d'Etiòpia a peu cap als camps de refugiats del Sudan, una travessa que acostumava a durar entre dues setmanes i un mes.[10] Es calcula que fins a 4.000 van morir durant al llarg del camí, a causa de la violència i la malaltia. El Sudan va permetre secretament a Israel evacuar els refugiats.[11]

L'Operació Moisès va acabar el divendres 5 de gener de 1985, després que el primer ministre israelià, Ximon Peres, celebrés una conferència de premsa confirmant l'operació.[12] Una vegada que la història va aparèixer als mitjans de comunicació, els països àrabs van pressionar el Sudan perquè aturés el pont aeri.[13] Dels 1.000 jueus etíops que es van quedar enrere, aproximadament 500 van ser evacuats després en l'Operació Josuè dirigida pels EUA.[14] Més de 1.000 anomenats «orfes de circumstància» van viure a Israel, infants separats de les seves famílies romanents a l'Àfrica, fins que cinc anys després, l'Operació Salomó va traslladar 14.324 jueus més a Israel el 1991.[15][16]

El 14 de novembre de 2010, el govern israelià va aprovar un pla per permetre que 8.000 jueus etíops addicionals emigressin a Israel.[17][18] El 2015 es va informar que el nombre de jueus a Etiòpia era de 4.000.[19] El 16 de novembre de 2015, el govern israelià va decidir de permetre que l'últim grup de Falash Mura emigrés durant els següents cinc anys, tot i que la seva acceptació estaria condicionada a un procés de conversió al judaisme reeixit, segons el Ministeri de l'Interior d'Israel.[20] L'abril de 2016, es va anunciar que un total de 10.300 persones s'inclourien a l'última ronda d'Aliyà durant els 5 anys següents.[21][22][23][24][25][26]

L'Operació Moisès va ser objecte d'una pel·lícula titulada Va, vis et deviens, dirigida per Radu Mihăileanu. L'argument se centra en un nen etíop la mare cristiana del qual el fa passar per jueu perquè pugui emigrar a Israel per a escapar de la fam que assola Etiòpia. Va guanyar el 2005 el premi a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Copenhaguen.[27] La pel·lícula The Red Sea Diving Resort, de 2019, es basa en els esdeveniments de l'operació Moisès i l'Operació Josuè.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Operation Moses». Historyofwar.org. [Consulta: 31 agost 2013].
  2. ↑ Lenhoff, Howard. Black Jews, Jews, and Other Heroes: How Grassroots Activism Led to the Rescue of the Ethiopian Jews. Gefen Publishing House, 2007, p. 263. ISBN 978-9652293657. 
  3. ↑ «Aliyah through Sudan». Arxivat de l'original el 6 desembre 2010.
  4. ↑ Lenhoff, Howard. Black Jews, Jews, and Other Heroes: How Grassroots Activism Led to the Rescue of the Ethiopian Jews. Gefen Publishing House, 2007, p. 214. ISBN 978-9652293657. 
  5. ↑ Rapoport, Louis. Redemption Song, 1986. ISBN 9780151761203. 
  6. ↑ «Today in History: Operation Moses». IDF. Arxivat de l'original el 2023-05-26. [Consulta: 28 octubre 2023].
  7. ↑ «This week in History: Operation Moses begins». The Jerusalem Post.
  8. ↑ Lenhoff, Howard. Black Jews, Jews, and Other Heroes: How Grassroots Activism Led to the Rescue of the Ethiopian Jews. Gefen Publishing House, 2007, p. 236. ISBN 978-9652293657. 
  9. ↑ Kaplan, Steven. Jews in Israel: Contemporary Social and Cultural Patterns. Brandeis, 2004, p. Chapter Five: Ethiopian Jews in Israel: A Part of the People or Apart from the People?. ISBN 978-1584653271. 
  10. ↑ Ministry of Immigrant Absorption. «Operation Moses – Aliyah of Ethiopian Jewry (1984)».
  11. ↑ Lenhoff, Howard. Black Jews, Jews, and Other Heroes: How Grassroots Activism Led to the Rescue of the Ethiopian Jews. Gefen Publishing House, 2007, p. 264. ISBN 978-9652293657. 
  12. ↑ «Home». CJE Baltimore.
  13. ↑ Jewish Chronicle. «Operation Moses Suspended: January 5 1985: The world learns of the rescue of Ethiopian Jews».
  14. ↑ Kaplan, Steven. Jews in Israel: Contemporary Social and Cultural Patterns (Tauber Institute Series for the Study of European Jewry). Brandeis, 2004, p. Chapter Five. ISBN 978-1584653271. 
  15. ↑ «The History of Ethiopian Jews». Jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 31 agost 2013].
  16. ↑ Lenhoff, Howard. Black Jews, Jews, and Other Heroes. Gefen Publishing House, 2007, p. 214. ISBN 978-9652293657. 
  17. ↑ «Israel to allow in 8,000 Falash Mura from Ethiopia». , 14-11-2010 [Consulta: 12 setembre 2015].
  18. ↑ «8,000 more Falash Mura to come to Israel | JTA – Jewish & Israel News», 18-11-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-18. [Consulta: 21 març 2022].
  19. ↑ «'Wings of the Dove' brings Ethiopia's Jews to Israel». The Jerusalem Post [Consulta: 12 setembre 2015].
  20. ↑ Reuters November 16, 2015
  21. ↑ «Coalition crisis averted: 9000 Ethiopian immigrants to be brought to Israel over 5 years». .
  22. ↑ staff, T. O. I. «300 Ethiopian immigrants arrive in Israel, ending four-month airlift». www.timesofisrael.com.
  23. ↑ «Jewish Population by Country 2022». worldpopulationreview.com.
  24. ↑ «News Briefs». Israel National News.
  25. ↑ News, Israel National. «After years of delays, 180 Ethiopian immigrants to land in Israel Wednesday». Israel National News, 01-06-2022.
  26. ↑ Liphshiz, Cnaan. «How Israel's Falash Mura immigration from Ethiopia became a painful 30-year saga, with no end in sight», 14-06-2022.
  27. ↑ «Live and Become (2005)». IMDb, 01-02-2008. [Consulta: 24 maig 2016].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Operació_Moisès&oldid=33717848»