Orcomen (fill de Mínias)
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Mínias |
| Fills | Climen, Aspledó, Cloris i Climen (fill d'Orcomen) |
| Altres | |
| Càrrec | rei de la mitologia grega |
| Equivalent | Orcomen (fill de Zeus) |
D'acord amb la mitologia grega, Orcomen va ser un rei de Beòcia, fill de Mínias i d'Eurianassa, o potser de Fanosura, filla de Peó. Pausànias[a] el fa germà de Mínias.[1]
La seva descendència també es presta a confusió. Segons Pausànias no va tenir fills, i va deixar el seu regne a Presbó, fill de Frixos i descendent d'Èol. Segons Esteve de Bizanci va tenir tres fills, Asplèdon, Amfidoc i Climen. Climen el va succeir en el tron.[2] I encara, Joan Tzetzes diu que va tenir una filla, Cloris, que va ser la mare de Mopsos.[3]
Va donar nom a la ciutat d'Orcomen. Els seus habitants s'havien de dir orcomens, però es van continuar anomenant minies per distingir-se dels d'Orcomen a l'Arcàdia.[4]
Notes
[modifica]- ↑ Segons la forma que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències
[modifica]- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 36, 4
- ↑ Esteve de Bizanci. Ethnica, s.v. Ασπληδών
- ↑ Joan Tzetzes. Scholia sobre Licòfron, 881
- ↑ Smith, William (ed.). «Orchomenus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 22 desembre 2022].
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209, 1997, p. 162 ISBN 84-297-4146-1