Vés al contingut

Ordoni I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Ordoni I de Galícia».
Plantilla:Infotaula personaOrdoni I
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement821 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 866 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Oviedo (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de la catedral d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Monarca del regne d'Astúries
850 – 866
← Ramir I d'AstúriesAlfons III d'Astúries → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMúnia Modifica el valor a Wikidata
FillsLeodegundia Ordoñez, Alfons III d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
ParesRamir I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata  i Urraca Modifica el valor a Wikidata
GermansRodrigo de Castella Modifica el valor a Wikidata


Ordoni (asturià: Ordoñu; castellà: Ordoño; ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries durant els anys 850 a 866.

Família

[modifica]

Fou fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'origen gallec. Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:

Orígens

[modifica]

Va haver d'imposar-se sobre les sublevacions dels vascons i va ajudar els mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guazalete el 854 dC.

Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i la Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tui. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.

Es va aliar a Garcia I de Pamplona i junts van obtenir una gran victòria contra els musulmans el 859 a la batalla de Monte Laturce,[1] que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qassi.[2] Aquesta batalla, junt amb la batalla d'Albelda de 851, aportaren les dades per la fictícia batalla de Clavijo.[3] Amb aquesta victòria aconseguí controlar els accessos a Navarra i a les terres basques. Muhàmmad I va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrasada, així com a Castella on el comte Rodrigo de Castella fou derrotat.

Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III d'Astúries, aleshores anomenat el Magne.

Referències

[modifica]
  1. Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.
  2. Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714–924)» (en castellà). Príncipe de Viana [Pamplona], 41, 1980, pàg. 27. ISSN: 0032-8472.
  3. Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], 9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
    reimprès a Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], III, 1975, pàg. 281–311.
    citat per Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-9710609-0-8.