Ordoni I
|
Per a altres significats, vegeu «Ordoni I de Galícia». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 821  Oviedo (Astúries) | ||
| Mort | 27 maig 866 (44/45 anys) Oviedo (Astúries) | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Sepultura | Panteó de reis de la catedral d'Oviedo | ||
 Monarca del regne d'Astúries | |||
| 850 – 866 ← Ramir I d'Astúries – Alfons III d'Astúries → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei d'Astúries | ||
| Família | Dinastia asturlleonesa | ||
| Cònjuge | Múnia | ||
| Fills | Leodegundia Ordoñez, Alfons III d'Astúries | ||
| Pares | Ramir I d'Astúries i Urraca | ||
| Germans | Rodrigo de Castella | ||
Ordoni (asturià: Ordoñu; castellà: Ordoño; ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries durant els anys 850 a 866.
Família
[modifica]Fou fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'origen gallec. Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:
- Alfons III d'Astúries (848-910), rei d'Astúries
- Beremund (?-d 870)
- Fruela (?-d 870)
- Munió (?-d 870), avi de Ximena Fernández, casada amb Garcia III Sanxes II de Navarra
- Odoarioa, (?-d 870)
- Leodegundis, casada amb Garcia I de Pamplona
Orígens
[modifica]Va haver d'imposar-se sobre les sublevacions dels vascons i va ajudar els mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guazalete el 854 dC.
Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i la Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tui. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.
Es va aliar a Garcia I de Pamplona i junts van obtenir una gran victòria contra els musulmans el 859 a la batalla de Monte Laturce,[1] que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qassi.[2] Aquesta batalla, junt amb la batalla d'Albelda de 851, aportaren les dades per la fictícia batalla de Clavijo.[3] Amb aquesta victòria aconseguí controlar els accessos a Navarra i a les terres basques. Muhàmmad I va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrasada, així com a Castella on el comte Rodrigo de Castella fou derrotat.
Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III d'Astúries, aleshores anomenat el Magne.
Referències
[modifica]
- ↑ Pérez de Urbel, Justo «Lo viejo y lo nuevo sobre el origen del Reino de Pamplona» (en castellà). Al-Andalus : revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada [Espanya], vol. 19, núm. 1, 1954, pàg. 1-42 (especialment 20-6). ISSN: 0304-4335.
- ↑ Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714–924)» (en castellà). Príncipe de Viana [Pamplona], 41, 1980, pàg. 27. ISSN: 0032-8472.
- ↑
Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Cuadernos de Historia de España [Buenos Aires], 9, 1948, pàg. 94–139. ISSN: 0325-1195.
reimprès a Sánchez-Albornoz, Claudio «La auténtica batalla de Clavijo» (en castellà). Orígenes de la nación española [Oviedo], III, 1975, pàg. 281–311.
citat per Fletcher, Richard A. Saint James's Catapult: The Life and Times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela (en castellà). Oxford: Oxford University Press, 1984, p. 67. ISBN 0-9710609-0-8.