Orella de Judes
Auricularia auricula-judae  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
| Segur | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Auriculariales | ||||||||
| Família | Auriculariaceae | ||||||||
| Gènere | Auricularia | ||||||||
| Espècie | Auricularia auricula-judae Quél., 1886 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Tremella auricula-judae | ||||||||
| Sinònims | Tremella auricula-judae Auricularia auricula Tremella auricula Auricularia albicans Auricularia auricularis Gyraria auricularis Auricularia lactea Auricularia auricula-judae var. lactea Auricularia tremellosa Laschia tremellosa Auricularia auricula-judae var. tremellosa Merulius auricula Peziza auricula-judae Auricularia auricula-judae var. mauritiensis
| ||||||||
.svg){kind=icon}
L'orella de Judes, bolet de saüquer o orella de rata (Auricularia auricula-judae) és un fong gelatinós del grup dels basidiomicets, comestible però poc apreciat. Viu sobre troncs i branques morts o debilitats, especialment de sureres i saücs. Té aquest nom perquè Judes es va penjar d'un saüquer i aquest bolet apareix sovint sobre l'escorça d'aquest arbust.
Morfologia
[modifica]Neix en forma de petxina d'un color bru fosc, amb la cara externa un xic més pàl·lida que no pas la interna i, a mesura que va creixent, agafa la forma d'una orella amb el marge rebregat.
De consistència gelatinosa (si es pren a la mà i se'l sacseja, tremola), s'asseca en temps eixut i recobra l'elasticitat en temps humit.
Per la part del damunt és més pàl·lid que per la de sota, que està recorreguda per una mena de plecs o rebrecs, molt irregulars.
Hàbitat
[modifica]Creix habitualment en grups, damunt branques mortes de saüquers, alzines sureres, plàtans i altres arbres de fulla plana.
Apareix comunament a la tardor en indrets humits, després de les pluges, però ocasionalment pot trobar-se a la primavera.
Comestibilitat
[modifica]És comestible i molt apreciat a la cuina oriental (és el "bolet negre" dels restaurants xinesos, i a la Xina, fins i tot, el cultiven sobre troncs morts), però amb poca tradició gastronòmica als Països Catalans.
Se sol menjar cru, per bé que no té cap gust apreciable, però fa bonic i anima les amanides. També se'n fan sopes.
Pot guardar-se sec i si se'l posa en remull abans d'emprar-lo recupera la seua consistència gelatinosa.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 58-59.
Bibliografia
[modifica]- Régis Courtecuisse, Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
- Marcel Bon: Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004).
- Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
- Roger Phillips: Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0.
- Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5.
- Peter Jordan, Steven Wheeler: Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0.
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner: Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4.
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Fotografia i informació sobre l'orella de Judes. Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (neerlandès)