Orella de gat
Helvella crispa  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
._Locatie,_Hortus_(Haren,_Groningen)_002.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Pezizomycetes | ||||||||
| Ordre | Pezizales | ||||||||
| Família | Helvellaceae | ||||||||
| Gènere | Helvella | ||||||||
| Espècie | Helvella crispa (Scop.) Fr., 1822 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Phallus crispus | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
L'orella de gat(Helvella crispa), també anomenada orella de llebre blanca, orella de rata blanca o orella de gat blanca, és un bolet comestible de l'ordre de les pezizals.
Descripció
[modifica]- Fa fins a 10 cm d'alçària
- Barret prim i rebregat d'entre 2 i 8 cm, de color blanquinós i canyella quan envelleix. Presenta entre 2 i 3 lòbuls molt ondulats que recorda una sella de muntar damunt un peu buit i irregular amb solcs i arestes.
- La carn és prima, blanca i trencadissa.[2]
Hàbitat
[modifica]Es pot trobar des de la primavera fins a principis de l'hivern i des de la terra baixa fins a la muntanya en boscos humits de pinars i alzinars, sobretot en els marges i clarianes de boscos.[3]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la Xina, el Japó, Europa i l'est de Nord-amèrica (és reemplaçat per Helvella lacunosa a la part occidental).[4][5][6]
Gastronomia
[modifica]Tot i que es tracta d'un bolet molt usat en la cuina catalana s'hi ha d'anar alerta, ja que només es pot menjar després d'una llarga cocció car, en cru, no és comestible i causa trastorns gastrointestinals. De fet, és millor llençar l'aigua de la primera ebullició, ja que conté hemolisines que destrueixen els glòbuls vermells -el mateix s'esdevé amb l'orella de llebre negra (Helvella lacunosa)-.[7][8]
Hom diu que abans, durant l'hivern, gairebé mai no faltaven a les sopes una grapada d'orelles de llebre.
Possibles confusions amb altres espècies
[modifica]Hi ha d'altres helvel·les de semblant fesomia i similar comestibilitat, com ara la moraga (Helvella monachella), l'orella de gat negra (Helvella lacunosa) i la moraga elàstica (Helvella elastica).
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 125.
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.
- ↑ Zhuang WY., 2004. "Preliminary survey of the Helvellaceae from Xinjiang, China". Mycotaxon 90 (1): 35–42.
- ↑ Nagao H., 2002. "Fungal flora in Chiba Pref., central Japan (III) Ascomycetes: Plectomycetes and Discomycetes" (en japonès). Journal of the Natural History Museum and Institute Chiba 5: 111–32.
- ↑ Arora, David (1986). Mushrooms demystified: a comprehensive guide to the fleshy fungi (2a edició). Berkeley: Ten Speed Press. p. 816. ISBN 0-89815-169-4
- ↑ Ammirati, Joseph F.; James A Traquair i Paul A Horgen, 1985. Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada. Minneapolis: University of Minnesota Press. p. 259. ISBN 0-8166-1407-5
- ↑ Phillips R., 2006. Mushrooms. Londres: Pan Macmillan Ltd. p. 360. ISBN 0-330-44237-6
Bibliografia
[modifica]- Dr. Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Institut d'Estudis Ilerdencs - Secció Micologia Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (català)
- isona.org Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (català)
- menorcaweb.net Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. (català)
- CalPhotos (anglès)