Orfeó Catalònia
|
Aquest article tracta sobre la sala de cinema de Cornellà de Llobregat. Si cerqueu el del Raval de Barcelona, vegeu «Cinema Padró». |
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | orfeó centre cultural | ||||
| Història | |||||
| Creació | 12 juliol 1932 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Lloc web | orfeocatalonia.blogspot.com.es | ||||
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
L'Orfeó Catalònia és un orfeó i centre cultural del barri Pedró de Cornellà de Llobregat. Va ser fundat l'any 1932 a iniciativa dels veïns del barri, i entre les dècades dels 50 i els 60 va acollir-hi també el cinema Pedró.
Història
[modifica]Fundació i primers anys durant la Segona República
[modifica]A principis dels anys 30 van començar a ubicar-se al barri, procedents de Barcelona, moltes famílies que estiuejaven allotjades a cases situades entre els conreus de secà que hi havia a la zona, la majoria obreres. La manca d'altres activitats d'oci i la passió compartida pel cant i la terra va fomentar que el nombre de cantaires s'incrementés progressivament, i que en un primer moment es reunissin sota la Bella Estrella, una torre coneguda a la zona i on assajaven sota la batuta de Faust Pintó, músic veí del barri.[1]
A mesura que el grup anava creixent es va acusar la manca d'espai i van decidir llogar una habitació al bar de Quimet Mayor, ubicat al carrer de Josep Torras i Bages. No obstant això, amb l'objectiu de promoure i augmentar el nombre d'activitats, els socis van decidir comprar un solar al barri i iniciar la construcció d'una seu pròpia per a l'entitat. Els mateixos associats van ser els encarregats de col·laborar en l'edificació de la seu, que van enllestir al cap de dos anys, el 1932, i que en un primer moment va disposar de cafè, sala d'actes i pati, tot esdevenint una de les entitats amb més potencial a la ciutat d'aquella època.[1] L'entitat es va constituir definitivament el 12 de juliol d'aquell mateix any.
Les activitats es concentraven els caps de setmana amb la participació d'adults i infants. En alguna ocasió, el tenor Emili Vendrell, resident ocasional del barri, hi havia cantat alguna de les seves cançons.[1] L'any 1936 el Comitè de Dones Antifeixistes va organitzar-hi sessions de teatre, concerts, balls i sardanes amb l'objectiu de recaptar fons per ajudar els refugiats i les milícies en col·laboració amb el Socors Roig Internacional.[2]
Activitat en l'època del Franquisme
[modifica]A conseqüència de la repressió franquista, l'any 1939 l'entitat va ser clausurada durant vuit anys. El 1947, alguns veïns del barri van aconseguir recuperar algunes activitats gràcies l'obtenció de permisos i avals necessaris. Ben aviat l'orfeó va reprendre el dinamisme amb excursions i amb la interpretació de cançons escollides per Pere Mañé per part de la coral.[1] Els anys 50 també es va fundar el cinema Pedró, situat a la sala d'actes de l'edifici i que donava cobertura al barri juntament amb el cinema Edison.[3]
Decennis després, el setembre de 1972 l'Orfeó va organitzar el Festival Internacional de Cant Coral. Hi van participar les formacions Madrigalchor Forchheim (Alemanya), Ulfts Manekoor (Països Baixos), Ceska Pisen (Txecoslovàquia) i la Capella de Música Burés. La contribució d'una associació d'unestat afí comunisme com va ser la coral txecoslovaca feia palès l'oberturisme internacional a les acaballes de la dictadura.[4]
L'Orfeó en democràcia
[modifica]L'any 1991 diversos socis de l'entitat, en col·laboració amb la Unió Excursionista de Catalunya i membres d'altres institucions de la ciutat com el Rugby Club Cornellà, el Patronat Cultural Recreatiu o les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya van contrïbuir a la fundació de la colla dels Castellers de Cornellà.[5]
El 25 d'abril de 1999 es va inaugurar una nova seu de l'Orfeó en una nova ubicació del carrer de Josep Torras i Bages. Dotada amb més equipament públic i una sala de teatre, va tenir una inversió de 115 milions de pessetes (aproximadament 690.000 euros).[6] El penell de la façana de l'edifici fou realitzat per l'escultor local Paulí Collado i Martínez.[7]
-
Instal·lacions de l'orfeó inaugurades l'any 1999.
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Guaita i Jiménez, 2002, p. 295-301.
- ↑ Bengoechea, 2002, p. 93.
- ↑ Guaita i Jiménez, 2002, p. 573.
- ↑ Santacana i Torres, 2001, p. 551.
- ↑ Sabaté i Plazas, 2001, p. 11.
- ↑ Ajuntament de Cornellà «Inauguració del nou Orfeó Catalònia». Cornellà Informa, 4-1999 [Consulta: 8 desembre 2916].
- ↑ Casanovas, Montse; Plans, Anna «Quadern núm. 2: Pedró. Descobrim els barris de Cornellà» (
PDF). Ajuntament de Cornellà [Cornellà de Llobregat], 2009.
Bibliografia
[modifica]- Bengoechea, Soledad; Borderías, Cristina. «La presència femenina als consells municipals». A: Les Dones i la història al Baix Llobregat. vol. 2. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 9788484153542.
- Guaita i Jiménez, Pere. «L'Orfeó Catalònia, iniciativa associativa dels veïns del barri Pedró». A: L'Abans. Recull Gràfic de Cornellà de Llobregat (1890-1965). El Papiol: Efadós, 2002. ISBN 84-95550-08-3.
- Sabaté, Carles; Plazas, Xavier. «1991. Naixement». A: Castellers de Cornellà: 10 anys (1991-2001). 8. Valls: Cossetània Edicions, 2001 (Col·lecció L'Aixecador). ISBN 9788495684233.
- Santacana i Torres, Carles. «Els espectacles públics al Baix Llobregat (1939-1975)». A: El franquisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001 (Col·lecció Llorenç Sans d'Estudis del Baix Llobregat). ISBN 9788484152378.
Enllaços externs
[modifica]