Oristà

Oristà
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 56′ 05″ N, 2° 03′ 43″ E / 41.934722222222°N,2.0619444444444°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Lluçanès
Capital	Oristà
Població humana
Població	587 (2023) (8,57 hab./km²)
Llars	42 (1553)
Gentilici	Oristanenc, oristanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigües de Merlès ; Mancomunitat de Serveis Oristà-Sant Feliu Sasserra
Superfície	68,5 km²
Banyat per	Riera Gavarresa
Altitud	468 m
Limita amb	Olost ; Sant Feliu Sasserra ; Santa Maria de Merlès ; Santa Maria d'Oló ; Muntanyola ; Sant Bartomeu del Grau ; Prats de Lluçanès
Organització política
• Alcalde	Marc Sucarrats Sabatés (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08518
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08151
Codi IDESCAT	081516
Lloc web	orista.cat

Oristà és el municipi més gran de la comarca del Lluçanès a la vall de la riera Gavarresa. Està situat a l'oest de la regió de l'Alt Ter. Consta de dos nuclis urbans: Oristà i la Torre d'Oristà, uns quatre quilòmetres a ponent. La seu administrativa es troba a Oristà.

Història

Oristà és un poblat posterior a l'època romana, tot i que en aquella època estava situat poc més lluny de la vila actual. Actualment allà hi resten les ruïnes del que va ser un campament força important romà, anomenat Puig Ciutat, el qual ocupava unes cinc hectàrees i que recentment s'han obert al públic.

Al segle xvi Oristà hi va néixer el bandoler Perot Rocaguinarda. La masia on va néixer es troba a pocs quilòmetres del poble, junt amb el cingle dels Tres Còdols, on el bandoler s'amagava i on es guarden algunes de les seves inscripcions en la roca.

Durant la Guerra de Successió espanyola la vila fou cremada en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principi de febrer de 1714 quan les tropes de Felip V van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès.^[1]

A primers del 1714, diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l'exèrcit de Felip V. L'11 de gener, el regiment borbònic de Lleó es va presentar a Balsareny per reclamar la taxa. Tres jornades després, uns dos mil sometents de la rodalia, la major part provinents del Lluçanès, van sorprendre el regiment borbònic i el van fer presoner.

Com a represàlia, a principi de febrer del 1714 les tropes de Felip V, comandades pel mariscal José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria del Lluçanès. La ràtzia va provocar que la localitat d'Oristà fos saquejada i cremada, a més d'altres nuclis de l'entorn.^[2]

L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 en el marc de la Tercera Guerra Carlina,^[3] en la qual Alfons Carles de Borbó i Martí Miret derrotaren el general Álvarez.^[4]

El 3 de maig de 2023 el municipi, que fins aleshores formava part de la comarca d'Osona, va passar a integrar-se a la nova comarca del Lluçanès.^[5]

Demografia

^[Quan?]

Entitat de població	Habitants (2023)
Oristà	278
la Torre d'Oristà	237
el Raval de Sant Feliu	72
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	37	42	666	1.151	1.466	1.550	1.584	979	1.239

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.262	1.501	1.476	1.490	1.265	1.118	963	897	940	940

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
665	662	645	624	603	593	591	583	566	557

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
547	537	549	573	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia

Llista de topònims d'Oristà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Llocs d'interès

Museu Rocaguinarda de Terrissa dels Països Catalans.^[6]
Puig Ciutat.
Sant Andreu d'Oristà i Cripta tribuna.^[7]

Referències

↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.
↑ «Viles cremades. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].
↑ Compte Figueras, Jordi; Homs Caralt, Marta. Inventari Patrimoni Cultural d'Oristà. Ajuntament d'Oristà, 2008, p.31. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
↑ Oyarzún, Román. La historia del carlismo (en castellà). Alianza Editorial, 1969, p.377.
↑ «El Lluçanès, 43a comarca de Catalunya». 324cat, CCMA, 03-05-2023.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 91. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Trullàs, Glòria «una Petita Joia del preromànic català». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oristà

Oristà - Lloc web oficial

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[1] Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.

[2] «Viles cremades. Ruta 1714». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 5 juliol 2014].

[3] Compte Figueras, Jordi; Homs Caralt, Marta. Inventari Patrimoni Cultural d'Oristà. Ajuntament d'Oristà, 2008, p.31. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[4] Oyarzún, Román. La historia del carlismo (en castellà). Alianza Editorial, 1969, p.377.

[5] «El Lluçanès, 43a comarca de Catalunya». 324cat, CCMA, 03-05-2023.

[6] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 91. ISBN 84-393-5437-1.

[Sapiens-7] Trullàs, Glòria «una Petita Joia del preromànic català». Sàpiens [Barcelona], núm. 86 data = desembre 2009, p. 64. ISSN: 1695-2014.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)