Orquestra Filharmònica d'Oslo

Orquestra Filharmònica d'Oslo
	(no) Oslo-Filharmonien
	;
Dades
Tipus	orquestra simfònica ; organització sense ànim de lucre
Forma jurídica	fundació
Història
Creació	1919, Oslo
Activitat
Activitat	1879 –
Gènere	Música clàssica
Director musical	Klaus Mäkelä
Governança corporativa
Seu	Oslo (Noruega);
Indicador econòmic
Capital propi	22.865.000 kr (2022)
Dotació financera	100.000 kr (2022)
Altres
	Premis (2019) prix Spellemann honorífic del jurat; (2019) Premi Spellemann de música clàssica; (2009) Premi Spellemann de música contemporània; (1999) Premi Spellemann de música contemporània; (1998) Premi Spellemann de música contemporània; (1993) Premi Spellemann per l'enregistrament de cor de l'any; (1990) Premi Spellemann al millor enregistrament de música clàssica; (1988) premi Peer Gynti; (1987) Premi Spellemann al millor enregistrament de música clàssica; (1984) Premi Spellemann al millor enregistrament de música clàssica; (1981) Premi Spellemann al millor enregistrament de música clàssica; (1972) Premi Spellemann a l'àlbum de l'any ;
Lloc web	ofo.no

L'Orquestra Filharmònica d'Oslo és una orquestra simfònica d'Oslo, Noruega. L'orquesta fou fundada el 1919 per Georg Schnéevoigt.^[1]^[2] Des de 1977 té la seu a l'Oslo Konserthus («palau de la música d'Oslo»).^[3]

L'Orquesta Filharmònica d'Oslo te les seves arrels al 1879, quan Edvard Grieg i d'altres van fundar l'Associació Musical Kristiania (Kristiania Musikerforening). El 1919, l'orquesta fou reformada com a Orquestra de la Companyia Filharmònica (Filharmonisk Selskabs Orkester).^[1] El 1979 va prendre el nom actual.

Si ara be l'orquestra va tenir un elevat estàndard de qualitat des dels seus inicis, el període sota la direcció del letó Mariss Jansons entre el 1979 i el 2002 va ser particularment lluent. Durant aquest temps, l'orquestra va enregistrar obres de referència de Sibelius, Mahler, Stravinsky, Tchaikovsky, Beethoven, Strauss i Franck.^[4]

Directors

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «música d’Oslo». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 «Georg Lennart Schnéevoigt». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Nikel, David. Moon Oslo (en anglès). 1st edition. Berkeley, CA: Hachette, 2017. ISBN 978-1-63121-662-6.
↑ ^4,0 ^4,1 «Mariss Jansons - The Oslo Years |» (en castellà). Warner Classics, 23-10-2020. [Consulta: 6 març 2022].
↑ Rodríguez, Pablo L. «Klaus Mäkelä: “Quizá se admira a los directores de orquesta más de lo debido”» (en castellà), 22-06-2021. [Consulta: 6 març 2022].

Bibliografia

Fidjestøl, Alfred. Lyden av Oslo : Oslo-filharmonien 1919-2019 [El so d'Oslo: l'orquestra filharmònica d'Oslo 1919-2019]. Oslo: Cappelen Damm, 2019. ISBN 978-82-02-63550-3.

Enllaços externs

Orquestra Filharmònica d'Oslo - Lloc web oficial

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orquestra Filharmònica d'Oslo

[gemus-1] 1,0 ^1,1 «música d’Oslo». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[georg-2] 2,0 ^2,1 «Georg Lennart Schnéevoigt». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Nikel, David. Moon Oslo (en anglès). 1st edition. Berkeley, CA: Hachette, 2017. ISBN 978-1-63121-662-6.

[mariss-4] 4,0 ^4,1 «Mariss Jansons - The Oslo Years |» (en castellà). Warner Classics, 23-10-2020. [Consulta: 6 març 2022].

[5] Rodríguez, Pablo L. «Klaus Mäkelä: “Quizá se admira a los directores de orquesta más de lo debido”» (en castellà), 22-06-2021. [Consulta: 6 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]