Orquestra de Cambra de l'Empordà
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Lloc de constitució | Figueres |
Orthemis Nova Orquestra de Cambra de l'Empordà, fundada a Figueres (Alt Empordà) l'any 1989, pel que va ser el seu director fins a l'any 2017 Carles Coll Costa, és l'única orquestra de cambra professional i estable de Catalunya.[1] D'ençà de la seva presentació ha dut a terme diverses gires que l'han portat a actuar a 44 països dels cinc continents amb actuacions a Viena, Berlín, París, Roma, Londres, Brussel·les, Nova York, Buenos Aires, Sao Paulo, Pequín, Manila, El Caire, Moscou i un llarg etcètera fins a superar els 3.500 concerts. El seu repertori abraça des de la música del classicisme fins a la contemporània. Amb 14 CD i 3 DVD enregistrats, avui en dia és considerada la intèrpret més important de compositors catalans, atès que en tots els concerts inclou, com a mínim, una obra d'algun d'ells. Amb un repertori que consta de 628 obres i uns components seleccionats d'arreu del món. L'Orquestra ha actuat a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg, on va ser nomenada Membre d'Honor del Consell Internacional del Moviment Europeu. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va atorgar el 1992 el Premi Nacional de Música en la modalitat d'intèrpret de música clàssica. L'any 1998 va rebre el Premi Sirena com a màxim exponent de la cultura empordanesa atorgat pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'any 2006 va rebre el Premi a Enregistraments Discogràfics concedit pel Consell Directiu de l'Obra del Ballet Popular per la gravació del CD “Sardanes de Corda”. En 2015 i 2017 han tingut un cert ressò gràcies a les seves col·laboracions amb Jordi Purtí en els espectacles Concerto a tempo d'umore (2015)[2] i Desconcerto.[3] L'Orquestra de Cambra de l'Empordà celebra el 2019 el seu 30è aniversari i ho fa de la mà del seu nou director titular Diego Miguel-Urzanqui.
"Gran musicalitat i energia". Paraules del crític musical Jon Tolansky després de veure’l al capdavant de la Royal Philharmonic Orchestra a Londres. Des de 1998 realitza una trajectòria musical que li porta a sales de concerts d'Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Romania, Suïssa, Líban i EUA, i ha dirigit orquestres com la Camerata Regalâ (Bucarest), Orquestra Filharmònica de Kharkiv (Ucraïna), Orchestre Solidaire Résonnance (Suïssa) o l'Ensemble Symphonique Kataulus (França) entre d'altres. És director convidat del Rencontre de Guitare Classique de Nice (França) i també desenvolupa una important activitat dins de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, com a professor de pràctica orquestral i música de cambra.
Premis i reconeixements
[modifica]- 1992: Premi Nacional de Música
Referències
[modifica]- ↑ FUNDACIÓ ORQUESTRA DE CAMBRA DE L'EMPORDÀ Arxivat 2017-12-23 a Wayback Machine. a ccfundacions.cat
- ↑ Música clàssica i molt humor amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà Arxivat 2017-12-24 a Wayback Machine., ccma.cat, 15 de gener de 2015
- ↑ Orquestra de Cambra de l'Empordà vuelve a la comedia musical con Desconcerto Arxivat 2018-08-31 a Wayback Machine., La Vanguardia, 18 de setembre de 2017