Oskar Anderson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Oskar Johann Viktor Anderson  2 agost 1887 Minsk (Belarús) | ||
| Mort | 12 febrer 1960 (72 anys) Múnic (Alemanya) | ||
| Formació | Institut Politècnic de Sant Petersburg (1907–1914) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, estadística matemàtica i economia | ||
| Ocupació | matemàtic, estadístic, economista, acadèmic | ||
| Ocupador | Universitat de Múnic (1947–1956) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1942–1947) Universitat de Sofia (1935–1942) Universitat d'Economia de Varna (1924–1933) Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (1917–1920) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Alexander Alexandrovitx Txuprov | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Margarethe Natalie von Hindenburg-Hirtenberg | ||
| Fills | Oskar Anderson | ||
| Pares | Nikolai Anderson i Adelheid (Adele) Julie Anderson | ||
| Germans | Walter Anderson Wilhelm Anderson | ||
| Parents | Gustav Emmanuel Stockenberg, besavi Wilhelm von Hindenburg, avi polìtic | ||
| Premis | |||
Oskar Anderson (Minsk, 2 d'agost de 1887 - Múnic, 12 de febrer de 1960) va ser un matemàtic bàltic-germànic, conegut pels seus treballs en estadística i econometria.
Vida i Obra
[modifica]Tot i haver nascut a Minsk (actualment Belarús), Anderson va passar la seva infància i joventut a Kazan, on el seu pare, filòleg, era professor de llengües ugrofineses a la seva universitat. La família però, era d'origen germànic.[1] Per aquest motiu se'l coneix a vegades pel seu nom rus: Oscar Nicolaievitx Anderson (Оскар Николаевич Андерсон), i altres vegades pel seu nom germànic: Oskar Johann Viktor Anderson. El 1906 va acabar els estudis secundaris i, després d'un curs estudiant matemàtiques a la universitat de Kazan, va ingressar al Institut Politècnic de Sant Petersburg on va ser un dels més importants deixebles d'Aleksandr Txuprov,[2] centrant els seus interessos en l'estadística. Ja el 1914, en un article de resposta a un altre de Student,[3] va iniciar l'estudi de les sèries temporals i dels seus components aleatoris.[4]
Fins al 1917 va ser professor d'una escola comercial de Sant Petersburg i en esclatar la revolució soviètica (1917) es va traslladar a Kíev on va treballar per l'institut demogràfic, va fer classes i va publicar un llibre sobre el comerç exterior d'Ucraïna.[5] El 1920, per motius que no son clars, ja que era de tendència progressista,[2] va abandonar el seu país per instal·lar-se a Bulgària. Després d'uns temps difícils, va ser membre del Consell Superior Estadístic a partir de 1923, professor d'estadística i economia a la universitat d'Economia de Varna des de 1924 fins a 1934 i, a partir de 1935, a la universitat de Sofia som professor i director de l'institut estadístic.[6]
El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, el govern búlgar el va enviar a Alemanya per estudiar el racionament. I el 1942, malgrat la seva ideologia, va acceptar una plaça docent a la universitat de Kiel. Acabada la guerra, el 1947, es va traslladar a la universitat de Múnic on va romandre fins a la seva mort el 1960.[7] En aquesta última art de la seva vida a Múnic, els problemes de le'ensenyament de l'estadística es van convertir en el centre del seu interès.[8]
Anderson és recordat per les tècniques de mostreig utilitzades a Rússia i Bulgària, pel seu mètode de diferències a la variable em l'estudi de les sèries temporals[9] i per la seva sistemàtica coordinació entre teoria i aplicacions.[10]
El 1963 es van publicar, en dos volums, les seves Ausgewählte Schriften (Obres escollides) (J.C.B. Mohr, Tubingen, 1963).
Referències
[modifica]- ↑ Wold, 1961, p. 651.
- ↑ 2,0 2,1 Fels, 1961, p. 75.
- ↑ Anderson, Oskar «Nochmals über "The elimination of spurious correlation due to position in time or space"» (en alemany). Biometrika, Vol. 10, Num. 2-3, 1914, pàg. 269-279. DOI: 10.1093/biomet/10.2-3.269. ISSN: 0006-3444.
- ↑ Klein, 1997, p. 247.
- ↑ Sheynin, 2011, p. 81.
- ↑ Wold, 1961, p. 651-652.
- ↑ Fels, 1961, p. 76.
- ↑ Wold, 1961, p. 652.
- ↑ Fels, 1961, p. 77.
- ↑ Wold, 1961, p. 653.
Bibliografia
[modifica]- Fels, Eberhard «Oskar Anderson, 1887-1960» (en anglès). Econometrica, Vol. 29, Num. 1, 1961, pàg. 74-79. DOI: 10.2307/1907689. ISSN: 0012-9682.
- Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel. Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Willey & Sons, 1997. ISBN 0-471-16381-3.
- Klein, Judy L. Statistical Visions in Time: A History of Time Series Analysis, 1662-1938 (en anglès). Cambridge University Press, 1997. ISBN 0-521-42046-6.
- Sheynin, Oscar. Alexandr A. Chuprov: Life, Work, Correspondence (en anglès). V&R Unipress, 2011. ISBN 978-3-89971-812-6.
- Wold, B. Herman «Oskar Anderson, 1887-1960» (en anglès). The Annals of Mathematical Statistics, Vol. 32, Num. 3, 1961, pàg. 651-660. ISSN: 0003-4851.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oskar Anderson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sheynin, O.B. «Anderson, Oskar Johann Viktor». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 juliol 2020]. (anglès)
- Fels, Eberhard M. «Anderson, Oskar N.». International Encyclopedia of the Social Sciences. [Consulta: 27 juliol 2020]. (anglès)