Aleksandr Txuprov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1874 (Julià) Mosalsk (Rússia) |
| Mort | 19 abril 1926 (52 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Formació | Universitat d'Estrasburg (–1902) Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (–1896) |
| Tesi acadèmica | Die Feldgemeinschaft - Eine morphologische Untersuchung (1902 ) |
| Director de tesi | Georg Friedrich Knapp |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estadística |
| Lloc de treball | Txecoslovàquia |
| Ocupació | estadístic, economista, catedràtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Alumnes | Oskar Anderson |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Leonid Iurovski |
| Família | |
| Pare | Alexander Ivanovitx Txuprov |
Aleksandr Txuprov (Mosalsk, 6 de febrer de 1874 (Julià) - Ginebra, 19 d'abril de 1926) va ser un matemàtic rus, especialitzat en estadística.
Vida i Obra
[modifica]Txuprov va néixer a Mosalsk, però va créixer i estudiar a Moscou, on el seu pare Alexander Ivanovitx era un distingit economista i professor. Després de graduar-se en física i matemàtiques a la universitat de Moscou el 1896, va estar els quatre anys següents fent estudis d'economia a Alemanya. El 1902 va obtenir el doctorat en economia amb una tesi dirigida per Georg Friedrich Knapp a la universitat d'Estrasburg (Alemania en aquella época). Durant aquests anys d'estudi a Alemanya, va establir una forta amistat amb Ladislaus Bortkiewicz.
En retornar al seu país, va passar els exàmens per poder exercir la docència i va ser nomenat professor del Institut Politècnic de Sant Petersburg on va romandre fins al 1917. Al esclatar la revolució soviètica ell es trobava a Estocolm i ja no va retornar mai al seu país: va romandre tres anys a Escandinàvia i després va anar a Alemanya, on es podia guanyar la vida amb el seu treball científic. Però en canviar la situació económica es va anar canviant de localitat fins que va acabar a casa d'un amic a Ginebra, on va morir el 1926.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Sheynin, 2011, p. 27.
Bibliografia
[modifica]- Егоров, Ю. Н. «Научное и общественное наследие Александра Ивановича Чупрова» (en rus). Финансовый журнал - Financial Journal, Num. 3, 2012, pàg. 165-172. ISSN: 2075-1990.
- Sheynin, Oscar. Alexandr A. Chuprov: Life, Work, Correspondence (en anglès). V&R Unipress, 2011. ISBN 978-3-89971-812-6.
Enllaços externs
[modifica]- Sheynin, Oscar. «Alexandr Chuprov - Statistical Papers and Memorial Publications». Oscar Sheynin, 2004. [Consulta: 27 juliol 2020]. (anglès)