Vés al contingut

Ossita 50

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de motocicletaOssita 50
Ossita 50 de 1972 Modifica el valor a Wikidata
ÀliesOssita
ClasseCiclomotor
FabricantOSSA
Producció1968-1973
SimilarsBultaco 49
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
Cilindrada47,633 cc
Rel. de compressió8:1
Potència2 cv
Vel. màxima40 km/h
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Pneumàtics2,25 x 18 (dv i dr)
Dimensions
Cap. dipòsit11 litres
Pes en sec Pes en ordre de marxa
48 kg 59 kg
Cronologia
← Motopedal (1966)

L'Ossita 50, coneguda simplement com a Ossita, fou un model de ciclomotor fabricat per OSSA entre 1968 i 1973. Duia un motor de dos temps monocilíndric de 47,63 cc refrigerat per aire fabricat per Ducati Mototrans[1][2] i substituïa l'anterior model de ciclomotor de la marca, l'OSSA Motopedal, que s'havia llançat al mercat el 1955.

L'Ossita 50, un ciclomotor extremadament senzill i petit, va arribar tard al mercat, ja que en aquells moments els fabricants de la competència (especialment Montesa, Bultaco i Derbi) havien evolucionat molt els seus respectius models i les prestacions de l'OSSA estaven per sota del que aquells oferien. Malgrat tot, de l'Ossita se'n van arribar a vendre un total de 6.000 unitats.[2][3][4]

Història

[modifica]
Una OSSA Motopedal dels anys 60, antecedent de l'Ossita 50

El primer ciclomotor d'OSSA fou la Motopedal, una versió local del Radexi que fabricava a Alemanya Express del qual Manuel Giró havia obtingut la llicència de producció per a l'estat espanyol. La primera versió era pràcticament idèntica al model original, mentre que les següents anaren evolucionant en diversos aspectes tot i mantenir la mecànica alemanya.[5] La darrera versió de la Motopedal, la 50D de 1963, es mantingué en producció fins al 1966.

A mitjan dècada del 1960, el mercat del ciclomotor a l'estat espanyol havia experimentat un boom considerable i la Motopedal havia quedat desfasada. Per tal de no perdre la seva quota de mercat, OSSA va decidir de desenvolupar un model nou de trinca.[2] A la Fira de Mostres de Barcelona de 1965 ja s'hi van poder veure tres nous velomotors amb motors Sachs de 2,4 a 5,2 CV i velocitats màximes de 62 a 95 km/h.[1] Els prototips s'anomenaren Saxonette (un velomotor modern i automàtic que duia el mateix bastidor de "pas a través" que la Motopedal 50D), 50cc Club i Sachs 50cc 5V, els dos darrers amb un bastidor tubular tradicional, amb barra central i dipòsit situat davant del selló.[6] Aquests prototips, però, no van arribar a la producció. Algunes fonts atribueixen el fet a que OSSA no va arribar a un acord amb Harry Walker, l'importador de Sachs a l'estat,[6] mentre que altres en culpen les habituals traves administratives de l'època[1][2]

La impossibilitat de comptar amb els motors Sachs va fer que OSSA es decantés pels de Ducati Mototrans, un fabricant que ja produïa diversos models de ciclomotor.[2] Tot i que el motor triat, de tres velocitats, no estava al nivell dels alemanys, sí que superava amb escreix les prestacions del de l'OSSA Motopedal, de dues velocitats.[4] Pel que fa al bastidor, l'Ossita va adoptar el que s'havia desenvolupat per al prototip "Club".[6] La moto va sortir al mercat el 1968 amb la denominació comercial d'"Ossita" que, de fet, era el nom amb que es coneixia popularment l'anterior Motopedal.[7]

Característiques

[modifica]

El motor Mototrans de l'Ossita era el mateix que feia servir Bultaco al seu ciclomotor Bultaco 49.[8] Es tractava d'un petit monocilíndric de dos temps de 47,63 cc,[9] amb carburador de 12 mm i relació de compressió de 8 a 1 que lliurava 2 CV a 5.800 rpm. La caixa de canvis era de tres velocitats. El consum era d'1,75 litres cada 100 km i el pes de només 48 kg. La velocitat màxima era la que marcava la llei per als ciclomotors: 40 km/h. Els frens eren de tambor, les suspensions constaven de forquilla telescòpica al davant i basculant muntat sobre suports de goma ("silentblocks") amb amortidors hidràulics al darrere, tant els uns com els altres, de la marca Telesco.[2]

Pel que fa a l'estètica, senzilla però agradable, combinava els colors vermell i argentat: la forquilla, tiges, parafangs i caixa d'eines eren de color vermell i la resta de la motocicleta, gris argentat.[4]

Fitxa tècnica
Ossita 50[2][10]
Id. Model C25
Ossita 50 de 1972
Núm. Sèrie C25 00001[3][11]
Anys 1968 - 1972
CC 47,633
Diàmetre x Carrera 38 x 42 mm
Compressió 8:1
CV 2 a 5.800 rpm
Carburador 12 mm
Canvi 3 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Telesco
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,25 x 18
Pneumàtic darrera 2,25 x 18
Frens davant Tambor
Frens darrera Tambor
Pes en sec 48 Kg
Capacitat dipòsit 11 l
Pintura dipòsit Argentat amb franja vermella

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ossita 50
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 79-80. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Martín, Javi. «Moto del día: Ossita 50» (en castellà). espirituracer.com, 11-10-2022. [Consulta: 1r febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Números de chasis - Ossa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 18 octubre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «OSSA Carretera» (en castellà). 2y.net. [Consulta: 27 octubre 2023].
  5. ↑ Sánchez, Miguel. «Moto del día: OSSA 50A» (en castellà). espirituracer.com, 11-10-2022. [Consulta: 27 octubre 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «OSSA 1944-1983. 1964». lamaneta.org. Motoguapa, 22-07-2010. Arxivat de l'original el 28/1/2015. [Consulta: 2 gener 2024].
  7. ↑ Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «OSSA». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 23. 
  8. ↑ «Los ciclomotores de Mototrans (breve historia)» (en castellà). kombo. perso.wanadoo.es. Arxivat de l'original el 13 d'agost 2010. [Consulta: 11 novembre 2010].
  9. ↑ «OSSA Ossita 50, 47.6 cc (1972)» (en anglès). all-andorra.com, 06-11-2017. [Consulta: 1r gener 2024].
  10. ↑ «OSSITA Nueva 50 c.c. 3 Velocidades» (PDF. Catàleg original de 1968 escanejat) (en castellà). lamaneta.com. OSSA. [Consulta: 18 octubre 2023].
  11. ↑ Menéndez, Andrés; Menéndez, Víctor. «Manual de identificación de chasis de las motocicletas OSSA clásicas» (PDF) (en castellà). vitalemaquinas.com. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 10 desembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ossita_50&oldid=34214714»