Osteodistròfia renal
| Tipus | trastorn de la funció renal, trastorn mineral i ossi associat a la malaltia renal crònica i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | nefrologia i ortopèdia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-10 | N25.0 |
| CIM-9 | 588.0 |
| Recursos externs | |
| eMedicine | 392997 |
| UMLS CUI | C0035086 |
| DOID | DOID:13068 |
L'osteodistròfia renal es defineix actualment com una alteració de la morfologia òssia en pacients amb malaltia renal crònica (MRC).[1] És una mesura del component esquelètic del trastorn mineral i ossi associat a la malaltia renal crònica (CKD-MBD).[2][1][3][4] El terme "osteodistròfia renal" es va encunyar l'any 1943,[5] 60 anys després que es va identificar una associació entre malaltia òssia i insuficiència renal.[6]
Els tipus tradicionals d'osteodistròfia renal[7] s'han definit a partir de la renovació i la mineralització òssies de la següent manera:[1]
- augment lleu de la renovació i mineralització normal;
- osteïtis fibrosa, augment del volum de renovació i mineralització normal;
- osteomalàcia, reducció de la renovació i mineralització anormal;
- adinàmia, reducció de la renovació i acel·lularitat; i,
- un augment mixt del volum de renovació amb una mineralització anormal.
Un informe Kidney Disease: Improving Global Outcomes ha suggerit que les biòpsies òssies en pacients amb MRC s'han de caracteritzar per la determinació de la renovació òssia, la mineralització i el volum (sistema TMV).[3]
D'altra banda, la CKD-MBD es defineix com un trastorn sistèmic del metabolisme mineral i ossi a causa de la MRC manifestat per un o una combinació dels següents:[1][8]
- anomalies del metabolisme del calci, fòsfor, PTH o vitamina D;
- anomalies en la renovació òssia, mineralització, volum, creixement lineal o força (osteodistròfia renal); i
- calcificació vascular o d'altres teixits tous.
Diagnòstic
[modifica]L'osteodistròfia renal se sol diagnosticar després que s'iniciï el tractament de la malaltia renal terminal; tanmateix, la CKD-MBD comença a principis del curs de la MRC.[1][7] En etapes avançades, les anàlisis de sang indicaran una disminució del calci i del calcitriol (vitamina D) i un augment dels nivells de fosfat i d'hormona paratiroidal. En etapes anteriors, els nivells sèrics de calci i fosfat són normals a costa dels nivells elevats d'hormona paratiroidal i de factor de creixement de fibroblasts-23. Els raigs X també mostraran les característiques òssies de l'osteodistròfia renal (reabsorció òssia subperióstica, condrocalcinosi als genolls i símfisi púbica, osteopènia i fractures òssies), però pot ser difícil de diferenciar d'altres afeccions. Atès que el diagnòstic d'aquestes anomalies òssies no es pot obtenir correctament mitjançant els mètodes clínics, bioquímics i d'imatge actuals (inclosa la mesura de la densitat mineral òssia), la biòpsia òssia ha estat, i segueix sent, l'anàlisi estàndard d'or per avaluar el tipus exacte d'osteodistròfia renal.[7][9]
Diagnòstic diferencial
[modifica]Per confirmar el diagnòstic, l'osteodistròfia renal s'ha de caracteritzar mitjançant la determinació de la renovació òssia, la mineralització i el volum (sistema TMV)[3] (biòpsia òssia).[9] També s'han de distingir totes les formes d'osteodistròfia renal d'altres malalties òssies que pot provocar igualment una disminució de la densitat òssia (relacionada o no relacionada amb la MRC):
- Osteoporosi[10]
- Osteopènia[11]
- Osteomalàcia[12]
- El tumor marró s'ha de considerar com el diagnòstic de primera línia si hi ha una lesió que forma massa.[13][14]
Tractament
[modifica]El tractament de l'osteodistròfia renal inclou el següent:
- Suplementació de calci i/o vitamina D nativa
- Restricció del fosfat dietètic (especialment el fosfat inorgànic contingut en additius)
- Quelants de fosfat com ara carbonat de calci, acetat de calci, clorhidrat o carbonat de sevelamer, carbonat de lantà, oxihidròxid sucrofèrric, citrat fèrric entre d'altres
- Formes actives de vitamina D (calcitriol, alfacalcidol, paricalcitol, maxacalcitol, doxercalciferol, entre d'altres)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Eckardt, Kai-Uwe; Kasiske, Bertram L. «KDIGO clinical practice guideline for the diagnosis, evaluation, prevention, and treatment of Chronic Kidney Disease-Mineral and Bone Disorder (CKD-MBD)». Kidney International Supplements, vol. 76, 113, 8-2009, pàg. S1–130. DOI: 10.1038/ki.2009.188. PMID: 19644521.
- ↑ Consulta 10/24 a Termcat
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Definition, evaluation, and classification of renal osteodystrophy: a position statement from Kidney Disease: Improving Global Outcomes (KDIGO)». Kidney International, vol. 69, 11, 6-2006, pàg. 1945–53. DOI: 10.1038/sj.ki.5000414. PMID: 16641930.
- ↑ «ERA-EDTA Working Group on Chronic Kidney Disease and Mineral Bone Disorder (CKD-MBD)». [Consulta: 4 febrer 2016].
- ↑ «Studies in calcium and phosphorus metabolism with special reference to pathogenesis and effects of dihydrotachysterol (A.T.10) and iron». Medicine, vol. 22, 2, 1943, pàg. 103–107. DOI: 10.1097/00005792-194305000-00002.
- ↑ Lucas RC «Form of late rickets associated with albuminuria, rickets of adolescents». The Lancet, vol. 1, 3119, 1833, pàg. 993–994. DOI: 10.1016/S0140-6736(02)37965-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Llach, Francisco; Bover, Jordi. «Renal Osteodystrophies». A: The Kidney. Philadelphia: W.B. Saunders Company, 2000, p. 2103–2186. ISBN 978-0-7216-7998-3.
- ↑ «Is chronic kidney disease-mineral bone disorder (CKD-MBD) really a syndrome?». Nephrology, Dialysis, Transplantation, vol. 29, 10, 10-2014, pàg. 1815–20. DOI: 10.1093/ndt/gft514. PMID: 24516228.
- ↑ 9,0 9,1 «When, how, and why a bone biopsy should be performed in patients with chronic kidney disease». Seminars in Nephrology, vol. 34, 6, 11-2014, pàg. 612–25. DOI: 10.1016/j.semnephrol.2014.09.004. PMID: 25498380.
- ↑ «Osteoporosis». The Lecturio Medical Concept Library. [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ staff, familydoctor org editorial. «What Is Osteopenia?» (en anglès americà). familydoctor.org. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ «Osteomalacia and Rickets». The Lecturio Medical Concept Library. [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ Nassar, George M.; Ayus, Juan Carlos «Brown Tumor in End-Stage Renal Disease». The New England Journal of Medicine, vol. 341, 22, 25-11-1999, pàg. 1652. DOI: 10.1056/NEJM199911253412204. ISSN: 0028-4793. PMID: 10572153.
- ↑ Barsić, Neven; Cala, Kresimir; Pavlović, Drasko «Brown tumor--a rare manifestation of renal osteodystrophy and severe secondary hyperparathyroidism: case report». Acta Clinica Croatica, vol. 49, 3, 9-2010, pàg. 299–304. ISSN: 0353-9466. PMID: 21462819.