Otto Gross
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Otto Hans Adolf Gross 17 març 1877 Gniebing-Weißenbach (Imperi austrohongarès) |
| Mort | 13 febrer 1920 (42 anys) Berlín (República de Weimar) |
| Causa de mort | gana |
| Ideologia | Anarquisme |
| Formació | Universitat de Graz |
| Director de tesi | Sigmund Freud |
| Activitat | |
| Camp de treball | Psicoanàlisi |
| Ocupació | psiquiatre, metge, psicoanalista, escriptor |
| Alumnes | Carl Gustav Jung |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Frieda Gross |
| Parella | Sofie Benz |
| Pare | Hans Gross |
 | |
Otto Gross (Gniebing-Weißenbach, Imperi Austrohongarès, 17 de març de 1877 – Berlín, 13 de febrer de 1920) va ser un psicoanalista, un dels primers deixebles de Sigmund Freud; més tard, es convertí en un anarquista i s'uní a la societat utòpica Ascona.
El seu pare, Hans Gross, va ser un jutge i un pioner de la criminologia. Otto, de primer, col·laborà amb el seu pare, però després s'oposà a les seves idees de caràcter determinista.[1]
Va tenir idees d'antipsiquiatria i d'alliberament sexual; més tard, desenvolupà una forma anarquista de psicologia profunda (que rebutjava la necessitat civilitzadora de la repressió psicològica proposada per Freud). Adoptà una forma modificada del protofeminisme i neopaganisme de Johann Jakob Bachofen,[2] amb qui intentà tornar la civilització cap a una edat d'or sense jerarquies. Gross va ser expulsat del moviment psicoanalític i morí en la pobresa.
Va ser molt influït per la filosofia de Max Stirner[3] i la de Friedrich Nietzsche i les teories polítiques de Peter Kropotkin; ell, al seu torn, influí en D. H. Lawrence (per l'afer de Gross amb Frieda von Richthofen), Franz Kafka i altres artistes, incloent-hi els fundadors del dadaisme de Berlín. La seva influència en la psicologia va ser més limitada. Carl Jung va dir que el seu punt de vista global canvià quan intentà analitzar Gross.[4]
Gross utilitzava les drogues des de la seva joventut, a més de ser partidari de l'amor lliure; de vegades, se'l menciona com el fundador de la contracultura del segle xx.
Contribucions a la psicologia profunda
[modifica]Carl Jung cita Gross en fer la seva definició d'extravertit i introvertit. El film A Dangerous Method, produït per Jeremy Thomas, dirigit per David Cronenberg, reserva un paper per a Otto Gross interpretat per Vincent Cassel.
Notes
[modifica]- ↑ Ronald Hayman, A Life of Jung (1999), p. 99.
- ↑ Hayman, p. 101.
- ↑ Bernd A. Laska: Otto Gross zwischen Max Stirner und Wilhelm Reich, Aus: Raimund Dehmlow & Gottfried Heuer, Hg.: 3. Internationaler Otto-Gross-Kongress, Ludwig-Maximilians-Universität, München. Marburg: LiteraturWissenschaft.de 2003, S. 125–162, ISBN 3-936134-06-5
- ↑ Hayman, p. 102.
Referències
[modifica]- Jung, C. G. ([1921] 1971). Psychological Types, Collected Works, Volume 6, Princeton, N.J.: Princeton University Press. ISBN 0-691-01813-8.
- Jacques Le Rider : Modernity and Crises of Identity: Culture and Society in Fin-de-siecle Vienna, Verlag: Polity Press, 1993, ISBN 0745609708.
- José Morella: Como caminos en la niebla: los impetuosos días de Otto Gross, Barcelona: Stella Maris, 2016, ISBN 978-84-16541-34-8.
Enllaços externs
[modifica]
- The Otto Gross Society està dedicada a preservar la seva obra.