Otto Jaekel

Otto Jaekel
	; (1901)
Biografia
Naixement	Otto Max Johannes Jaekel; 21 febrer 1863 ; Nowa Sól (Polònia)
Mort	6 març 1929 (66 anys); Pequín (RP Xina)
Residència	Alemanya
Nacionalitat	Alemanya
Formació	Universitat de Múnic ; Universitat de Breslau
Activitat
Camp de treball	Geologia, paleontologia i fòssil de vertebrat
Lloc de treball	Pequín
Ocupació	Paleontòleg i geòleg
Ocupador	Universitat Sun Yat-sen, catedràtic (1928–1929) ; Universitat de Greifswald, catedràtic (1906–1928) ; Universitat Frederic Guillem de Berlín, docent (1894–1906) ; Museu d'història natural de Berlín, conservador (1892–1906) ; Universitat de Viena
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1899–); Corps Guestfalia Greifswald (en) ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Paläontologische Gesellschaft ; Corps Lusatia Breslau (en)
Obra
Estudiant doctoral	Edwin Hennig
Abrev. zoologia	Jaekel
Localització dels arxius	Museum für Naturkunde Berlin, Archive (en) [ MfN, HBSB, ZM S II, Personalakte Jaekel, O. u. Janensch] ;

Otto Max Johannes Jaekel (21 de febrer de 1863 – 6 de març de 1929), fou un paleontòleg i geòleg alemany.

Jaekel va néixer a Neusalz (Nowa Sól), Silèsia prussiana. Va estudiar geologia i paleontologia a Liegnitz (Legnica). Després de graduar-se el 1883, va mudar-se a Breslau (Wrocław) on va estudiar sota Ferdinand Roemer fins a1885. Karl von Zittel el va guardonar amb un doctorat en Filosofia a Múnic el 1886. Entre 1887 i 1889, Jaekel feu d'assistent d'E.W. Benecke al Geologisch-Paläontologisches Institut a Straßburg, i va treballar a la Berlín i al Geologisch-Paläontologisches Museum a partir de 1894.

Jaekel va traslladar-se a la Universitat de Viena el 1903. Entre 1906 i 1928, va fer de professor a la Universitat de Greifswald,^[1] on fundà la Societat Paleontològica Alemanya el 1912. Va descriure una segona espècie de Plateosaurus el 1914. Després de jubilar-se a Greifswald, Otto Jaekel acceptà un càrrec a la Universitat de Sun Yat-sen a Guangzhou el 1928. Jaekel va morir després d'una curta i sobtada malaltia a l'Hospital Alemany a Beijing.^[2]

Tot i que Jaekel s'especialitzà en l'estudi de fòssils de vertebrats, 27 de les seves publicacions foren sobre echinodermata.

Obres

Stammesgeschichte der Pelmatozoen. Berlin, Springer, 1899
- volum 1:. Thecoidea und Cystoidea (1899)
Die Wirbeltiere : eine Übersicht über die fossilen und lebenden Formen. Berlin: G. Borntraeger, 1911
Die Morphogenie der ältesten Wirbeltiere. Berlin: G. Borntraeger, 1929

Referències

↑ Moore, R.C. (1978): Part T, Echinodermata 2, Crinoidea. Dedication. – In: R.C. Moore & C. Teichert, Treatise on Invertebrate Paleontology. -- Bd. 1: T5-6, 1 Abb.; Boulder/Colo. T5-6.
↑ Drevermann, F. «Otto Jaekel †» (en alemany). Palaeontologische Zeitschrift, 11, 3, 1929, pàg. 6 + 13-14.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Jaekel

«Bibliografia relacionada amb Otto Jaekel» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.

[1] Moore, R.C. (1978): Part T, Echinodermata 2, Crinoidea. Dedication. – In: R.C. Moore & C. Teichert, Treatise on Invertebrate Paleontology. -- Bd. 1: T5-6, 1 Abb.; Boulder/Colo. T5-6.

[2] Drevermann, F. «Otto Jaekel †» (en alemany). Palaeontologische Zeitschrift, 11, 3, 1929, pàg. 6 + 13-14.

[1]

[2]