Otto Schmidt

Otto Schmidt

(1938)
Nom original	(ru) Отто Юльевич Шмидт
Biografia
Naixement	(ru) Отто-Фридрихъ-Юліусъ Юльевичъ Шмидтъ 18 setembre 1891 (Julià) Mahiliou (Belarús)
Mort	7 setembre 1956 (64 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi, Sec. 1, Fila 43 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E
Vicepresident Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
28 febrer 1939 – 24 març 1942
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
1938 – 1946
Cap Glavsevmorpout
1932 – 1938
Redactor en cap Математический сборник
1932 – 1950
Director Arctic and Antarctic Research Institute (en)
1930 – 1932
Expedition leader (en)
1930 – 1934
Titular d'una càtedra en una universitat Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou
1929 – 1949
Redactor en cap Gran Enciclopèdia Soviètica
1924 – 1942
Director OGIZ (en)
1921 – 1924
Privatdozent Universitat de Kíiv
1916 –
Director Institut de Ciències de la Terra
Dades personals
Grup ètnic	Alemanys bàltics
Formació	Facultat de Matemàtiques i Física de Kíiv (–1913) Second Kyevan gymnasium (en) (–1909) Mogilev Male Gymnasium (en)
Tesi acadèmica	Абстрактная теория групп  (1916 )
Director de tesi	Dmitri Grave
Activitat
Camp de treball	Teoria de grups, astronomia, matemàtiques, geografia, geofísica i psicoanàlisi
Lloc de treball	Pamir Àrtic Unió Soviètica
Ocupació	astrònom, estadista, psicoanalista, geofísic, geògraf, físic, polític, professor d'universitat, matemàtic, explorador, viatger
Ocupador	Institut de Ciències de la Terra (1939–1949) Acadèmia de Ciències de Rússia (1935–) Glavsevmorpout (1932–1939) Universitat Estatal de Moscou (1923–1930) OGIZ (en) (1921–) RSFSR People's Commissariat on Food (en) (1917–) Universitat de Kíiv (1916–) Universitat Imperial de Sant Vladimir (1916–1917) Математический сборник Arctic and Antarctic Research Institute (en)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica (1919–) Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (–1918) Russian Social Democratic Labour Party (of Internationalists) (en) (1918–)
Membre de	Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (Academicians of National Academy of Sciences of Ukraine (en) ) (1934–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre corresponent, membre de l'Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica) (1933, 1935–) Acadèmia de Ciències de Rússia
Obra
Obres destacables teorema de Krull-Remak-Schmidt Northern Sea Route (en) Institut de Ciències de la Terra (1926) Gran Enciclopèdia Soviètica
Estudiant doctoral	Vladimir Andrunakievitx, Sergey Antonovich Chunikhin (en) , Leopold Yakovlevich Okunev (en) , Aleksandr Antipovich Kulakov (en) , Aleksey Petrovich Ditsman (en) i Vladimir Konstantinovich Turkin (en)
Família
Cònjuge	Vera Schmidt
Fills	Vladimir Schmidt, Sigurd Ottovitx Schmidt
Pares	Julius Fridrihovitx Schmidt i Anna Fridrihovna Ergli
Premis
(1937)  Heroi de la Unió Soviètica (1937, 1945)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1934)  Orde de l'Estrella Roja (1932, 1937, 1953)  Orde de Lenin  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla del 800è Aniversari de Moscou

Otto Schmidt (rus: Отто Юльевич Шмидт) (Mahiliou, 18 de setembre de 1891 ^(Julià) - Moscou, 7 de setembre de 1956) va ser un matemàtic, geofísic i explorador soviètic.

Vida i Obra

Schmidt era fill d'un petit comerciant que es va anar movent de lloc durant la seva infància. Va ser escolaritzat a Mahiliou, Odessa i Kiev fins que el 1909 va ingressar a la facultat de física i matemàtiques de la universitat de Kíiv. Es va graduar el 1913 i seguint el consell del seu mestre, Dmitri Grave, va continuar estudis a la pròpia universitat fins a obtenir el doctorat el 1916 amb una tesi de teoria de grups que es va publicar en forma de llibre. Encara en el període pre-soviètic, i sense deixar el seu treball de professor, es va unir al creixent moviment cooperatiu.

Amb el triomf de la revolució soviètica va treballar a diferents organismes estatals, essent membre de diferents comissariats del poble a Sant Petersburg i a Moscou. El 1924, quan ja era professor a la universitat de Moscou, va ser nomenat editor en cap de la Gran enciclopèdia soviètica. Aquest mateix any, va fer una estança als Alps per recuperar-se d'una tuberculosi que havia patit d'infant i que li reapareixia intermitentment. El 1928 va formar part d'una expedició soviètic-alemanya a les muntanyes del Pamir.

L'epopeia del Txeliüskin immortalitzada en un segell.

Va adquirir tal fama d'explorador, que el mateix 1928 el van posar al front d'una expedició per establir un observatori geofísic a la terra de Francesc Josep, un arxipèlag situat al oceà Àrtic. A partir de 1932, va ser el director de l'agència estatal per la ruta de la Mar del Nord. El 1937 va comandar l'expedició del vaixell Txeliüskin que va acabar amb una epopeia, amb el vaixell enfonsat, un centenar de tripulants deixats damunt del gel i un rescat amb avions uns mesos després. Tot això el va convertir en un heroi soviètic i, potser, li va evitar les purgues estalinistes d'aquells anys.

El 1938 va proposar a l'Acadèmia Soviètica de Ciències la creació d'un institut de recerca teòrica geofísica, que ell mateix va dirigir fins al 1949. Avui aquest institut porta el seu nom: Institut Schmidt de Ciències de la Terra. A partir de 1949 la seva salut es va anar deteriorant de forma progressiva a causa de la seva tuberculosi infantil. Encara donava algunes classes, però, a la universitat de Moscou, fins quan va morir el 1956.

Al marge de la seva fama com explorador, Schmidt és recordat com matemàtic pel teorema de Krull-Schmidt i com cosmòleg per haver plantejat la teoria de l'acreció per la formació de la Terra i els planetes, juntament amb l'astrònom britànic Raymond Lyttleton.

Llegat

Otto Schmidt va rebre tres ordes de Lenin, tres altres ordes i moltes medalles. Porten el seu nom l'illa de Schmidt al mar de Kara, el cap Otto Schmidt a la costa del mar dels Txuktxis al districte autònom de Txukotka, així com l'Institut de Física pertanyent a l'Acadèmia de Ciències de Rússia, entre altres llocs.

Un planeta menor, el 2108 Otto Schmidt, descobert el 1948 per l'astrònoma soviètica Pelagueia Xain, el commemora.

El trencaglaç Anastas Mikoyan originalment portava el nom d'Otto Iulyevich Schmidt.

Bibliografia

• Аксенов, А. Н. «Отто Юльевич Шмидт: уроженец Могилева, «злой гений кооперации» и великий ученый» (en rus). Потребительская кооперация, Num. 2, 2020, pàg. 9-12. ISSN: 0201-484X.
• Diversos autors. А. О. Глико (ed.). Отто Юльевич Шмидт в истории России XX века и развитие его научных идей (en rus). Российского фонда фундаментальных исследований, 2011. ISBN 978-5-9221-1371-7. 
• Facchini, Alberto; Sahinkaya, Serap «Uniqueness of Decomposition, Factorisations, G-Groups and Polynomials» (en anglès). International Electronic Journal of Algebra, Vol. 24, 2018, pàg. 107-128. DOI: 10.24330/ieja.440235. ISSN: 1306-6048.
• Корякин, Владислав. Отто Шмидт (en rus). Русским географическим обществом, 2020. ISBN 9785457427273. 
• Penskaya, Elena. «Investigating the Laboratory of Popular Arctic Narrative in Russian Literature from 1930s to 1950s». A: Susi K. Frank, Kjetil A. Jakobsen (eds.). Arctic Archives: Ice, Memory and Entropy (en anglès). transcript Verlag, 2019, p. 253-268. ISBN 978-3-8376-4656-6. 
• Woolfson, Michael M. The Origin and Evolution of the Solar System (en anglès). IoP Publishing, 2000. ISBN 0-7503-0458-8. 
• Youngs, Tim. «The Conquest of the Arctic: The 1937 Soviet Expedition». A: Anka Ryall, Johan Schimanski, Henning Howlid Wærp (eds.). Arctic Discourses (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2010, p. 132-151. ISBN 978-1-4438-1959-6. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Otto Schmidt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Otto Yulyevich Shmidt». Encyclopaedia Britannica, 1998. [Consulta: 11 octubre 2020]. (anglès)
• «ОТТО ЮЛЬЕВИЧ ШМИДТ». ИФЗ РАН, 2016. [Consulta: 11 octubre 2020]. (rus)
• Скупов, Борис. «Отто Юльевич Шмидт – герой, мореплаватель, академик и просветитель». Строительный эксперт, 2016. [Consulta: 11 octubre 2020]. (rus)
• Показеев, К.М. «Физфаковец Отто Юльевич Шмидт». Физический факультет - Московский государственный университет имени М.В.Ломоносова, 2016. [Consulta: 11 octubre 2020]. (rus)

´