Uluj Ali
| |||
| Nom original | (ota) قلج على پاشا  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1519 (Gregorià) Le Castella (Itàlia) (en)  | ||
| Mort | 21 juny 1587 (67/68 anys) Istanbul (Turquia) | ||
| Sepultura | Mesquita Kılıç Ali Pasha | ||
| Kapudan paixà | |||
| 1571 – 21 juny 1587 ← Müezzinzade Ali Paixà – Cığalazade Yusuf Sinan Paixà → | |||
| Beglerbegi d'Alger | |||
| 1568 – 1577 ← Muhammad I Pasha (en) – arab ahmed pacha (en) → | |||
| Beylerbey of Tripolitania (en) | |||
| 1565 – 1568 ← Turgut Reis | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Uluç Kılıç | ||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | corsari, oficial naval | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Imperi Otomà | ||
| Rang militar | almirall rais | ||
Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí,[1] de malnom «l'Apòstata» (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà. Era nadiu de Calàbria (uluj o uludj vol dir 'estranger no àrab' i és un plural de la paraula ilj), i és també conegut pel seu nom italianitzat Occhialì; sovint es catalanitza Oxialí, Otxalí o Oixalí.[2]
Biografia
[modifica]El seu nom original era Giovan Dionogri Galeni i era nadiu de Calàbria. De jove fou fet presoner a setze anys i es va convertir a l'islam, prenent el nom d'Uluj Ali. Va agafar fama perquè va ascendir i va arribar a dirigir alguna expedició capturant vaixells cristians, tot acumulant una notable riquesa; a partir de 1548 fou un dels fidels de Turgut Reis, al qual el 1551 va acompanyar a Constantinoble i va rebre un sou i del dret a portar un signe imperial a la nau simbolitzant que treballava per l'Imperi Otomà. Va participar en diverses campanyes navals com Gerba (1560) i el setge de Malta (maig a setembre de 1565). El 1561 va dirigir l'atac de l'11 de maig contra la població mallorquina de Sóller (fets rememorats cada any per les festes del Firó).[1] Poc després fou nomenat beglerbegi d'Alger, càrrec que va exercir de 1568 a 1571 i va aconseguir derrotar a la guarnició espanyola de la Goleta i establir el govern militar otomà a Tunísia (1569). El 1571 va marxar per participar en la conquesta de Xipre. Amb la flota algeriana va participar en la batalla de Lepant el 7 d'octubre de 1571; per la seva brillant actuació i l'enfonsament de la goleta capitana de l'ala dreta cristiana manada per Gianandrea Doria, fou nomenat kapudan paixà al lloc de Muadhdhin-zade Ali Pasha. Es va esforçar per reconstruir la flota i va algunes campanyes victorioses els següents anys. El 1574 va poder recuperar Tunis als espanyols que En Joan d'Àustria havia reconquerit l'any anterior.[3]
Va restar com a gran almirall fins a la seva mort. Fou llavors conegut com a Kilidj Ali Pasha. El 1584 va anar a Crimea per posar al tron Islam II Giray; en arribar al port va rebre el suport d'Ali Beg, cap de la tribu Mansur; el kan Mehmed II Giray va fugir i İslâm II Giray fou proclamat kan sense gairebé resistència. Va morir el 1587 i fou enterrat a una turbe al Bòsfor.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Moros i Cristians». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 11. Palma: Promomallorca, p. 200. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ És esmentat també com Kilidj Ali ('Ali l'Espasa'), però aquest nom li fou donat després de la batalla de Lepant junt amb el càrrec de kapudan pasha o gran almirall, per una victòria parcial enmig d'una derrota completa.
- ↑ 3,0 3,1 Enciclopèdia de l'Islam, X, 874-875.
Vegeu també
[modifica]- Moros i Cristians#Sóller: Otxalí té un paper destacat a les festes de Sóller.
- Sebastià Venier
- Antoni Grimani
