Vés al contingut

Batalla de Gerba (1560)

(S'ha redirigit des de: Batalla de Gerba)
Infotaula de conflicte militarBatalla de Gerba
Guerres otomanes
Batalla de Gerba (Mediterrani central)
Batalla de Gerba
Batalla de Gerba
Batalla de Gerba
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data11 de maig de 1560
Coordenades33° 48′ N, 10° 54′ E / 33.8°N,10.9°E / 33.8; 10.9
Llocilla de Gerba, fortalesa de Burdj al-Kabir
ResultatVictòria otomana
Bàndols
Regnes de les Espanyes Espanyes

Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Estats Pontificis Estats Pontificis
República de Gènova República de Gènova

Savoia Ducat de Savoia
Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants
Regnes de les Espanyes Alvaro de Sande Imperi Otomà Turghud Rais
Imperi Otomà Pialí Baxà
Forces
12.000 homes
54 galeres
36 vaixells de càrrega
1.500 homes
86 galeres i galiotes
Baixes
11.000 homes 100
Cronologia


La batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'Imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.

Antecedents

[modifica]

Turgut Reis havia establert la seva base a l'illa de Gerba, des d'on atacava els vaixells espanyols i d'altres estats cristians. Els espanyols el van bloquejar a l'illa, però el 20 d'abril de 1551 l'estol de Turgut Reis es va escapar del bloqueig i el mes d'agost següent es va apoderar de Trípoli. El 1557 Turgut, davant un possible atac espanyol, va fer posar la fortalesa de Burdj al-Kabir a l'illa de Gerba en estat de defensa.

El setge

[modifica]

El gran mestre de l'orde de Malta, Joan de la Vallette i el duc de Medinaceli van obtenir permís de Felip II de Castella per fer una expedició naval contra el pirata. L'expedició, la formaven 54 galeres, 36 vaixells de càrrega i més d'11.000 soldats; va sortir de Malta el 10 de febrer de 1560 i ocupà Gerba el 7 de març de 1560, però foren sorpresos per la flota otomana de Turgut Reis i Pialí Baxà, composta per 86 galeres i galiotes al port, i la flota espanyola fou gairebé tota destruïda l'11 de maig de 1560.

El 16 de maig, la guarnició de la fortalesa, sota el comandament d'Alvaro de Sande, va quedar assetjada, privada d'aigua i delmada per les malalties, i es va rendir el 31 de juliol de 1560.[1]

Conseqüències

[modifica]

El miler de supervivents foren massacrats o repartits com a remers a les galeres otomanes.

Amb els caps dels espanyols morts, es va fer l'anomenada torre dels Cranis (Burdj al-Ruus), que fou desmantellada el 1848 per ordre d'Ahmad Bey.

Referències

[modifica]
  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Vol. VII. Barcelona: Edicions Pàtria, 1934, p. 219. 

Vegeu també

[modifica]