Oxamita

Oxammita
Fórmula química	(NH₄)₂(C₂O₄)·H₂O
Epònim	oxalate ion (en) , amoníac i composició química
Localitat tipus	illa Guañape, Virù, Província de Trujillo, La Libertad, Perú
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	IX/A.01
Heys	31.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,035Å; b = 10,32Å; c = 3,801Å;
Grup puntual	2 2 2 - disfenoide
Color	incolor a groc clar
Exfoliació	distinta en {001}
Duresa (Mohs)	2,5
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, opaca
Densitat	1,5 g/cm³ (mesurada); 1,541 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,438 nβ = 1,547 nγ = 1,595
Birefringència	δ = 0,157
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 62°
Dispersió òptica	no observada
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Oxa
Referències

L'oxamita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint els ions oxalat i amoni.

Característiques

L'oxamita és una substància orgànica de fórmula química (NH₄)₂(C₂O₄)·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'oxamita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1970 a l'illa Guañape, a la província de Trujillo (La Libertad, Perú), en dipòsits de guano d'aus. En aquest indret, sol trobar-se associada a altres minerals com la mascagnita. També ha estat descrita a la cova australiana de Petrogale, a Madura Roadhouse (Austràlia Occidental).