Oxynoemacheilus paucilepis
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Espècie amenaçada | |
| UICN | 19429681  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Cypriniformes |
| Família | Nemacheilidae |
| Gènere | Oxynoemacheilus |
| Espècie | Oxynoemacheilus paucilepis ((Erk'Akan, Nalbant & Özeren, 2007)[1][2][3]) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Barbatula paucilepis |
.svg){kind=icon}
Oxynoemacheilus paucilepis és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.[4][5]
Etimologia
[modifica]L'epítet paucilepis (de pauci- -pocs- i lepis -escata-) fa referència a la distribució de les escates en el seu cos.[6]
Descripció
[modifica]El mascle fa 7 cm de llargària màxima i la femella 6,6. 3 espines i 8-9 radis tous a l'aleta dorsal. 3 espines i 6 radis tous a l'anal. Aletes pectorals amb 1 espina i 10-11 radis tous. Dues espines i 6-7 radis tous a les pelvianes. Aleta caudal forcada. Línia lateral contínua.[7][2]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima subtropical,[8] el qual viu a Àsia: és un endemisme dels rierols Mancilik, Cetinkaya i Kalkam (a la capçalera del riu Eufrates) a la província de Sivas (Anatòlia,[9] Turquia).[10][8][2][3] Prefereix els corrents moderadament ràpids i amb substrat de grava.[9]
Estat de conservació
[modifica]Aquesta espècie no es va poder trobar a la seua localitat tipus en el rierol Mancilik l'any 2008. No obstant, va ésser redescobert el 2009, i de forma abundant, en una altra secció del mateix rierol.[9] Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, no hi ha accions de conservació per a aquest peix i recomana encaridament desenvolupar-hi un pla de conservació i investigar sobre la seua distribució, tendències poblacionals i amenaces potencials.[9][11]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans,[8] el seu índex de vulnerabilitat és baix (18 de 100)[12] i les seues principals amenaces són la contaminació de l'aigua i l'extracció d'aigua.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Bănărescu, P. & T. T. Nalbant, 1966. The 3rd Danish Expedition to central Asia. Zoological results 34. Cobitidae (Pisces) from Afghanistan and Iran. Vidensk. Medd. Dansk Naturh. Foren. Kjøbenhavn, vol. 129: 149-186, Pls. 19-21.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erk'Akan, F., T. T. Nalbant i S. C. Özeren, 2007. Seven new species of Barbatula, three new species of Schistura and a new species of Seminemacheilus (Ostariophysi: Balitoridae: Nemacheilinae) from Turkey. J. Fish. Intl. 2(1):69-85. Pàg. 79.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ The ETYFish Project Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Morphology Data of Oxynoemacheilus paucilepis - FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 UICN (anglès)
- ↑ List of Freshwater Fishes reported from Turkey - FishBase (anglès)
- ↑ Smith, K. G., Barrios, V., Darwall, W. R. T. i Numa, C. (Editors), 2014. The Status and Distribution of Freshwater Biodiversity in the Eastern Mediterranean. Cambridge, el Regne Unit, Màlaga, Espanya i Gland, Suïssa: IUCN. xiv+132pp. [1]
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. [2] Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.
- Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. [3]
- Prokofiev, A. M., 2009. Problems of the classification and phylogeny of Nemacheiline loaches of the group lacking the preethmoid I (Cypriniformes: Balitoridae: Nemacheilinae). Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 10): 874-898.