Vés al contingut

Públic objectiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Públic objectiu o grup objectiu[a][1] són el que s'anomena en anglès target («objectiu»). Es tracta del grup de població amb unes característiques comunes al qual va dirigit un missatge publicitari, el públic que és l'objectiu d'aquest missatge; és el segment social potencialment interessat.[2][3] Aquest concepte s'utilitza habitualment en publicitat per a designar al destinatari ideal d'una determinada campanya, producte o servei, i té relació directa amb el màrqueting.[2]

En màrqueting hi ha la creença que és preferible centrar-se en un prototip de client ben definit, cosa que resulta més efectiva, que no pas en molts que estiguin vagament perfilats, motiu pel qual com més i de manera més efectiva se segmenti la població més incrementen les possibilitats de venda.[2][3] Definir-lo ajuda a focalitzar la identitat d'una marca o a crear campanyes específiques per tal de dirigir el producte a l'usuari adequat, adoptant un to i estil diferent depenent de a qui es dirigeixi.[4]

En el moment de definir el públic objectiu és necessari aclarir les variables demogràfiques i sociogràfiques, examinar-ne les característiques i esbrinar què els mou a actuar com ho fan i, per tant, què els mou a la compra. Això és clau per a poder desenvolupar correctament un pla de màrqueting. Per tal d'identificar correctament el públic objectiu (segmentar) i les seves necessitats, i planificar una estratègia i unes accions per arribar-hi, convé plantejar-se qüestions com a quin segment de població es dirigeix el missatge (edat, gènere, localitat, nivell adquisitiu, professió, etc), què llegeixen aquestes persones, quins llocs webs visiten, quines necessitats es pretén cobrir, quins són els seus hàbits de consum, a través de quins canals es fa arribar el missatge o com dirigir-s'hi.[5][6][4]

Criteris que tradicionalment han servit per identificar el perfil del públic objectiu:[7]

  • Geogràfics: localització
  • Sociodemogràfics: gènere, edat, nivell d'estudis, hàbitat, posició a la llar
  • Socioeconòmics: classe social, nivell d'ingressos, llindar de consum
  • Psicogràfics: valors, motivacions, gustos, interessos, personalitat, estil de vida, hàbits de consum, activitats que realitzen, etc

Conéixer les actituds d'un públic objectiu enfront de les campanyes i els diferents mitjans de comunicació fa més fàcil contactar-los i arribar amb el missatge adequat (amb campanyes de màrqueting específiques i informació de valor per al nostre públic objectiu) per tal d'optimitzar el retorn de la inversió.[3] El fet de no conèixer el públic objectiu de la publicitat portarà a decisions amb un gran cost financer sense cap retorn.

Analitzar el comportament del consumidor d'un públic objectiu específic és molt important a l'hora de decidir la promoció que es durà a terme.

El concepte de públic objectiu està molt relacionat amb altres dos conceptes, que són lleugerament diferents però amb els quals es confon sovint: client ideal (persona real, client amb qui hi pot haver hagut una relació comercial i que es pretén fidelitzar) i buyer persona (prototip de client ideal, però fictici, i que pot ser diferent per a cada producte o servei).[2] En els inicis del desenvolupament del màrqueting es considerava que centrar-se en el públic objectiu era millor que fer-ho amb el públic en general, però amb la sofisticació del màrqueting i les eines de mesurament i d'anàlisi d'impacte es creu que és més recomanable dissenyar campanyes per al buyer persona i el client ideal.[2]

Notes

[modifica]
  1. Terme en català segons el Termcat

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]