Vés al contingut

P. V. Narasimha Rao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaP. V. Narasimha Rao
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(te) పాములపర్తి వెంకట నరసింహారావు Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1921 Modifica el valor a Wikidata
Laknepalli (Raj britànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Delhi (Índia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Defensa de l'Índia
6 març 1993 – 16 maig 1996
Ministre d'Afers Exteriors de l'Índia
31 març 1992 – 18 gener 1993
← Madhav Singh Solanki – Dinesh Singh →
Primer ministre de l'Índia
21 juny 1991 – 16 maig 1996
← Chandra Shekhar – Atal Bihari Vajpayee →
Membre del 9è Lok Sabha
2 desembre 1989 – 13 març 1991

Circumscripció electoral: Ramtek Lok Sabha constituency (en) Tradueix

Ministre d'Afers Exteriors de l'Índia
25 juny 1988 – 2 desembre 1989
← Rajiv Gandhi – Vishwanath Pratap Singh →
Ministre d'Afers Exteriors de l'India
12 març 1986 – 12 maig 1986
Ministre de Defensa de l'Índia
31 desembre 1984 – 25 setembre 1985
Ministre d'Afers Exteriors de l'India
19 juliol 1984 – 31 desembre 1984
Ministre d'Afers Exteriors de l'Índia
14 gener 1980 – 19 juliol 1984
← Shyam Nandan Prasad Mishra – Indira Gandhi →
Ministre en cap d'Andhra Pradesh
30 setembre 1971 – 10 gener 1973
← Kasu Brahmananda Reddy – Jalagam Vengala Rao →
Membre de l'Assemblea Legislativa d'Andhra Pradesh
1957 – 1977
Circumscripció electoral: Manthani Assembly constituency (en) Tradueix
Membre del 8è Lok Sabha

Circumscripció electoral: Ramtek Lok Sabha constituency (en) Tradueix

Membre de l'11è Lok Sabha

Circumscripció electoral: Berhampur Lok Sabha constituency (en) Tradueix
Member of the 10th Lok Sabha (en) Tradueix

Circumscripció electoral: Nandyal Lok Sabha constituency (en) Tradueix
Membre del 7è Lok Sabha
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Osmania
Universitat North Eastern Hill
Universitat de Bombai
Rashtrasant Tukadoji Maharaj Nagpur University (en) Tradueix
Fergusson College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret, política i economia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, ministre, poeta, novel·lista, lluitador per la llibertat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitCongrés Nacional Indi Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsP. V. Ranga Rao Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 10183989 Modifica el valor a Wikidata

Pamulaparthi Venkata Narasimha Rao (28 de juny de 1921 – 23 de desembre del 2004), conegut popularment com a P.V. Narasimha Rao fou un advocat i polític indi membre del Congrés Nacional Indi que exercí com a Primer ministre de l'Índia entre el 1991 i el 1996. Fou la primera persona del sud de l'Índia i la segona persona no-hindi parlant que ha assolit aquest càrrec. Fou conegut per introduir polítiques econòmiques liberals, elegint a Manmohan Singh com a ministre de finances per a rescatar el país de la crisi econòmica índia de 1991.[1][2] Els posteriors primers ministres de l'Índia han continuat les polítiques econòmiques del govern de Rao.[3][4]

Abans de ser primer ministre, va exercir com a ministre en cap d'Andhra Pradesh i va ocupar els ministeris de Defensa, Afers Interiors i Afers exteriors. A les eleccions generals índies de 1991, el Congrés Nacional Indi, liderat per Rao, va guanyar amb 244 escons i va fer un govern minoritari amb el suport d'altres partits polítics amb ell com a primer ministre. Com a primer ministre, Rao va adoptar reformes econòmiques liberals per superar la crisi econòmica de 1991:[2][5][6]va obrir el país a la inversió estrangera, va reformar els mercats de capitals, va desregular els negocis nacionals i va reformar el règim comercial. També va obrir els contactes diplomàtics amb Europa Occidental, els Estats Units d'Amèrica i la República Popular de la Xina.[7] Rao also made diplomatic overtures to Western Europe, the United States, and China.[8][9][10] A més a més, va dinamitzar el programa nacional de seguretat nuclear i míssils balístics.

Rao ha estat referit com a chanakya per la seva habilitat d'elaborar polítiques com a part d'un govern en minoria.[11][12][13] Ha estat una figura controvertida en el seu partit degut al suposat paper que ha tingut en la demolició de la mesquita de Babri (1992) i pe tenir una relació amarga amb la família Nehru-Gandhi,[14][15][16] pel que va ser marginat posteriorment pel seu propi partit.[17] Tot i això, les avaluacions retrospectives han estat més positives i l'han posicionat com un dels millors primers ministres del país. El 2024 va rebre pòstumament el primi Bharat Ratna, considerat el premi civil més alt del Govern de l'Índia.[18]

Infància i joventud

[modifica]

P.V. Narasimha Rao neix el 28 de juny de 1921 al poblat de Laknepalli, a Narsampet, al districte de Warangal, que avui en dia pertany a l'estat de Telangana (que en aquell moment era part de l'estat de Hyderabad).[19][20] Rao pertany a una família de la subcasta Nigoyi Brahmin (de la casta telugu) telugu-parlant.[21] Sitarama Rao i Rukma Bai, agricultors, en són els pares.[22] Posteriorment, fou adoptat per Pamulaparthi Ranga rao i Rukminamma, que el van portar a Vangara, un poblat de Bheemadevarpalle, a l'actual districte de Hanamkonda quan tenia tres anys d'edat. Va estudiar l'educació primària al poble de Katkuru. Estudia estudis superiors a la Universitat Osmania de Hyderabad.[23] A finals de la dècada de 1930 forma part del moviment Vande Mataram de l'estat d'Hyderabad. També va estudiar al Hislop College, que a l'actualitat forma part de la Universitat de Nagpur i al Fergusson Colege de la Universitat de Mumbai, on es va graduar en dret.[21]

Juntament amb altres persones edita la revista Kakatiya Patrika a la dècada del 1940,[24] on hi escriu amb el pseudònim de Jaya-Vijaya.[25] Entre el 1968 i el 1974 presideix l'Acadèmia Telugu d'Andhra Pradesh.[21]

A banda de la política, Rao s'interessa en altres matèries com la literatura i la computació.[26] A més, parla 17 idiomes.

P.V.N. Rao mor el 2004 d'un atac de cor a Nova Delhi i és incinerat a Hyderabad.[27]

Carrera política

[modifica]

Rao és un lluitador actiu per la llibertat del Moviment d'independència de l'Índia[28] i esdevé un polític actiu del Congrés Nacional Indi després de la independència del país.[23] Ha servit com a representant electe de l'Assemblea estatal d'Andhra Pradesh entre el 1957 i el 1977. Ha exercit de ministre en varis ministeris de l'estat entre el 1962 i el 1973.[21] El 1971 esdevé ministre en cap d'Andhra Pradesh, con hi implementa reformes sobre la possessió de la terra. Durant el seu govern fa polítiques a favor de les castes baixes.[21] A més a més, ha hagut d'enfrontar-se amb el moviment nacionalista Jai Andhra.[29]

El 1969 dona suport a Indira Gandhi en la formació del partit del Nou Congrés que s'escendeix del Congrés Nacional Indi.[19] Els dos partits es reagrupen el 1978. Rao és congressista del parlament d'Andhra Pradesh.[19] En els gabinets ministerials d'Indira Gandhi i Rajiv Gandhi ocupa diverses carteres com interior, defensa i afers exteriors.[19] El 1982 s'especulava que es volgués presentar al càrrec de president de l'Índia juntament amb Zail Singh.[30]

Primer ministre (1991-1996)

[modifica]

Reformes econòmiques

[modifica]

Rao adopta reformes econòmiques per enfrontar-se a la crisi econòmica de l'Índia del 1991. Entre aquestes reformes destaca:[5][6] l'obertura de l'Índia a les inversions estrangeres, la reforma dels mercats de capitals, la desregulació de les empreses nacionals i la reforma del règim comercial. Aquestes pretenien reduir el dèficit fiscal, privatitzar el sector públic i augmentar la inversió en infraestructures. Rao tenia l'intenció de que l'economista I.G. Patel fos el seu ministre d'economia.[7] Aquest era un funcionari que havia estat governador del Banc de la Reserva de l'Índia i havia dirigit la London School of Economics; però aquest s'hi va negar. Llavors, Rao va triar Manmohan Sigh com a ministre d'economia.

Les principals reformes econòmiques implementades per Sigh i Rao són

  • L'abolició del Controlador d'Emissions de Capital que decidia els preus i el les accions que podien emprendre les empreses (1992).[6][31]
  • La introducció de la Llei SEBI de 1992 i les esmenes de la seguretat que li van atorgar l'autoritat legal per registrar i regular tots els intermediaris del mercat de valors.[6][32]
  • L'obertura dels mercats de renda variable de l'Índia als inversors estrangers i que les empreses índies poguessin obtenir capital als mercats internacional emetent rebuts de diòsits globals (GDR) (1992).[33]
  • A inicis del 1994 crea la National Stock Exchange (Borsa Nacional de Valors): al 1996 esdevé la borsa més gran del país.[34]
  • Reduir els aranzels ente el 85% i el 25% i revertir els controls quantitatius. Gràcies a això, la rupia esdevé convertible a nivell internacional.[35]
  • Fomentar la inversió estrangera directa augmentant el límit màxim de la participació de capital estranger en les empreses conjuntes del 40% al 51% que, en els sectors prioritaris, poden assolir el 100%.[36]
  • Agilitzar els procediments que havien de seguir els inversors estrangers.[6][37]

Degut a aquestes reformes, la inversió estrangera passa dels 132 milons de dòlars (1991-1992) als 5.300 milions de dòlars (1995-96).

A més a més, Rao inicia les reformes de la política industrial amb el sector manuracturer.[36] Racionalitza la regulació industrial facilitant les llicències industrials.[6]

Seguretat nacional i política exterior

[modifica]

Rao dinamitza el programa nacional de seguretat nuclear i míssils balístics que culminen en les proves nuclears de Pkhran de 1998. S'especula que les proves van ser planejades el 1995 sota el mandat de Rao[38] però que van ser abandonades per la pressió dels Estats Units[39] o perquè el dispositiu termonuclear encara no estava preparat.[40]

Va augmentar la despesa militar i va iniciar la lluita de l'exèrcit indi contra el terrorisme i les insurgències i contra l'amenaça nuclear del Pakistan i la República Popular de la Xina. Durant el seu mandat es derrota el terrorisme khalistaní de l'estat indi del Panjab.[41] Durant el mandat de Rao també es produeixen segrestos d'avions que acaben sense que el govern concedeixi les demandes dels terroristes.[42] El seu govern també dirigeix les negociacions per l'alliberament d'un executiu de l'Indian Oil dels terroristes caixmiris que l'havien segrestat.[43][44] A més a més, gestiona la resposta índia a l'ocupació del santurai sagrat de Hazratbal a Jammu per terroristes caixmiris l'octubre de 1993.[45] També s'ocupa del segrest d'alguns turistes estrangers per part del grup terrorista anomenat Al Faran a la vall del Caixmir el 1995 sense cedir a les demandes dels terroristes.[46]

Relacions exteriors

[modifica]

Rao s'obre a tenir relacions diplomàtiques amb Europa Occidental, els Estats Units d'Amèrica i la República Popular de la Xina.[8][9][10] El 1992 visibilitza les relacions diplomàtiques que ja s'havien obert amb Israel i permet que aquest país instal·li una ambaixada a Nova Delhi.[47] Aquest any ordena a la intel·ligència que inici una campanya per cridar l'atenció de la comunitat internacional vers el terrorisme contra l'Índia patrocinat pel Pakistan.[48][49]

A més a més, obre la política Look East per apropar el pais a l'ASEAN.[50] Segons Rejaul Karim Laskar, estudiós de la política exterior de l'Índia i ideòleg del Partit del Congrés de Rao, aquest inicia la política Look East amb tres objectius:[51] renovar els contactes polítics amb les nacions de l'ASEAN, augmentar la interacció econòmica amb el sud-est asiàtic en molts àmbits, i establir vincles estratègics i de defensa.

Decideix mantenir-se a distància amb el Dalai-lama per evitar agreujar les sospites de Beijing i fa propostes al règim de Teheran amb la política de "cultivar l'Iran".[52] Aquestes polítiques són deutores del fet que la Comissió de Drets Humans de l'ONU no aprovés una ressolució sobre la situació dels Drets humans a Jammu i Caixmir per l'oposició de la Xina i l'Iran.[53]

La gestió de la crisi dels atemptats de Bombai del 12 de març de 1993 per part de Rao va ser molt elogiada. Després de visitar personalment la ciutat i veure les conseqüències de les explosions i de conèixer que el Pakistan hi estava implicat, va ordanar a la intel·ligència del país que invités les agències dels Estats Units, del Regne Unit i d'altres països d'Europa occidental a enviar els seus experts antiterroristes per examinar els fets.[54]

Rao contra els moviments independentistes

[modifica]

Rao s'enfronta emb diversos moviments separatistes de l'Índia. Delmar amb èxit el moviment separatista Sikh i neutralitza relativament el moviment independentista del Caixmir. S'afirma que Rao decideix que es celebrin les eleccions al Panjab.[55] El govern de Rao introdueix la Llei de Prevenció d'Activitats Terroristes i Disruptives (TADA), que és la primera legislació antiterrorista de l'Índia.[56] Aquesta llei ordena a l'exèrcit indi que elimini els infiltrats del Pakistan.[57]

Demolició de la mesquita Babri

[modifica]

El 6 de desembre de 1992 membres del Vishva Hindu Parishad (VHP) enderroquen la mesquita de Babri (que havia estat construïda per Mir Baqui, un general del primer emperador mogol de l'Índia, Baber)[58] a Ayodhya.[59] Es creu que aquest és el lloc de naixement del déu hindú Rama.[60][61] La destrucció d'aquest edifici en disputa va tenir un gran ressó als mitjans de comunicació internacionals i va desencadenar una onada de violència intercomunitària de gran escala, considerada com la més extensa des de la Partició de l'Índia. Hindús i musulmans van estar involucrats en disturbis massius a tot el país i a la majoria de les ciutats importants com Delhi, Bombai, Calcuta, Ahmedabad, Hyderabad i Bhopal.

La Comissio Liberhan, després d'una investigació, va exonerar a Rao de les seves reponsabilitats. Afirma que el fet de que el govern estigués en minoria va frenar que les forces de l'estat poguessin ser desplegades perquè això implicaria un precedent que danyaria l'estructura federal de l'Índia. També va declarar que l'acció del governador fou ineficient i va impedir la gestió per part del govern central.[62]

En una entrevista amb el periodista Shekhar Gupta, Rao va parlar més sobre la demolició. Va dir que desconfiava de l'implacte de centenars de morts a la nació i que hagués pogut estar molt pitjor, ja que s'haguessin pogut afegir més persones a les turbes. Sobre la possibilitat d'acomiadar el ministre en cap d'Uttar Pradesh va dir que només aquest fet no era suficient perquè l'estat central prengués el control de la situació i que el que havia passat no havia estat culpa de Kalvan Singh.[63]

Terratrèmol de Latur de 1993

[modifica]

El 1993 un fort terratrèmol amb l'epicentre a Latur, Maharashtra, ocasiona unes pèrdues personals de 10.000 i el desplaçament forçat de centenars de milers de persones.[64] La reacció del president Rao és aplaudida per molts perquè utilitza la tecnologia i recursos moderns per organitzar importants operacions de socors i pels seus plans de reconstrucció econòmica.[65]

Càrrecs de corrupció i absolucions

[modifica]

A principis de la dècada de 1990 l'agent de borsa Harshad Mehta rebela que havia pagat una suma de diners al primer ministre Rao perquè l'ajudés a tancar els seus casos.[66]

El govern de Rao s'enfronta a una moció de censura el julioi de 1993 perquè l'oposició argumenta que el govern de Rao no té suficients suports per governar. S'alega que Rao havia ofert milions de rúpies als membres del Jharkhand Mukti Morcha (JMM) i a una facció del Janata Dal perquè l'apoiessin en una moció de confiança. Les investigacions s'inicien el 1996 quan el seu govern ja havia expirat.[67] L'any 2000 un tribunal especial condemna Rao a una pena 3 anys de presó rigorosa i a una multa de 100.000 rúpies (2.150 dòlars) per corrupció.[68] Rao apel·la al Tribunal Superior i roman en llibertat sota fiança. El 2002, aquest tribunal, anul·la la decisió anterior degut al dubte sobre les declaracions de Mahato i Rao i Buta Singh són absolts dels seus càrrecs.[68]

Juntament amb altres ministres el 1996 Rao és acusat de falsificar documents que demostraven que Ajeya Singh havia dipositat 21 milions de rúpies a un compte bancari a l'extranger per tacar la seva imatge el 1989 però va ser absolt per manca de proves que el vinculessin amb el cas.[69]

L'empresari indi Lakhubhai Pathak afincat a Anglaterra va acusar que Rao, juntament amb Chandraswami i K.N.Aggarwal, li havien estafat 100.000 dòlars però tots tres van ser absolts dels seus càrrecs el 2003.[70]

Vida posterior i dificultats financeres

[modifica]

Tot i els èxits significatius del seu magnat, l'electorat indi no va possibilitar que el Partit del Congrés de Rao repetís en el govern. Els partidaris de Sonia Gandhi el van obligar a renunciar com a president del partit i fou substituït per Sitaram Kesri.

Després de la seva retirada de la política nacional Rao publica la novel·la titul·lada The Insider. Aquesta novel·la tracta sobre l'ascens d'un home a la política índia, cosa que fa que s'assembli a la seva pròpia vida.

Tot i que havia ocupat molts càrrecs influents al govern, Rao es va enfrontar amb problemes financers. Va tenir dificultats per pagar l'educació dels seus fills.[71] Segons P.V.R.K. Prasad, un oficial del Servei Administratiu Indi (IAS), Rao va demanar als seus amics que venguessin la seva casa a Banjara Hills pe pagar els seus advocats.[72]

Defunció

[modifica]

El 9 de desembre del 2004 Rao pateix un atac de cor i és conduït a l'Institut de Ciències Mèdiques All India on mor 14 dies després als 83 anys d'edat.[73][74] El primer ministre Manmohan Singh i molts altres dignataris de primer nivell acudeixen al seu funeral. Rao era vidu i tenia 8 fills en el moment de la seva mort.[75] El 2005 se li construeix un memorial al parc Sanjeevaiah, al lloc de Gyan Bhumi.[76] Es declaren 7 dies de lute oficial per la mort de l'expresident a l'Índia.[77]

El 2015 s'edifica un memorial a Rao a l'espai dels memorials dels antics presidents a Delhi.[78]

Llegat

[modifica]

En ocasió dels 25 anys de la liberalització de l'economia Índia, s'han editat motls llibres que avaluen les contribucions de Rao.[79]

Literatura

[modifica]

Rao ha traduit alguns dels textos més destacats de la literatura telugu a l'hindi. També ha fet traduccions de l'hindi al telugu. A les darreries de la seva vida escriu la seva autobiografia, The Insider.

[modifica]

L'any 2019 es produeix el film documental biogràfic titul·lat P V: Change with Continuity dirigit i produit per Stravani Kotha i Srikar Reddy Gopaladinne que es pot veure a la plataforma d'streaming de vimeo.[80][81][82] Aquest documental inclou imatges d'arxiu i entrevistes a moltes persones properes a Rao.[83]

L'actor Suresh Kumar fa el paper de Rao al film de 2019 NTR: Mahanayakudu dirigit per Krish sobre la vida de l'actor i politic N.T. Rama Rao.[84] Aquest mateix any, l'actor Ajit Satbhai el representa en el film The Accidental Prime Minister de Vijay Gutte.[85]

Pradhanmantri (lit. 'Primer Ministre'), una sèrie docudrama de televisió de 2013 tracta sobre diversos polítics indis. El president Rao protagonitza el capítol titul·lat "P. V. Narasimha Rao and Corruption charges against him". L'actor Ravi Jhankal el representa.[86]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dean, Adam (2022), India's Middle Path: Preventive Arrests and General Strikes, Political Economy of Institutions and Decisions, Cambridge University Press, pàg. 86–112, ISBN 978-1-108-47851-9, doi:10.1017/9781108777964.006, <https://www.cambridge.org/core/books/opening-up-by-cracking-down/indias-middle-path-preventive-arrests-and-general-strikes/4CBA2877327208602BE6573BEA63D1A3>. Consulta: 29 octubre 2022
  2. ↑ 2,0 2,1 «PV Narasimha Rao Remembered as Father of Indian Economic Reforms». voanews.com. VOA News, 23-12-2004.
  3. ↑ «Narasimha Rao – a Reforming PM». news.bbc.co.uk. BBC News, 23-12-2004.
  4. ↑ Arvind Kumar, Arun Narendhranath (3 October 2001). India must embrace unfettered free enterprise Arxivat 12 March 2013 a Wayback Machine.. Daily News and Analysis.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Narasimha Rao led India at crucial juncture, was father of economic reform: Pranab». The Times of India, 31-12-2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «India's Pathway through Financial Crisis». globaleconomicgovernance.org. Global Economic Governance Programme. Arxivat de l'original el 25 October 2013. [Consulta: 2 març 2007].
  7. ↑ 7,0 7,1 Time To Tune In To FM Arxivat 29 December 2004 a Wayback Machine.. Indiatoday.com (25 February 2002). Retrieved 10 July 2012.
  8. ↑ 8,0 8,1 Upadhyaya, Shishir. India's Maritime Strategy: Balancing Regional Ambitions and China (en anglès). Routledge, 5 September 2019, p. 70. ISBN 978-0-429-67375-7. 
  9. ↑ 9,0 9,1 International Herald Tribune «Opinion | India Keeps Its Foreign Options Open». The New York Times. International Herald Tribune, 21-10-1993.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Clinton Moves To Ease Relationship With India». , 20-05-1994.
  11. ↑ V. Venkatesan «Obituary: A scholar and a politician». Frontline, vol. 22, 1, 14-01-2005.
  12. ↑ «PV Narasimha Rao Passes Away». tlca.com. Arxivat de l'original el 1 November 2007. [Consulta: 7 octubre 2007].
  13. ↑ How PV became PM Arxivat 29 December 2016 a Wayback Machine., The Hindu, 2 July 2012.
  14. ↑ «क्या नरसिम्हा राव बाबरी मस्जिद गिरने से बचा सकते थे?» (en hindi). BBC News हिंदी.
  15. ↑ «Narasimha Rao performed puja during demolition of Babri Masjid: Book». The Times of India, 05-07-2012.
  16. ↑ «Bharat Ratna for P V Narasimha Rao: Congress's Achilles heel, the PM it 'forgot'» (en anglès). The Indian Express, 09-02-2024. [Consulta: 2 abril 2024].
  17. ↑ «PV Narasimha Rao, a forgotten prime minister» (en anglès). Livemint, 21-06-2016. Arxivat de l'original el 11 June 2020. [Consulta: 11 juny 2020].
  18. ↑ «Bharat Ratna For Former PMs Charan Singh, PV Narasimha Rao». NDTV, 09-02-2024.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 P.V. Narasimha Rao, 17 May 2023, <https://www.britannica.com/biography/P-V-Narasimha-Rao>. Consulta: 18 abril 2020
  20. ↑ «People hail decision on PV's birth anniversary». , 25-06-2014.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 «P.V. Narasimha Rao | India’s 9th Prime Minister, Political Career, Reforms, & Bharat Ratna award | Britannica» (en anglès), 24-10-2024. [Consulta: 20 novembre 2024].
  22. ↑ Aggarwala, Adish C. P.V. Narasimha Rao, Scholar Prime Minister. Amish Publications, 1995, p. 215, 298. ISBN 978-81-900289-1-2. «His father Mr. Sitarama Rao and mother Mrs. Rukma Bai. With his wife Mrs. Satyamma» 
  23. ↑ 23,0 23,1 Shri P. V. Narasimha Rao, <https://www.pmindia.gov.in/en/former_pm/shri-p-v-narasimha-rao-2/>. Consulta: 18 abril 2020
  24. ↑ «Pamulaparthi Sadasiva Rao». M. Rajagopalachary, Pamulaparthi Sadasiva Rao Memorial Endowment Lecture. kakatiyapatrika.com. Arxivat de l'original el 3 December 2013. [Consulta: 30 març 2010].
  25. ↑ «With PV». kakatiyapatrika.com, 31-10-2009. Arxivat de l'original el 13 July 2011. [Consulta: 30 març 2010].
  26. ↑ «The meek inheritor». , 15-07-1991. «Rao was one of the first converts to the new technology. Today, he is so adept with the machines that along with the 10 Indian and four foreign languages, Rao has also taught himself some computer languages and is now able to programme them.»
  27. ↑ «Narasimha Rao cremated». thehindubusinessline.com, 26-12-2004. Arxivat de l'original el 30 September 2007. [Consulta: 18 abril 2007].
  28. ↑ «A Profile of P.V. Narasimha Rao». Embassy of India in Washington. Arxivat de l'original el 19 January 2010.
  29. ↑ «PV Narasimha Rao» (en anglès), 24-12-2004. [Consulta: 20 novembre 2024].
  30. ↑ «The Lonely Masks of Narasimha Rao». mjakbar.org. Arxivat de l'original el 17 September 2009. [Consulta: 24 agost 2007].
  31. ↑ Securities and Exchange Commission Act Arxivat 2 May 2007 a Wayback Machine.. Retrieved 2 March 2007.
  32. ↑ «Securities and Exchange Board of India Act, 1992». Arxivat de l'original el 12 October 2007. [Consulta: 10 juliol 2012].. vakilno1.com.
  33. ↑ «India's Economic Policies». Arxivat de l'original el 7 January 2010. [Consulta: 1r març 2007].. Indian Investment Centre. Retrieved 2 March 2007.
  34. ↑ Ajay Shah and Susan Thomas. How NSE surpassed BSE Arxivat 7 February 2007 a Wayback Machine.. Retrieved 2 March 2007.
  35. ↑ J. Bradford DeLong (July 2001). «The Indian Growth Miracle». Arxivat de l'original el 15 May 2008. [Consulta: 1r març 2007].. berkeley.edu.
  36. ↑ 36,0 36,1 Ajay Singh and Arjuna Ranawana. India. Conflict of Interest. Local industrialists issue a broadside against multinationals Arxivat 1 November 2007 a Wayback Machine.. Asiaweek. Retrieved 2 March 2007.
  37. ↑ FDI in India Arxivat 28 November 2006 a Wayback Machine.. Kulwindar Singh. Retrieved 2 March 2007.
  38. ↑ Narasimha Rao and the bomb Arxivat 29 September 2007 a Wayback Machine.. Retrieved 2 March 2007.
  39. ↑ Clinton stopped Rao from testing nukes. sify.com (5 February 2004).
  40. ↑ The mole and the fox Arxivat 9 February 2024 a Wayback Machine.. Shekhar Gupta. Retrieved 2 March 2007.
  41. ↑ Punjab Assessment Arxivat 26 September 2007 a Wayback Machine.. Retrieved 2 March 2007.
  42. ↑ National Security Guards Arxivat 29 September 2012 a Wayback Machine.. Retrieved 2 March 2007.
  43. ↑ 5 Years On: Scarred and scared Arxivat 1 March 2007 a Wayback Machine.. Retrieved 20 April 2007.
  44. ↑ Bishwanath Ghosh. «Held to ransom». Arxivat de l'original el 4 November 2007. [Consulta: 21 abril 2007].. newindpress.com.
  45. ↑ Profile of Changing Situation Arxivat 18 December 2006 a Wayback Machine.. Retrieved 2 March 2007.
  46. ↑ «Al Faran and the Hostage Crisis in Kashmir». Arxivat de l'original el 12 January 2008. [Consulta: 15 febrer 2007].. subcontinent.com (10 March 1996).
  47. ↑ «Strategic Partnership Between Israel and India». meria.idc.ac.il. Arxivat de l'original el 3 April 2007. [Consulta: 2 març 2007].
  48. ↑ «Pakistan and Terrorism». saag.org. Arxivat de l'original el 5 December 2006.
  49. ↑ Never trust the US on Pakistan Arxivat 30 November 2006 a Wayback Machine.. rediff.com (21 July 2006). Retrieved 2 March 2007.
  50. ↑ Plantilla:Usurped. The Hindu (24 December 2004). Retrieved 2 March 2007.
  51. ↑ Laskar, Rejaul Karim «Strides in Look East Policy». Congress Sandesh, vol. 7, 11, 7-2005, pàg. 19.
  52. ↑ «India and the Middle East». photius.com. Arxivat de l'original el 19 March 2007. [Consulta: 2 març 2007].
  53. ↑ Samuel P. Huntington, New World Order. Retrieved 2 March 2007.
  54. ↑ Lessons from the Mumbai blasts Arxivat 6 November 2007 a Wayback Machine.. rediff.com (14 March 2003). Retrieved 2 March 2007.
  55. ↑ Quiet Goes The Don Arxivat 1 May 2013 a Wayback Machine.. Outlookindia.com (17 January 2005). Retrieved 10 July 2012.
  56. ↑ «Terrorism & Disruptive Activities (Prevention) Act». satp.org. Arxivat de l'original el 30 November 2006. [Consulta: 2 març 2007].
  57. ↑ Meredith Weiss (25 June 2002). «The Jammu & Kashmir Conflict». Arxivat de l'original el 4 March 2009. [Consulta: 14 febrer 2007].. yale.edu.
  58. ↑ NCERT Pg 184 (Politics in India since Independence, Class XII)
  59. ↑ «Flashpoint Ayodhya». archaeology.org. Arxivat de l'original el 22 November 2012. [Consulta: 2 març 2007].
  60. ↑ «Ayodhya verdict: Indian top court gives holy site to Hindus». BBC News, 09-11-2019.
  61. ↑ «'Faith, evidence prove Masjid was on Ram's birthplace'» (en anglès). Deccan Herald, 09-11-2019.
  62. ↑ «Rao govt was reduced to position of helpless bystander» (en anglès). The Indian Express, 25-11-2009.
  63. ↑ Tearing down Narasimha Rao Arxivat 6 March 2010 a Wayback Machine.. Indianexpress.com (28 November 2009). Retrieved 10 July 2012.
  64. ↑ «Latur EarthQuake of 30 September 1993». Arxivat de l'original el 7 March 2005. [Consulta: 17 febrer 2007].. imd.ernet.in.
  65. ↑ «PV Narsimha Rao – IIFL». Indiainfoline. Arxivat de l'original el 21 October 2019. [Consulta: 21 octubre 2019].
  66. ↑ «Securities scam: Harshad Mehta claims to have paid Rs 1 crore to PM Narasimha Rao» (en anglès). India Today, 15-07-1993.
  67. ↑ «Rao, Buta convicted in JMM bribery case». , 29-09-2000.
  68. ↑ 68,0 68,1 SOUTH ASIA | Ex-Indian PM sentenced to jail Arxivat 5 October 2013 a Wayback Machine.. BBC News (12 October 2000). Retrieved 28 July 2013.
  69. ↑ St Kitts case: Chronology of events. The Times of India (25 October 2004). Retrieved 2 March 2007.
  70. ↑ Kumar, Nirnimesh «Rao acquitted in Lakhubhai Pathak case». , 23-12-2003.
  71. ↑ «Nindalapaalaina Aparachanukyudu-2». Telugu.greatandhra.com. Arxivat de l'original el 24 April 2012. [Consulta: 10 juliol 2012].
  72. ↑ P V Krishna Rao (4 January 2010). PV made scapegoat in Babri case Arxivat 21 October 2013 a Wayback Machine.. newindianexpress.com
  73. ↑ Narasimha Rao passes away at the age of 83. Hindu.com (24 December 2004). Retrieved 10 July 2012.
  74. ↑ «Day after Babri Masjid demolition, Narasimha Rao kept tabs on Sonia Gandhi courtesy the IB». The INdian Express.
  75. ↑ Nation bids adieu to Narasimha Rao. The Hindu.
  76. ↑ PVNARASIMHARAO Arxivat 7 April 2023 a Wayback Machine., The Hindu, 29 June 2017
  77. ↑ «Welcome to Embassy of India, Washington D C, USA». Welcome to Embassy of India, Washington D C, USA, 08-02-2024. Arxivat de l'original el 29 July 2022. [Consulta: 9 febrer 2024].
  78. ↑ «10 years after death, Narasimha Rao gets memorial in Delhi | India News – Times of India». , 30-06-2015.
  79. ↑ «Questions about Narasimha Rao». The Hindu, 22-10-2016.
  80. ↑ title, IMDB. «PV: Change with Continuity». IMDB. Arxivat de l'original el 15 April 2023. [Consulta: 18 maig 2020].
  81. ↑ Kotha, Sravani. «PV: Change with Continuity». www.vimeo.com. Vimeo. [Consulta: 18 maig 2020].
  82. ↑ Audio, Madhura. «PV NARASIMHA RAO – Change With Continuity Trailer». Youtube. Madhura Audio, 31-03-2019. Arxivat de l'original el 30 October 2021. [Consulta: 18 maig 2020].
  83. ↑ «A film for the archives». The Hindu, 22-04-2019.
  84. ↑ Dundoo, Sangeetha Devi «'NTR Mahanayakudu' review: A raging political storm» (en Indian English). The Hindu, 22-02-2019.
  85. ↑ «The Accidental Prime Minister». Kinopoisk.
  86. ↑ «Pradhanmantri – Episode 20 on PV Narasimha Rao». ABP News, 24-11-2013. Arxivat de l'original el 30 October 2021.

Bibliografia

[modifica]
  • The Quest For Peace with Kotha Satchidananda Murthy (1986)
  • The Great Suicide written pseudonymously (1990) Malik, Ashok. «Rao, Singh and the Great Suicide». ORF. [Consulta: 31 desembre 2019].
  • India and the Asia-Pacific: Forging a New Relationship (1994)
  • The Insider (1998)
  • A Long Way: Selected Speeches (2002)
  • Ayodhya 6 December 1992 published posthumously (2006)
  • Half – Lion: How P.V Narasimha Rao Transformed India by Vinay Sitapati (2016), Retitled in 2018 when released by Oxford University Press as The Man Who Remade India: A Biography of P.V. Narasimha Rao by Vinay Sitapathi
  • 1991: How P.V. Narasimha Rao Made History by Sanjaya Baru (2016)
  • Narasimha Rao: Unsung Hero by Krishna Mohan Sharma (2017)
  • P. V. Narasimha Rao (2006), Ayodhya 6 December 1992, Penguin Books India, ISBN 0670058580
  • Shukla, Subhash. "Foreign Policy Of India Under Narasimha Rao Government" (PhD dissertation, U of Allahabad, 1999) online free, bibliography pp 488–523.
  • Singh, Sangeeta. "Trends in India's Foreign Policy: 1991–2009." (PhD dissertation, Aligarh Muslim University, 2016) online

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=P._V._Narasimha_Rao&oldid=34348005»