Vés al contingut

Bifenil polibromat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PBB)
Infotaula de compost químicBifenil polibromat
Substància químicaclasse estructural d'entitats químiques Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Estructura de Lewis genèrica dels PBB. Les possibles posicions dels bromurs en els anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni.

Els bifenils polibromats (sovint abreujat com a PBB pel seu nom en anglès Polybrominated Biphenyls) són un conjunt d'hidrocarburs bromats sintètics en els que un nombre situat entre 1 i 10 àtoms de brom romanen units amb un enllaç covalent simple a una molècula de bifenil.[1][2] Així doncs, són possibles fins a 209 congèneres diferents de PBB (excluint els isòmers òptics resultants de la rotació de bifenils substituïts asimètricament), si bé només uns pocs d'ells han estat presents a les barreges comercials.[1][3][4] Tots els congèneres amb el mateix nombre de bromurs reben el nom d'homòlegs. Per anomenar-los, la IUPAC fa servir la nomenclatura de Ballschmiter, la mateixa que s'utilitza per als bifenils policlorats. Formen part del grup dels retardants de flama bromats, que són considerats contaminants orgànics persistents.[1] Químicament, els PBB són molt similars als PCB.[3] Els PBB solen ser sòlids, incolors i inflamables. Són persistents i bioacumulables. Poden provocar problemes de salut com ara nàusees, vòmits, fatiga crònica, lesions cutànies i mal de panxa. No està demostrat que sigui cancerigen.[2] La seva producció es va aturar el 1974.[3] Tenien sobretot aplicacions a la indústria del plàstic per les seves propietats com a retardants de flama.[1][2]

Propietats moleculars

[modifica]
Diferència entre un PBB coplanar (representació superior) i un de no planar (representació inferior). Noteu que en el cas del PBB no planar, la presència d'un àtom de brom prop de l'enllaç no permet que aquest roti, cosa que no passa en el coplanar.

Els PBB estan formats per dos anells benzènics units amb un enllaç simple que pot rotar. Per motius energètics, sempre hi haurà una conformació preferent. Aquesta depèn del grau de bromació, ja que els bromurs poden crear impediments estèrics per ser més voluminosos que els àtoms d'hidrogen i impedir la rotació de l'enllaç. Des d'aquest punt de vista, els congèneres de PBB poden classificar-se en coplanars si tenen els bromurs lluny de l'enllaç que uneix els dos anells benzènics i en no planars en cas contrari.[5] Hi ha 19 congèneres amb els bromurs distribuïts pel bifenil de manera asimètrica de tal manera que la rotació de l'enllaç està impedit i es poden isolar enantiòmers. Aquests enantiòmers es diuen atropoisòmers.[6]

L'angle de conformació és clau a l'hora d'estudiar la solubilitat dels PBB. Aquest efecte es fa notar especialment en el cas dels congèneres altament orto-substituïts.[7] També s'ha detectat una correlació entre la conformació i l'activitat biològica, el moment d'inèrcia, la degradació fotoquímica, la selectivitat en cromatografia de líquids i de gasos i els espectres d'RMN i de l'espectròmetre de masses.[8][9] A més, se sap que els coplanars són més lipòfils i solubles en aigua (per la seva major polaritat) que els no planars.[10] Aquests fets han permès detectar congèneres a la natura.[11]

És important assenyalar que aquestes propietats moleculars poden relacionar-se amb l'elevada toxicitat que presenten els PBB. Els més tòxics són els coplanars, mentre que dels no planars només se'n poden trobar traces a la natura.[12] Malgrat tot, el perquè d'aquesta correlació no acaba de ser comprès.[13]

Nomenclatura i congèneres

[modifica]

A causa de les seves propietats moleculars, es poden arribar a configurar teòricament fins a 209 congèneres diferents de PBB. A les barreges comercials només solen estar presents els congèneres de majora grau de bromació, però els de menor poden aparèixer com a resultat de la degradació dels primers.[3] Cada congènere està ordenat numèricament segons el sistema desenvolupat per Karlheinz Ballschmiter el 1980 per als PCB.[14]

Taula de conversió de la nomenclatura dels PBB[15][16]
Posició dels bromurs a cada anell 0 2 3 4 23 24 25 26 34 35 234 235 236 245 246 345 2345 2346 2356 23456
23456 209
2356 202 208
2346 197 201 207
2345 194 196 199 206
345 169 189 191 193 205
246 155 168 182 184 188 204
245 153 154 167 180 183 187 203
236 136 149 150 164 174 176 179 200
235 133 135 146 148 162 172 175 178 198
234 128 130 132 138 140 157 170 171 177 195
35 80 107 111 113 120 121 127 159 161 165 192
34 77 79 105 109 110 118 119 126 156 158 163 190
26 54 71 73 89 94 96 102 104 125 143 145 152 186
25 52 53 70 72 87 92 95 101 103 124 141 144 151 185
24 47 49 51 66 68 85 90 91 99 100 123 137 139 147 181
23 40 42 44 46 56 58 82 83 84 97 98 122 129 131 134 173
4 15 22 28 31 32 37 39 60 63 64 74 75 81 114 115 117 166
3 11 13 20 25 26 27 35 36 55 57 59 67 69 78 106 108 112 160
2 4 6 8 16 17 18 19 33 34 41 43 45 48 50 76 86 88 93 142
0 0 1 2 3 5 7 9 10 12 14 21 23 24 29 30 38 61 62 65 116

Exemple d'ús de la present taula: per determinar les possibles nomenclatures del PBB 156 s'han de localitzar a la taula i identificar els valors de la fila i la columna de capçalera (34 i 2345 respectivament). Així doncs, el nom IUPAC del PBB 156 seria 2,3,3',4,4',5-hexabromobifenil. Altres possibles nomenclatures serien 2,3,4,5,3',4'-hexabromobifenil, 2345-3'4'-hexabromobifenil (el grup que comença amb el número més baix apareix primer), 2345-34-hexabromobifenil i 233'44'5- hexabromobifenil.

Tots els congèneres amb el mateix nombre de bromurs es diuen homòlegs. En total, hi ha fins a deu grups d'homòlegs. Els homòlegs amb diferent patró de substitució reben el nom d'isòmers.[1]

Isòmers per a cada homòleg de PBB[3]
Homòleg Nomenclatura de Ballschmiter Fórmula molecular Pes molecular Isòmers
Monobromobifenils de PBB 1 a PBB 3 C₁₂H9Br 232,9 3
Dibromobifenils de PBB 4 a PBB 15 C₁₂H₈Br₂ 311,8 12
Tribromobifenils de PBB 16 a PBB 39 C₁₂H₇Br₃ 390,7 24
Tetrabromobifenils de PBB 40 a PBB 81 C₁₂H₆Br₄ 469,6 42
Pentabromobifenils de PBB 82 a PBB 127 C₁₂H₅Br₅ 548,5 46
Hexabromobifenils de PBB 128 a PBB 169 C₁₂H₄Br₆ 627,4 42
Heptabromobifenils de PBB 170 a PBB 193 C₁₂H₃Br₇ 706,3 24
Octabromobifenils de PBB 194 a PBB 205 C₁₂H₂Br₈ 785,2 12
Nonabromobifenils de PBB 206 a PBB 208 C₁₂HBr9 864,1 3
Decabromobifenils PBB 209 C₁₂Br10 943,0 1

Propietats fisicoquímiques

[modifica]
Variació d'algunes propietats fisicoquímiques dels PBB amb el grau de bromació.[3]

Els PBB destaquen per la seva alta volatibilitat i baixa solubilitat en aigua, que contrasta amb la seva lipofília. A més, són persistents al medi ambient, però es degraden amb la radiació ultraviolada.[17][3] La banda principal que es veu en els espectre ultraviolat és conseqüència de les transicions electròniques π→π*. Aquestes propietats decreixen amb el grau de bromació. La degradació debroma els compostos.[3] La vida mitjana d'aquests compostos a l'atmosfera oscil·la entre els 41 i els 83 dies.[18] Els productes que es generen de la piròlisi depenen de la temperatura.[3]

Propietats fisicoquímiques d'alguns congèneres de PBB[3]
Congènere Punt de fusió (°C) Lambda màx. (nm) Densitat a temperatura ambient (g/cm³) Solubilitat a l'aigua a 25 °C Pressió de vapor a 25 °C (Pa) Volatibilitat (% de pèrdua de pes) log KOW Temperatura de descomposició (°C)
Hexabromobifenil 72 219 2,6 0,32 (aigua destil·lada) 0,000007 < 7 300-400
Octabromobifenil 200-250 225 20-30 <50% (a 350 °C) 435
Nonabromobifenil 220-290 224 3,2 <30 <25% (a 388 °C) 435
Decabromobifenil 385 227 3,2 <0,000006 <10% (a 363 °C) 8,6 395

Malgrat tot, actualment no es disposa de dades sobre les constants de Henry, KOC i la pressió de vapor dels PBB, el que suposa un problema a l'hora d'estudiar el seu transport i emmagatzematge a l'ambient.[1]

Síntesi

[modifica]

Els procés de síntesi industrial de PBB fou concebut cap al 1966 a Alemanya.[19] Els PBB eren sintetitzats industrialment a través d'una reacció de Friedel-Crafts on es feia reaccionar el bifenil amb el brom (en un excés estequiomètric del 20%) en un solvent orgànic i clorur d'alumini, bromur d'alumini o ferro com a catalitzadors.[3] Com a subproducte, es genera àcid bromhídric.[1][20] A escala de laboratori, s'ha aconseguit sintetitzar PBB per acoblament d'anilina bromada amb bromobenzè.[1]

Síntesi catalitzada de PBB a partir de bifenil i brom[20]
Síntesi catalitzada de PBB a partir de bifenil i brom[20]

Producció

[modifica]

Els PBB es van començar a sintetitzar a escala industrial cap a l'any 1970 i la producció s'abandonà el 1974 als Estats Units, el 1977 al Regne Unit, el 1985 a Alemanya i el 2000 a França.[1][3] Els principals fabricants de PBB foren els Estats Units (Michigan Chemical Corporation), el Regne Unit (Berk Corporation), Alemanya (Chemische Fabrik Kalk) i França (Atochem).[1] Tots els productes comercials de PBB consistien en barreges de congèneres altament bromats.[21]

Barreges comercials de PBB[21]
Nom comercial Composició Productor Nacionalitat
FireMaster BP-6 Hexa-PBB Michigan Chemical Corporation Estats Units Estats Units
FireMaster FF-1 Hexa-PBB i 2% en pes de polisilicat càlcic Michigan Chemical Corporation Estats Units Estats Units
Bromkal 80-9D Octa i Nona-PBB Chemische Fabrik Kalk Alemanya Alemanya
Technical Octabromobiphenyl Octa i Nona-PBB White Chemical Corporation Estats Units Estats Units
Octabromobiphenyl FR 250 13A Octa i Nona-PBB Dow Chemical Company Estats Units Estats Units
Adine 0102 Deca-PBB Atochem França França
Berkflam B 10 Deca-PBB Berk Corporation Regne Unit Regne Unit
Flammex B-10 Deca-PBB Berk Corporation Regne Unit Regne Unit
Technical decabromobiphenyl Deca-PBB White Chemical Corporation Estats Units Estats Units
HFO 101 Deca-PBB Hexcel Regne Unit Regne Unit

Anàlisi química

[modifica]
Cromatògraf de gasos. La GC és la tècnica analítica més usada a l'anàlisi de PBB

Els mètodes analítics de PBB han estat adaptats de mètodes prèviament estandarditzats per a l'anàlisi química d'hidrocarburs clorats.[22] S'han ideat mètodes d'anàlisi d'aliments, excrements, plasma sanguini, greixos, llet, cabell i bilis.[23][24][25] Les tècniques analítiques primàries per treballar amb aquests compostos inclouen la cromatografia de gasos amb un detector de captura d'electrons. Es poden determinar els congèneres per separat fer servir la cromatografia capil·lar de gasos o bé per espectrometria de masses.[3] Per les seves variacions en el seu caràcter volàtil, la separació entre congèneres és molt difícil.[26] Els mètodes d'extracció són els comuns pels plaguicides (normalment fent servir solvents orgànics).[1][3] L'extracció de teixits adiposos és complicada per l'elevada lipofilicitat dels compostos.[3]

Caracterització estructural

[modifica]
Espectòmetre d'RMN, tècnica de rutina per a la caracterització de congèneres de PBB

Normalment, es fan servir tècniques de RMN de carboni-13 per caracteritzar de manera unívoca els diferents congèneres de PBB, de manera molt similar a com s'ha fet en el cas dels PCB.[27] A més, a través d'aquest tipus de tècnica espectroscòpica i dels espectres UV i de masses (amb l'excepció dels PBB monosubstituïts), s'han pogut esbrinar els efectes de la substitució orto en les propietats fisicoquímiques dels compostos.[27][28]


Apantallaments químics (en ppm) a l'espectre d'RMN de carboni-13 per a alguns PBB[9]
Substitució Solvent C1 C2 C3 C4 C5 C6 C1' C2' C3' C4' C5' C6'
2-Br Acetona 143,37 122,88 132,15 130,06 128,38 129,81 141,88 128,78 130,01 128,49 130,01 128,78
3-Br Acetona 144,19 130,51 123,35 131,48 130,92 126,59 140,13 127,73 129,73 128,73 129,73 127,73
4-Br Cloroform 139,98 128,67 131,82 121,52 131,82 128,67 140,13 126,89 128,84 127,59 128,84 126,89
2,4-Br₂ Cloroform 141,62 123,32 135,40 121,54 130,54 132,24 140,05 128,11 129,20 127,91 129,20 128,11
2,4-Br₂ Acetona 142,58 123,71 135,86 121,98 131,57 133,44 140,69 128,90 129,87 128,70 129,87 128,90
2,5-Br₂ Acetona 145,39 121,77 135,56 134,60 121,94 132,73 140,56 128,96 129,92 128,96 129,92 128,96
2,6-Br₂ Cloroform 143,08 124,55 131,80 129,76 131,80 124,55 141,18 128,17 129,15 128,08 129,15 128,17
2,2'-Br₂ Acetona 142,90 123,88 133,32 130,51 128,26 131,91 142,90 123,88 133,32 130,51 128,26 131,91
4,4'-Br₂ Cloroform 138,95 128,49 132,05 121,99 132,05 128,49 138,95 128,49 138,95 128,49 132,05 128,49
2,4,6-Br₃ Acetona 143,31 125,63 135,10 122,50 135,10 125,63 141,17 129,25 129,81 129,25 129,81 129,25
2,2',5-Br₃ Acetona 144,84 121,45 135,15 134,51 123,09 133,46 141,56 123,59 133,54 131,03 128,49 131,82
2,3',5-Br₃ Acetona 143,83 121,82 135,70 134,63 121,94 133,37 142,72 131,03 122,36 132,84 132,02 129,10
2,2',4',5-Br₄ Acetona 142,79 122,21 134,10 133,66 120,98 132,76 139,78 122,82 135,21 124,08 131,85 130,57
2,2',4',5-Br₄ Cloroform 143,81 122,91 135,21 134,43 121,57 133,87 140,88 123,29 135,60 124,66 133,28 131,71
2,2',5',5-Br₄ Cloroform 142,79 121,00 134,07 133,57 122,11 132,84 142,49 121,00 134,07 133,57 122,11 132,84
2,2',5,6-Br₄ Cloroform 141,12 121,12 134,10 133,49 122,35 132,90 143,63 124,40 131,79 130,74 131,79 124,40
3,3',5,5'-Br₄ Cloroform 141,95 129,01 123,61 133,96 123,61 129,01 141,95 129,01 123,61 133,96 123,61 129,01
2,2',3, 3', 4, 4'-Br₆ Acetona 138,88 127,85 128,85 128,06 130,69 126,94 138,88 127,85 128,85 128,06 130,69 126,94
2,2',4, 4', 5, 5'-Br₆ Acetona 141,65 123,41 137,55 126,28 124,34 136,12 141,65 123,41 137,55 126,28 124,34 136,12
3,3',4, 4', 5, 5'-Br₆ Acetona 138,87 130,69 126,92 128,03 126,92 130,69 138,87 130,69 126,92 128,03 126,92 130,69



Resultats dels espectres de masses (en % d'abundància relativa) per a alguns congèneres de PBB[9]
Substitució [M]+· [M-Br]+ [M-2Br]+
2-Br 100 79
3-Br 100 70
4-Br 100 67
2,4-Br₂ 92 4 100
2,5-Br₂ 100 3 77
2,6-Br₂ 100 2 87
2,2'-Br₂ 42 51 100
4,4'-Br₂ 100 1 71
2,4,6-Br₃ 100 1 51
2,2',5-Br₃ 100 1 72
2,2',5-Br₃ 81 100 83
2 ,3',5-Br₃ 100 1 51
2 ,4',5-Br₃ 100 1 72
2,2',4',5-Br₄ 100 58 65
2,2',5',5-Br₄ 100 67 69
2,2',5,6-Br₄ 100 57 59
3,3',5,5'-Br₄ 100 1 36
2,2',4 ,5', 6-Br₅ 100 54 38
2,2',4, 4', 5, 5'-Br₆ 100 51 57
2, 2',4, 4', 6, 6'-Br₆ 100 8 39
2, 2',3 ,3' ,4 ,4' ,5 ,5', 6, 6'-Br10 100 22 25

Toxicitat

[modifica]

Amb un valor de dosi letal mitjana inferior a 1 g/kg, s'ha conclòs que la toxicitat dels PBB és baixa. De fet, no s'ha registrat cap mortal per emmetzimament de PBB ni en animals ni en humans. Hi ha variacions del grau de toxicitat entre congèneres. S'ha correlacionat l'estructura dels PBB amb el seu grau de toxicitat i se n'han establertes tres categories diferents:[3]

  • La categoria 1 està formada pels PBB coplanars. Són els més tòxics de tots.
  • La categoria 2 està formada pels PBB mono-orto-substituïts.
  • De la categoria 3, la de menor toxicitat, en formen part la resta de congèneres.

Rutes d'exposició

[modifica]
Ruta de bioacumulació de PBB

Les principals rutes d'exposició humana als PBB inclouen la digestió (ja sia directe o a través d'aliments greixosos o de llet), la inhalació i el contacte dèrmic.[17][29] Antigament, les plantes industrials que sintetitzaven PBB emetien grans quantitats d'aquesta substància a l'atmosfera, però avui en dia això ja no suposa cap problema.[30] La principal font actual d'emissió de PBB són els residus que es conserven a les plantes industrials que sintetitzaren aquest producte o la incineració de productes que contenen aquests compostos, que poden filtrar-se al sòl, l'aigua i l'atmosfera.[17][3] Poden arribar a sedimentar-se als rius, llacs i oceans i precipitar al sòl amb la pluja i quedar-s'hi fortment adsorbits o en suspensió.[1][3][31] L'adsorbció augmenta amb el grau de bromació.[31] Són molt persistents al medi.[32] Està comprovat que els PBB poc bromats es poden bioacumular als éssers vius.[33] Tanmateix, no es bioacumulen en plantes.[32] El seu mecanisme de transport no ha estat comprovat científicament malgrat que se n'han trobat traces d'aquests compostos a l'Àrtic. Tanmateix, en humans només s'han trobat traces de PBB en treballadors de les plantes sintetitzadores.[3]

Metabolització

[modifica]
Mecanisme d'acció cel·lular proposat pels PBB[20]

Els PBB són absorbits, en una eficiència no determinada científicament, per l'organisme a través de l'aparell digestiu.[17][3] A partir d'aquest punt, els PBB poden ser distribuïts a través del torrent sanguini a qualsevol teixit, si bé les majors concentracions es troben en els adiposos.[17] Pot arribar a alterar les membranes cel·lulars. Els temps de vida mitjana dels PBB en humans estan al voltant dels 12 anys. El seu mecanisme d'acció podria estar relacionat amb la interacció amb el receptor cel·lular aril hidrocarboni, que causa alteracions genètiques, si bé això pot variar amb el congènere.[3][34] El qui interaccionen més són els PBB coplanars. A més, pot induir la formació de diferents enzims i disminueix la producció de vitamina A.[3] Acaben sent metabolitzats en forma de dihidròxids i excretats a través de la urina.[17] També s'ha detectat la formació d'adductes macromoleculars.[3]

Efectes a la salut humana

[modifica]
Persona amb haloacné, una de les lesions cutànies que poden provocar els PBB

L'Organització Mundial de la Salut ha documentat la correlació entre l'exposició als PBB i diversos problemes de salut com ara malalties cutànies, disfuncions hepàtiques, disfuncions renals, irritacions oculars, porfíria, problemes de fertilitat, problemes neuronals i immunodeficiències.[29][3] Pel que fa a la seva carcinogenecitat, els PBB han estat classificat com un compost de tipus 2B (possible cancerigen pels éssers humans, encara per demostrar).[35] Tampoc estan clars els possibles efectes que puguin tenir aquests compostos sobre el sistema endocrí ni el seu caràcter genotòxic.[29][3] Podrien provocar problemes en el desenvolupament fetal, ja que els PBB són capaços de passar de la mare al fetus a través de la placenta.[29][3] A més, poden alterar l'activitat biològica de diversos fàrmacs. Des d'un punt de vista morfològic, l'òrgan que més canvis pateix per exposició als PBB és el fetge. També la tiroide pot augmentar el seu pes. A causa de la seva baixa metabolització, els efectes a la salut només es noten a llarg termini. Els efectes crònics són similars als dels PCB.[3][20]

Aplicacions

[modifica]
Residus electrònics. La majoria d'equips informàtics vells contenen PBB, el que és un problema ambiental.

Si bé actualment el seu ús està prohibit arreu del món, pel seu baix preu i baixa capacitat d'influir en les propietats d'altres compostos, antigament es van fer servir com a retardants de flama en fibres sintètiques i plàstics, especialment termoplàstics, molt demandats a la indústria electrònica i, en menor mesura, a la de l'automòbil.[17][36] Mai eren incorporats a la matriu polimèrica.[1] Hi ha patentades fins a 34 aplicacions diferents dels PBB.[37] Per a la majoria d'aplicacions, els PBB han estat substituïts pels èters difenílics polibromats (PBDE) que, malgrat tot, presenten problemes per culpa de les impureses de PBB.[17][38] Els PBDE tenen com a avantatge front als PBB la seva menor toxicitat, però, per contra, es degraden amb major facilitat cap a compostos altament tòxics i per piròlisi produeixen moltes dioxines i furans.[3][36]

Aplicacions dels PBB[21]
Àmbit d'aplicació % d'ús Exemples
Equipament electrònic 48 Màquines d'escriure, calculadores, ordinadors personals
Equipament elèctric 35 Aparells de ràdio i televisió, termòstats, màquines d'afaitar
Productes manufacturats 12 Home cinema
Transport 1 Peces d'automòbil
Altres 4 Motors domèstics, aparells industrials

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 POHL, HR; BOSCH, S; AMATA, RJ; EISENMANN, CJ. (2004) Toxicological profile for polybrominanated biphenyls and polybrominated diphenyl ethers. US Department of Health and Human Services.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (2004) Polybrominated biphenyls (PBBs) ATSDR
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 IPCS (1994) International Programme on chemical safety, Environemental Health Criteria (EHC) 152, Polybrominated Biphenyl.
  4. ↑ SMITH, DH (1975) Anal. Chem. 47 1176.
  5. ↑ MITCHELL, MD (2000) Introduction: PCB Properties, Uses, Ocurrence and Regulatory History. PCBs Recent Advances in Environmental Toxycology and Health Effects Ed. ROBERTSON, LW; HANSEN, LG
  6. ↑ HANSEN, LG (1999) The Ortho Side of PCBs: Occurrence and Disposition. Kluwer Academic Publishers, Boston.
  7. ↑ DUNNIVANT, FM; ELZERMAN, AW; JURS, PC; HASAN, MN (1992) Quantitative Property Structure Relationships for Aqueous Solubilities and Henry's Law Constants of Polychlorinated Biphenyls Environ. Sci. Technol., 26 1567-1573
  8. ↑ ORTI, DL; HILL, RH; PATTERSON, DG; NEEDHAM, LL; KIMBROUGH, RD; ALLEY, CC; LEE, HCJ (1983) Structure elucidation of some minor components of the polybromobiphenyl mixture, FireMaster. Arch Environ Contam Toxicol, 12: 603-614.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 SOVOCOOL, GW; WILSON, NK (1982) Differentiation of brominated biphenyls by carbon-13 nuclear magnetic resonance and gas chromatography/mass spectrometry. J Org Chem, 47: 4032-4037.
  10. ↑ FAROON, O; KEITH, LS; SMITH-SIMON, C; DE ROSA, CT (2003) Polychlorinated biphenyls: human health aspects. World Health Organization.
  11. ↑ LÉPINE, F; MILOT, S; VINCENT, N (1991) Photochemistry of Higher Chlorinated PCBs in Cyclohexane J. Agric. Food Chem. 39 2053-2056
  12. ↑ KOPPE, JG; KEYS J (2000) PCBs and the precautionary principle. Agència Europea de Medi Ambient (Consultat el 29/11/2011)
  13. ↑ LEHMLER, HJ; ROBERTSON, LW (2001) Synthesis of polychlorinated biphenyls (PCBs) using the Suzuki-coupling Chemosphere 45 137-143
  14. ↑ BALLSCHMITER, K; ZELL, M (1980) Analysis of polychlorinated biphenyls (PCB) by glass capillary gas chromatography. Fresenius Z Anal Chem 302:20-31
  15. ↑ FAROON, O; KEITH, LS; SMITH-SIMON, C; DE ROSA, CT (2003) Polychlorinated biphenyls: human health aspects. World Health Organization.
  16. ↑ FRAME, GM; COCHRAN, JW; BOWADT, SS (1996) Complete PCB Congener Distributions for 17 Aroclor Mixtures Determined by 3 HRGC Systems Optimized for Comprehensive, Quantitative, Congener-Specific Analysis J. High Resol. Chromatogr. 19(12):657-668.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 (2011) Polybrominated Biphenyls Report on Carcinogens, Twelfth Edition
  18. ↑ ATKINSON, R (1987) Estimation of OH radical reaction rate constants and atmospheric lifetimes for polychlorobiphenyls, dibenzo-p-dioxins, and dibenzofurarans. Environ Sci Technol 21 305-307.
  19. ↑ JENKER, H (1966) Process for the production of bromine derivativesofaromaticcompounds. U.S.Pat.3,285,965 assigned to Chemische Fabrik Kalk G. m.b.H., Cologne-Kalk, Germany
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 SAFE, S (1984) Polychlorinated biphenyls (PCBs) and polybrominated biphenyls (PBBs): biochemistry, toxicology, and mechanism of action. Crit Rev Toxicol 4 13 319-395.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 BRINKMAN, UATh; DE KOK, A (1980) Production, properties usage. Kimbrough RD ed. Halogenated biphenyls, terphenyls, naphthalenes, dibenzodioxins and related products. Amsterdam, Oxford, New York, Elsevier/North-Holland Biomedical Press, pp 1-40.
  22. ↑ HORWITZ, W; SENZEL, A; REYNOLDS, H; PARK, DL(1975) Official methods of analysis of the Association of Official Analytical Chemists. Washington, DC, Association of the Official Analytical Chemists 518-531.
  23. ↑ FEHRINGER, NV(1975) Determination of polybrominated biphenyl residues in dairy products. J Assoc Off Anal Chem, 58: 978-982.
  24. ↑ WILLET, LB; BRUMM, CJ; WILLIAMS, CL(1978)Method for extraction, isolation and detection of free polybrominated biphenyls (PBBs) from plasma, feces, milk, and bile using disposable glassware. J Agric Food Chem, 26 122-125.
  25. ↑ FAWKES, J; ALBRO, PW; WALTERS, DB; McKINNEY, JD(1982) Comparison of extraction methods for determination of polybrominated biphenyl residues in animal tissue. Anal Chem, 54 1866-1871
  26. ↑ FARRELL, TJ (1980) Glass capillary gas chromatography of chlorinated dibenzofurans, chlorinated anisoles, and brominated biphenyls. J Chromatogr Sci, 18 10-17.
  27. ↑ 27,0 27,1 WILSON, NK; ZEHR, RD (1978) J. Org. Chem. 43 1768.
  28. ↑ LEVY, LA; OSWALD, E (1976) Biomed. Mass Spectrom. 3 88.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 (2011) Hazard assessment of Polybrominated biphenyls Ministeri de Medi Ambient del Japó
  30. ↑ DI CARLO, FJD; SEIFTER, J; DE CARLO, VJ (1978) Assessment of the hazards of polybrominated biphenyls. Environ Health Perspect 23 351-365.
  31. ↑ 31,0 31,1 FILONOW, AB; JACOBS, LW; MORTLAND, MM (1976) Fate of polybrominated biphenyls (PBBs) in soils. Retention of hexabromobiphenyl in four Michigan soils. J Agric Food Chem 24 6 1201-1204.
  32. ↑ 32,0 32,1 JACOBS, LW; CHOU, SF; TIEDJE, JM (1978) Field concentrations and persistence of polybrominated biphenyls in soils and solubility of PBB in natural waters. Environ Health Perspect 23 1-8.
  33. ↑ GOBAS, FAPC; CLARK, KE; SHIU, WY (1989). Bioconcentration of polybrominated benzenes and biphenyls and related superhydrophobic chemicals in fish: Elimination into the feces. Environ Toxicol Chem 8 231-245.
  34. ↑ DOMINO, EF; FIVENSON, DP; DOMINO, SE (1980) Drug Metab. Dispos. 8 332.
  35. ↑ IARC (1987) IARC Monograph on the Evaluation of Carcinogenic Risks to Humans. Suppl., 7, 321.
  36. ↑ 36,0 36,1 MUMMA, CE; WALLACE, DD (1975) Survey of industrial processing data. Task II: Pollution potential of polybrominated biphenyls. Washington, DC, US Environmental Protection Agency (EPA-560/3-75-004).
  37. ↑ NEUFELD, ML; SITTENFIELD, M; WOLK, KF (1977) Market input/output studies. Task IV: Polybrominated biphenyls. Washington, DC, US Environmental Protection Agency (EPA-560/6-77-017).
  38. ↑ HANARI, N; KANNAN, K; MIYAKE, Y; OKAZAWA, T; KODAVANTI, PR; ALDOUS, KM; YAMASHITA, N (2006) Occurrence of polybrominated biphenyls, polybrominated dibenzo-p-dioxins, and polybrominated dibenzofurans as impurities in commercial polybrominated diphenyl ether mixtures. Environ Sci Technol 40(14): 4400-4405.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bifenil_polibromat&oldid=33706286»