Paó de dia
Aglais io  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Nymphalini |
| Gènere | Aglais |
| Espècie | Aglais io (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Io |
| Sinònims |
|
| Protònim | Papilio io |
.svg){kind=icon}
El paó de dia (Aglais io) és una papallona diürna de mida gran, vistosa i amplament distribuïda a la regió Paleàrtica.[1]
Descripció
[modifica]Fa uns 50-60 mm d'envergadura,[2] i les femelles són una mica més grans que els mascles.[3] Per la cara dorsal, les ales són de color vermell més o menys marronós, amb quatre ocels que la fan inconfusible.[3] Per la cara ventral, les ales són d'un gris marronós que li serveix de camuflatge quan les plega.[2]
Distribució
[modifica]És comuna al nord de la península Ibèrica però és més rara mentre més al sud, on queda confinada a sistemes muntanyosos. El mateix patró segueix a Catalunya, on al sud només maté poblacions estables a Prades i els Ports.[1]
Hàbitat
[modifica]Es troba en ambients molt diferents, fins i tot urbans, però sobretot en prats i boscos oberts.[3][2] Es tracta d'una espècie amb una alta mobilitat.[1] L'eruga s'alimenta d'ortiga (Urtica dioica) i llúpol (Humulus lupulus).[1]
Període de vol i hibernació
[modifica]Produeix dues generacions cada any, una que comença a vola al maig-juny i una altra que es troba durant tot l'estiu, de vegades solapada amb la primera.[1] Ocasionalment, pot haver-hi una tercera generació.[1] Hiberna com a adult i aquests reprenen l'activitat a finals d'hivern o principis de primavera.[1] Molt al nord o en zones fredes només es dona una generació a l'any.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dierl, Wolfgang. Pequeña Guía de los Insectos de Europa. Barcelona: Omega, 1978. ISBN 84-282-0524-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. Editorial Blume. ISBN 84-7031-555-2. (castellà)
