Pablo Cavestany de Anduaga
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1886 Madrid |
| Mort | febrer de 1965 Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Família | |
| Fills | Guillermo Cavestany Sagnier  |
| Germans | Rafael Cavestany de Anduaga |
| Premis | |
_GC.svg){kind=small}
Pablo Cavestany de Anduaga (Madrid, 1886 - Barcelona, febrer de 1965)[1] fou un enginyer i acadèmic espanyol. Era fill de l'acadèmic Juan Antonio Cavestany y González Nandín i de Margarita Anduaga Cabrero, així com germà gran del polític falangista Rafael Cavestany de Anduaga. Es va casar amb Mercedes Sagnier y Costa i van tenir set fills.[2] Llicenciat en enginyeria, fou Enginyer en Cap del Districte Minaire de Catalunya i director general de RENFE a Barcelona. Interessat per les lletres, ja el 1908 va guanyar la flor natural als Jocs Florals de l'Ateneu de Sevilla.[3]
Establert a Barcelona, fou cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya i cavaller mestrant de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa.[4] El 1946 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1952 fou guardonat amb la gran creu de l'Orde del Mèrit Civil.[5] Va morir el febrer de 1965 i és sebollit al cementiri del Sud-oest.
Obres
[modifica]- Breve reseña de los principales académicos de la Real de Buenas Letras que escribieron obras literarias en lengua castellana, Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1953: Vol.: 25
Referències
[modifica]- ↑ Entierro de Don Pablo Cavestany de Anduaga, La Vanguardia, 16 de febrer de 1965
- ↑ Pablo Cavestany Anduaga a geneanet.org
- ↑ Sevilla. De nuestro servicio particular, ABC, 6 de juny de 1908
- ↑ Dos románticas pioneras y un mentor romántico, en Madrid Arxivat 2018-10-31 a Wayback Machine., Ernesto Fernández-Xesta y Vázquez p. 196-197
- ↑ Grandes Cruces del Mérito Civil, ABC, 18 de juliol de 1952
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Perpinyà i Pujol |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXIX 1946-1965 |
Succeït per: Carlos Seco Serrano |