Pal·ladseïta
 Pal·ladseïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pd17Se15 |
| Epònim | composició química, seleni i pal·ladi |
| Localitat tipus | Itabira, Iron Quadrangle, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.05 |
| Dana | 2.16.19.1 |
| Heys | 3.12.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Duresa (Mohs) | 4,5 a 5 |
| Impureses comunes | Cu, Hg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-026 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Pds |
| Referències | [1] |
La pal·ladseïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva composició química.
Característiques
[modifica]La pal·ladseïta és un sulfur de pal·ladi i seleni, de fórmula química Pd17Se15. Cristal·litza en el sistema cúbic, generalment en forma de grans de fins a 0,5 mil·límetres, i com a inclusions euèdrics i omplint fractures en òxids de ferro.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pal·ladseïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, miassita, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagüeïta, keithconnita, vasilita, tel·luropal·ladinita, luberoïta, oulankaïta, telargpalita, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1977 a Itabira, Iron Quadrangle (Minas Gerais, Brasil). També se n'ha trobat al dipòsit d'or, pal·ladi i platí de Serra Pelada (Pará, Brasil), a la mina Musonoi (Katanga, Congo), al riu Miessijoki (Lapland, Finlàndia) i a Bleida (Souss-Massa-Draâ, Marroc). Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsenopal·ladinita, isomertieïta, atheneïta, or natiu i sudovikovita.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Palladseite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Palladseite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 febrer 2016].