Vés al contingut

Palabras para un fin del mundo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPalabras para un fin del mundo
Fitxa
DireccióManuel Menchón Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2020 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental, cinema històric i documental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSalamanca Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt13100222 FilmAffinity: 352325 Letterboxd: words-for-an-end-of-the-world TMDB.org: 764557 Modifica el valor a Wikidata

Palabras para un fin del mundo és un documental espanyol presentat inicialment dins de la programació de la 65ª edició de la SEMINCI (Setmana Internacional de Cinema de Valladolid) el 25 d'octubre de 2020,[1] dirigit per Manuel Menchón, al que basant-se «en dades i declaracions contrastades i en documents oficials» es desvetllen una sèrie de suposades irregularitats comeses arran de la mort de l'escriptor i filòsof Miguel de Unamuno la tarda del 31 de desembre de 1936 que qüestionen la versió oficial de la seva mort comunament admesa fins ara.[2][3]

Compta amb les veus entre d'altres de José Sacristán (Miguel de Unamuno), Marián Álvarez (narradora), Antonio de la Torre (Emilio Mola), Víctor Clavijo (José Millán-Astray) o Andrés Gertrúdix (Bartolomé Aragón),[4] així com amb les col·laboracions documentals de l'Ajuntament i la Universitat de Salamanca, la Casa-Museu d'Unamuno, etc.[5]

Sinopsi

[modifica]

El documental recrea els esdeveniments succeïts des de les hores prèvies a la visita d'Aragón (tingut fins a la data per «alumne i amic» [per als hispanistes Colette i Jean-Claude Rabaté es tractaria d'«un sanguinari que va participar en la repressió de Riu Negre i un adepte de Goebbels, el que el va portar a organitzar cremes esgarrifoses de llibres»] i únic testimoni de la mort d'Unamuno) fins al «precipitat» enterrament de l'autor del matí de l'1 de gener de 1937 sense esperar les vint hores que havien de transcórrer com a mínim, segons la legislació vigent, ni practicar-li l'autòpsia quan ja en aquells llavors les morts produïdes a conseqüència d'una hemorràgia bulbar (un tipus d'hemorràgia intracranial) es consideraven «sospitoses de criminalitat», ja que aquelles podien provocar «amb escassa o cap senyal extern».[6][7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «65 SEMINCI», 24-31 octubre 2020. [Consulta: 26 octubre 2020].
  2. ↑ Fuentecilla, José Luis «Palabras para un fin del mundo: ¿fue asesinado Miguel de Unamuno?». , 23-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  3. ↑ Tsanis, Magdalena «Un documental de Manuel Menchón cuestiona la versión oficial de la muerte de Unamuno». , 23-10-2020 [Consulta: 26 octubre 2020]. «'Palabras para un fin del mundo' será presentado el próximo domingo en la Seminci de Valladolid»
  4. ↑ Silvestre, Juan «José Sacristán es la voz a Miguel de Unamuno en 'Palabras para un fin del mundo'». , 20-07-2020 [Consulta: 26 octubre 2020]. «Marian Álvarez, Víctor Clavijo y Andrés Gertrúdix completan el reparto del documental dirigido por Manuel Menchón»
  5. ↑ Ros, Ana «Palabras para un fin del mundo». , 20-07-2020 [Consulta: 26 octubre 2020].
  6. ↑ Herrero, Julián «Bartolomé Aragón, el testigo de las últimas palabras de Unamuno». , 23-10-2020 [Consulta: 27 octubre 2020]. «Durante 84 años ha sido presentado como "alumno y amigo" del intelectual, sin embargo, las últimas pesquisas apuntan a que el papel de este requeté no fue ese»
  7. ↑ Jiménez, Jesús. «Manuel Menchón: "El discurso del 12 de octubre le costó la vida a Unamuno"», 25-10-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palabras_para_un_fin_del_mundo&oldid=29442609»