Palau Llar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Arquitecte | Josep Ausich i Mir | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pi, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42540 | |||
| Id. Barcelona | 695 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Comtat de Llar | |||
| Ocupant | Antoni de Barnola i Verdaguer | |||
El Palau Llar, també conegut com a Casa Barnola, és un edifici situat al carrer del Pi, 1 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Segons la documentació notarial, el 1661 Joaquim de Gualbes va establir en emfiteusi la finca a Joan Baptista de Planella-Cruïiles i de Vila, tercer baró de Granera i senyor de Castellcir.[3][4] Fou succeït pel seu fill Pere de Planella i de Dusai (1675-1738),[5] i aquest pel seu fill Bonaventura de Planella i Teixidor.[6][7] El 1773, la seva vídua Maria Teresa de Llar i de Verthamon, tercera comtessa de Llar,[7] va demanar permís per a construir-hi l'actual palau.[8] El 1774, l'arquitecte Josep Ausich i Mir cobrà 1.233 lliures, 6 sous i 8 diners per les obres.[9][10]
Va ser succeïda pel seu fill Francesc Gaietà de Planella i de Llar,[11][7] casat amb Maria Antònia de Fivaller i de Bru.[12] El 1828, el seu fill Gaietà de Planella i de Fivaller va demanar permís per a convertir una finestra en porta.[13] Va morir el 1863[14] sense descendència i en el seu testament nomenà hereu dels béns vinculats dels Planella (entre ells el palau) a Gaietà d'Amat i de Cortada, baró de Maldà i de Maldanell[15][16] (vegeu Palau Maldà).
A finals del segle xix hi vivia l'advocat Antoni de Barnola i Verdaguer.[17][18]
Descripció
[modifica]És un edifici de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La planta baixa està ocupada per les Galeries Maldà. En aquest nivell s'obren cinc grans portes d'arc rebaixat motllurat, el central és l'entrada a la galeria i els laterals són botigues. El parament és de carreus de pedra. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que les de la planta baixa. les del primer i segon pis són allindades i donen a balcons individuals amb barana de ferro forjat i rajoles. El parament està decorat amb grans esgrafiats amb garlandes, marcs d'obertures, sanefes, bustos i gerros sobre pedestals molt ornamentals, etc.[1]
Corona la façana un fris on se situen les obertures de forma oval de les golfes, entre les quals hi ha esgrafiats, i una cornisa de gran voladís.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Barnola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Barnola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Joan Baptista de PLANELLA y de VILA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Pere Vives, 16-05-1681.
- ↑ «Pedro de PLANELLA y de DUSAY». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Bonaventura de PLANELLA y TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Rovira i Gómez, 2015, p. 268.
- ↑ «Maria Teresa Planella. Comtessa de Llar. Pi. Reedificar el frontis de la casa». C.XIV Obreria C-3/1773-4. AHCB, 12-01-1773.
- ↑ AHPB. notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/41, f. 196-197v.
- ↑ Laplana, 1978, p. 171.
- ↑ «Francisco Cayetano de PLANELLA y LLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Antonia de BRU y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Gaietà de Planella i de Fivaller. Comte de Llar. Pi 13. Casa. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-134/1828-091. AMCB, 05-05-1828.
- ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1863, p. 10218.
- ↑ AHPB, notari Joan Llopart, manual 1.311/10, f. 595-608v, 14-11-1863.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 405.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 222.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 941.
Bibliografia
[modifica]- Laplana, Josep de Calassanç. L'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artístic i monumental. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1978. ISBN 84-7202-281-1.
- Rovira i Gómez, Salvador-J. «Els senyorius laics del Camp de Tarragona (segle XVIII)». Butlleti Arqueològic, 36-37, 2015, pàg. 263-269.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa de la Comtessa de Llar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.