Vés al contingut

Palau Mornau

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Mornau
Imatge de l'interior
Claraboia amb els escuts d'armes Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XVI construcció
1799 reconstrucció, Arquitecte: Tomàs Soler i Ferrer
1908 renovació, Arquitecte: Manuel Joaquim Raspall i Mayol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAmple, 35 i Tonell, 2 i Gignàs 14-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 49″ E / 41.3808°N,2.1803°E / 41.3808; 2.1803
Format perJosep Francesc Mornau Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40290 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona51 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Josep Francesc Mornau
Identificador1212-1
Activitat
Propietat deJosep Francesc Mornau Modifica el valor a Wikidata

El Palau Mornau és un edifici situat al carrers Ample, Tonell i d'en Gignàs de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Des del 2012 hi allotja el Hash Marihuana & Hemp Museum, especialitzat en el cànnabis i la fibra de cànem.[3]

Història

[modifica]

Segons la documentació notarial, la finca pertanyia a la família Santcliment, alguns dels membres de la qual foren consellers en cap de la ciutat. Posteriorment, va ser habitada per diversos llogaters, fins que l'any 1771, va ser venuda per Gaietà Maria Pignatelli i de Rubí-Corbera-Santcliment, tercer marquès de Rubí,[4] al comerciant Antoni Rodoreda, que el 1772 va demanar permís per a obrir-hi uns balcons.[5][2]

Entre 1796 i 1797, el comerciant Josep Francesc Mornau i Prats,[6] comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits, adquirí la finca[7] i el 1799 contractà el mestre de cases Tomàs Soler i Ferrer per a reconstruir la part de la cantonada amb el carrer del Tonell.[8][2] La casa es convertí en un referent de la vida social del barri i l'11 de maig del 1809 fou l'escenari de la reunió d'insurrectes que intentaren alliberar Barcelona de l'ocupació napoleònica, coneguda com a conspiració de l'Ascensió.[2] El 1829, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va demanar permís per a convertir-hi dues finestres en portes.[9]

Posteriorment, passaria a mans del seu germà Ramon Mornau i d'Amat (1797-1849),[10][11] i després al seu nebot Delfí Artós i Mornau,[12] fill de Josepa Mornau i d'Amat[13] i d'Antoni Artós i Aldabert.[14] A la seva mort el 1903,[15] va ser succeït pel seu net Lluís de Nadal i Artós,[16] fill de Josepa Artós i Bertran i Joan de Nadal i Vilardaga,[17] i nebot de Josep Maria de Nadal i Vilardaga. El 1908, amb motiu del seu casament amb Maria de Quadras i Veiret (1887-1962), filla de Manuel de Quadras i Feliu, primer baró de Quadras, n'encarregà la reforma i ampliació a l'arquitecte Joaquim Raspall.[1] La núvia, que de soltera havia viscut al palau dels seus pares, en va marcar la tendència cap a l'emergent estil modernista: «Les noces de la bella Maria de Quadras ab en Lluís de Nadal, han omplert de moviment lo senyorial palau de la Granvia Diagonal, pera portar en l'antiga casa Mornau del carrer Ample, tant temps privada del encís d'una presencia femenina, l'escayent somriure y la bellesa de la jove senyora de Nadal.»[18] «L'hermós palau que avuy axeca sos murs blanchs y ses balconades daurades en les foscors del carrer Ample, ha sigut conservat per sos hereus en tota la puresa de ses línies y de ses voltes. Va ésser restaurat ab motiu del casament del hereu dels Mornau ab l'hermosa filla dels barons de Quadras; y be calia un march axis, rejovenit, pera la bella María de Cuadras»[19]

Placa on es commemoren els esdeveniments històrics del palau durant la Guerra del Francès

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un edifici de parcel·la irregular (482 m²)[1] de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat amb tres façanes.[2] La principal presenta dues alineacions diferents, enllaçades per mitjà d'un reclau que propicià la construcció d'una tribuna en volada enllaçada amb el balcó corregut de la planta principal. La planta baixa utilitza material petri en forma de carreus, llindes i arcs rebaixats, mentre que la resta de plantes mostren un pronunciat encintat sobre carreuons de pedra i franges d'esgrafiats amb motius florals de gust modernista. Les obertures, alineades en eixos verticals i de dimensions decreixents, presenten elements estructurals petris datables al segle xviii, si bé els perfils metàl·lics que formen llurs baranes daten, també, del període modernista. La façana sobre el carrer del Tonell mostra un tractament diferent, amb un revestiment monocrom propi de mitjan segle xix. Tant la façana com els espais interiors presenten un acabat final propi del modernisme dels primers anys del segle xx, per bé que arreu es conserven restes d'estructures que semblen remuntar-se als segles xviii i, fins i tot, xv.[2]

L'accés principal es produeix a través d'un arc rebaixat d'abocinat còncau datat al segle xviii, per bé que la porta de fusta i forja, de gust modernista, és de principis del segle xx. Aquesta porta dona al vestíbul de la casa que, fet de pedra de Montjuïc revestida amb una aparatosa decoració modernista neomedieval, conté l'escala principal i l'accés al pati central cobert amb una claraboia. Els elements més significatius d'aquest àmbit són la barana de l'escala i les llindes i muntants de les obertures, profusament decorats amb elements esculpits, així com els elements de forja i vidre, tals com els llums i la notable claraboia del pati, a base de vitralls modernistes.[2][1]

La planta principal conserva, en gran manera, els acabats modernistes originals, marcats per la utilització d'una gran varietat de materials i inspirats per diferents estils decoratius històrics. Pel que fa als materials, trobem revestiments de murs i sostres a base de pintures i motllures de guix i estuc, forjats i arrimadors de talla i marqueteria de fusta noble, terres a base de tessel·les i trencadís. Pel que fa a la decoració modernista d'aquests interiors, cada sala beu d'un estil històric diferent, des del neogòtic al neoimperi, passant pel neorococó.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Palau Mornau». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Palau Mornau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ «Obre a Barcelona el museu més gran del món dedicat al cànnabis». Europa Press, 09-05-2012. Arxivat de l'original el 16-10-2013.
  4. ↑ «Gaietà PIGNATELLI i de RUBÍ». geneanet. Familia Aymerich.
  5. ↑ «Antoni Rodoreda. Comerciant. Ample (cantonada amb un carreró). Posar balcons». C.XIV Obreria C-1/1772-14. AHCB, 10-02-1772.
  6. ↑ «Josep Francesc MORNAU PRATS». geneanet. Jan Torras.
  7. ↑ Palarea, Jordi «Un palacio con linaje». La Vanguardia, 15-10-2006, pàg. 14.
  8. ↑ «Josef Francisco Mornau. Comissari de Guerra Honorari dels Reials Exèrcits. Ample i (Carreró Taverna d'en Mateu). Casa. Planta baixa més tres pisos. Enderrocar i reedificar part de la façana, fer balcons i posar un guarda-rodes». C.XIV Obreria C-81/1799-016. AHCB, 20-02-1799.
  9. ↑ «Joaquim Mornau d'Amat. Hisendat. Ample 1 i 3. Obrir 2 portes a partir de 2 finestres existents». C.XIV Obreria C-102. AHCB, 02-04-1829.
  10. ↑ «Mornau i d'Amat, Ramon, 1797-1849». Antics posseïdors. Universitat de Barcelona.
  11. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 5. AMCB, 1853.
  12. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 346. 
  13. ↑ «Josepa MORNAU D'AMAT». Geneanet. Jan Torra.
  14. ↑ «Antoni ARTÓS ADALBERT». Geneanet. Jan Torra.
  15. ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició vespre), 01-11-1903, p. 4. 
  16. ↑ «Antigua CASA DE MORNAU en la calle Ancha. Propietario: Ilmo. Sr. D. Luis de Nadal y Artós». Construcciones barcelonesas notables. todocoleccion.net, 1913.
  17. ↑ Terrado Rourera, Lluís. El llegat inèdit dels Peris. Estudi d’un fons documental del segle XIX. Premis Recerca Universitat de Vic, p. 28. 
  18. ↑ Romeu, Joana «Barcelonines». Feminal, 29-12-1907, pàg. 4 (844).
  19. ↑ J.R. «Interiors Barcelonins». Feminal, 25-04-1909, pàg. 4-5 (328-329).

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Mornau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Mornau&oldid=34232485»