Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona)
Palau del Marquès d'Ayerbe | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Palau | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | parcialment destruït | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Ripoll, 21 i 23 (enderrocat) i Sagristans, 7 (enderrocat) i 9 | |||
| ||||
El palau del Marquès d'Ayerbe era una edificació situada als carrers d'en Ripoll, dels Sagristans i dels Capellans de Barcelona, de la qual només es conserva la casa de veïns situada a la cantonada dels dos primers.
Història[modifica]
Els Aimeric[modifica]
Les primeres referències documentals daten del segle xvii, quan aquest casal pertanyia al noble manresà Bernat d'Aimeric (també escrit Aymerich) i de Codina, senyor de Vallformosa i Vallgenesta.[1] Fill de Pere d'Aimeric i de Bellver i de Catalina de Codina i Rossell i germà de Miquel d'Aimeric i de Codina, es va casar amb Guiomar de Cruïlles i Santapau, senyora de Rajadell i baronessa d'Aiguafreda.[1][2] L'inventari post mortem de l'hereu Pere d'Aimeric i de Cruïlles de Santapau[1] (†1680) descriu una casa de grans dimensions, estructurada espaialment al voltant d'un pati i que constava de planta baixa, planta noble amb hort i segon pis.[3][2]
El 1681, Anna Xammar, vídua de Fèlix de Miralles, notari i doctor de la Cúria Reial, i els cònjuges Josep d'Oliver i Bataller i Maria Agnès de Miralles i Xammar, vengueren a l'hereu Bernat d'Aimeric i de Cruïlles de Santapau (1632-1707), primer marquès d'Aimeric,[1] i al seu veí Vicenç Sabater, unes cases al carrer de Capellans, compostes de tres designes.[4][5] Efectivament, l'inventari post mortem de Bernat d'Aimeric assenyala l'existència d'una «obra» o «quadra nova», resultat d'una ampliació durant aquest període.[6][2] Segons Tasis, que recull la informació proporcionada per Narcís Feliu de la Penya,[7] era fabricant d'indianes.[2]
El 1714, la seva filla Anna Maria d'Aimeric-Cruïlles de Santapau i d'Argençola,[8] casada amb Domenico Pignatelli i Vagher, primer marquès de Sant Vicenç,[9][1] va demanar permís per a «clourer un reclau que no passa situat en lo carrer den Ripoll, á fi de ocupar lo terreno de dit reclau»,[10][2] en referència al carreró sense sortida que el separa de la finca veïna del carrer d'en Ripoll, 25.
Els marquesos de Rubí i d'Ayerbe[modifica]
El marquesat va ser heretat pel primogènit Antoni Pignatelli i d'Aimeric (1685-1771),[11] que es va casar amb Anna Maria Francesca Pinelli Ravaschieri, princesa de Belmonte.[12] En canvi, el casal i els altres títols van passar al segon fill, Francesc Pignatelli i d'Aimeric (1687-1754),[13][14] casat amb la barcelonina Maria Francesca de Rubí i Corbera, baronessa de Llinars i filla del marquès de Rubí. La seva filla Marianna Pignatelli i Rubí (1725-1780), tercera marquesa de Rubí,[15] es va casar amb Pedro Jordán de Urríes y Urríes (1709-1754), primer marquès d'Ayerbe,[16] i el seu hereu fou Pedro Vicente Jordán de Urríes y Pignatelli (1743-1799), quart marquès de Rubí i segon d'Ayerbe,[2] que es va casar amb Ramona Fuenbuena Montserrat, marquesa de Lierta.[17]
El 1781 es van realitzar diverses obres al palau, que inclogueren la creació d'una escala de veïns per accedir a les plantes superiors,[18][19] seguides d'altres més el 1796[20] i el 1799.[21] El 1805, la part que feia cantonada als carrers d'en Ripoll i dels Capellans (actualment Sagristans) amenaçava ruïna, i després de diversos requeriments dels regidors d'Obreria,[22] l'apoderat del marquès, Pere Argensó, va demanar permís el 1806 per a enderrocar-la i reconstruir-la amb soterrani, planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Fiter.[23]
Els Landecho de Bilbao[modifica]
El 1810, durant la Guerra del Francès, el marquès Pedro María Jordán de Urríes y Fuenbuena (1770-1810)[24] fou assassinat,[2] i el succeí el seu fill Pedro Ignacio Jordán de Urríes y Palafox-Fuenbuena (1791-1843),[25] que va llegar la propietat del casal a la seva filla María Pilar Jordán de Urríes y Salcedo (1828-1853).[26][2] El 1850, aquesta es va casar amb el bilbaí José de Landecho y Mazarredo (1827-1874),[27] i va ser mare dels germans Fernando (1851-1933)[28] i Luis de Landecho y Jordán de Urríes (1853-1941),[29] l'un enginyer i l'altre arquitecte. Entre el 1852 i el 1853, José de Landecho va fer construir un nou cos de planta baixa i tres pisos al núm. 7 del carrer dels Sagristans, que contenia l'escala de veïns per on s'accedia a les plantes superiors del palau, segons el projecte de l'arquitecte Josep Ràfuls.[30] El 1854, en nom propi i com a administrador dels béns dels seus fills, va establir-ne en emfiteusi tres parcel·les al llarg del carrer, sobre les que s'hi construïren edificis del mateix autor: Josep Trasserra (núm. 5),[31][32] Vicenç (núm. 3)[33] i Pasqual Vilaró i Piera (núm. 1).[34][35] El 1945, aquest darrer fou expropiat per l'Ajuntament de Barcelona per a obrir-hi l'actual plaça d'Isidre Nonell.[36]
El 1878, els germans Landecho y Jordán de Urríes es van repartir la propietat davant del notari de Bilbao Serapio de Urquijo Zabalegui,[37] quedant-se Luis amb la casa de veïns (Sagristans, 9 i Ripoll, 21) i Fernando amb el palau pròpiament dit (Ripoll, 23 i Sagristans, 7).[2] El 1880, aquest darrer es va casar amb Juana de la Quadra-Salcedo y Zabalburu,[38] i el 1907, el seu apoderat Joan Mercé va demanar permís per a construir-hi un àtic (habitatge per al porter) al cos del carrer dels Sagristans, segons el projecte de l'arquitecte Josep Masdéu.[39] Posteriorment, als baixos del conjunt (Ripoll, 23 i Sagristans, 9) es va instal·lar l'ebenisteria i fàbrica de mobles d'Andreu Calls i Palau.[40][41]
Decadència i enderrocament[modifica]
El 1954, Rosario de Landecho y de la Quadra-Salcedo[42] va vendre la finca a Florentina Mañes Lázaro,[2] natural d'Alcublas (La Serrania) i casada amb un antiquari barceloní. El 1943, havia adquirit l'edifici del carrer Nou de la Rambla, 98 (actualment enderrocat),[43] al que van seguir altres immobles del centre històric de la ciutat per a transformar-los en meublés i cases de dormir.[44] El 1965, va cedir la finca, a títol de permuta, a la societat Pau Mañas SL per a construir-hi un nou edifici, pero el negoci no va reeixir i la propietat tornà a les seves mans el 1969.[2]
A la seva mort el 1979, va llegar el seu patrimoni a les Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre,[2] que el 1983 van vendre la finca a la societat Sagristans Siete.[2] El novembre del 1986, aquesta va obtenir una llicència per a construir-hi un edifici destinat a garatge amb 7 plantes soterrani, planta baixa, entresol i quatre pisos,[45] i el 2 de juny del 1987, la vengué de nou a la societat Accipiter Anstalt, amb seu a Vaduz (Liechtenstein),[46] que finalment va dur a terme el projecte.[2] El juny del 1984, abans de les obres, s'hi havien efectuat unes prospeccions arqueològiques, que van exhumar un bot grapat de peces de ceràmica de diverses èpoques.[47]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Història dels Senyors de Rajadell». Ajuntament de Rajadell.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 Piqué i Ferrer, 1996.
- ↑ AHPB, notari Josep Güell, 7-10-1680.
- ↑ AHPB, notari Francesc Dagui, 21-5-1681.
- ↑ Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald. Estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona. Veclus SL, octubre 2002, p. 44, XXV.
- ↑ AHPB, notari Joan Güell, 3-2-1707.
- ↑ Tasis, Rafael. Barcelona. Imatge i història d'una ciutat, 1961, p. 217.
- ↑ «Ana María Francisca Aymerich de Cruilles Santa Pau y Argensola». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Domingo Pignatelli Vagher». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnifichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona, vol. V, 1916, p. 181.
- ↑ «Antonio Pignatelli Aymerich». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Ana-Fca. Pinelli Ravaschieri». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Francisco Pignatelli Aymerich». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Francisco Pignatelli y Aymerich». DB-e. Real Academia de la Historia.
- ↑ «Marianna de Pignatelli i de Rubí, III Marquesa de Rubí». geni. George J. Homs.
- ↑ «Pedro Jordán de Urríes Urríes». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Pedro Vicente Jordán de Urríes Pignatelli». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Francisco Sociats i Ferrer. Apoderat del Marquès de Rubí. Capellans. Casa. Planta baixa i dos pisos. Fer un balcó amb ampit». C.XIV Obreria C-25/1781-4. AHCB, 10-01-1781.
- ↑ «Francisco Sociats, apoderat del Marqués de Rubí. Capellans. Casa. Ampliar i aixecar una porta, fer-ne una de nova amb una finestra sobre». C.XIV Obreria C-25/1781-32. AHCB, 20-02-1781.
- ↑ «Sagismundo Molist. Procurador del Marquès d'Ayerbe i Rubí. Ripoll. Casa. Eixamplar i aixecar la porta, obrir i variar finestres, posar balcons». C.XIV Obreria C-73/1796-100. AHCB, 08-07-1796.
- ↑ «Sigismundo Molist. Procurador del Marquès d'Ayerbe i de Rubí. Capellans. Casa. Aixecar la façana i obrir i variar finestres i balcons». C.XIV Obreria C-81/1799-042. AHCB, 12-04-1799.
- ↑ «Pere Argensó. Advocat i apoderat de (Pedro Jordán de Urríes). Marquès d'Ayerbe. Ripoll, Capellans i carreró sense sortida.Casa. Ampliar el termini per a l'enderroc de les cases per poder adquirir els materials necessaris per la reedificació i obrir una finestra a la banda del carreró». C.XIV Obreria C-98/1805-120. AHCB.
- ↑ «Pere Argensó. Procurador de (Pedro María Jordán de Urríes). Marquès d'Ayerbe. Capellans i Ripoll. Cases. Reedificar tres pisos, entresòl, soterrani i fer balcons». C.XIV-Obreria C-99/1806-005. AHCB, 14-01-1806.
- ↑ «Pedro María Jordán de Urríes Fuenbuena». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Pedro Ignacio Jordán de Urríes Palafox-Fuenbuena». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «María del Pilar Juana Calixta Jordán de Urríes Salcedo». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «José Manuel Eustaquio Landecho Mazarredo». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Fernando Landecho Jordán de Urríes». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Luis José Florentino Buenaventura Landecho Jordán de Urríes». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 655 bis C i 687 C.
- ↑ AHPB, notari Josep Falp, 10-1-1854.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 747 bis C.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 749 C, 1854.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 749 bis C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 563.
- ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 15-01-1945, p. 12.
- ↑ «Serapio Dionisio Urquijo Zabalegui». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Juana Quadra-Salcedo Zabálburu». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Juan Mercé. Sagristans 7. Construir una habitació per a porteria al terrat». Q127 Foment 448/1908. AMCB.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 241.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 355, 367, 521, 1040, 1234.
- ↑ «María del Rosario Isabel Fernanda Cándida Landecho Quadra-Salcedo». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ Promoció Ciutat Vella, S.A. «Anunci d'expropiació forçosa». La Vanguardia, 17-01-1992, pàg. 67.
- ↑ Soria, Amparo. «La mecenes d'Alcublas que la història va amagar». Levante, 19-07-2021.
- ↑ Gaseta municipal de Barcelona, 20-12-1986, p. 1018.
- ↑ «ACCIPITER ANSTALT». Fürstentum Liechtenstein Geschäftskatalog (Directori d'empreses del Principat de Liechtenstein).
- ↑ Pagès Buisan, Emília. Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Ripoll, núm. 23 (Barcelona, Ciutat Vella), 1984.
Bibliografia[modifica]
- Piquer i ferrer, Esperança «Estudi histórico-documental de la casa núm. 23 del carrer Ripoll de Barcelona». Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Ripoll, núm. 23 (Barcelona, Ciutat Vella), 1996.