Vés al contingut

Palau de la Virreina de Gràcia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau de la Virreina de Gràcia
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCarles Grau (escultor) Modifica el valor a Wikidata
Ússegona residència Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1773 construcció
1878 demolició
Motiu de destrucció: projecte urbanístic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca
classicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 19″ N, 2° 09′ 25″ E / 41.40528°N,2.15683°E / 41.40528; 2.15683

El Palau de la Virreina de Gràcia o Torre de Gràcia era un edifici de la Vila de Gràcia, actualment desaparegut.

Història

[modifica]

Fou projectada el 1771 per l'arquitecte barceloní Carles Grau amb un estil barroc amb tendència classicista i amb cert regust colonial per al virrei del Perú Manuel d'Amat i de Junyent en els terrenys de l'antiga hisenda Vidal, a prop de la que llavors es diria Torre Xica.[1][2] Les obres s'acabaren el 1773, i encara que el palau de la Rambla era la residència oficial del virrei, quan aquest es va retirar va destinar la torre de Gràcia a l'esbarjo, a les festes, als actes socials i les celebracions, a més de passar-hi els estius i les temporades de repòs.[1]

El 1777, Amat es va casar amb Francesca de Fivaller i de Bru, uns 50 anys més jove que ell, per a reparar l'ofensa que havia contret un nebot seu en desdir-se del compromís matrimonial amb ella,[1] i el convit nupcial se celebrà en aquest mateix palau. Pocs anys després, el 1782, el virrei morí i la seva vídua va fer-se càrrec de l'administració dels dos palaus. És llavors quan a començar a ser anomenat popularment de la Virreina, possiblement potenciat pel fet que la dama mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[3]

A la mort de la vídua Fivaller el 1791, la torre fou heretada per Antoni d'Amat i de Rocabertí, nebot de Manuel d'Amat,[4][5] i el 1794, esdevingué l'espai d'acollida de la comunitat dels Josepets, i el 1797, d'alguns nobles fugits de la Revolució Francesa. Anys més tard, es convertí en un espai de convalescència per als afectats per l'epidèmia de febre groga de 1821.[3] Antoni d'Amat morí el 1824 sense fills, i seguint les disposicions testamentàries del virrei, la torre passà a mans d'una causa pia per a dotar donzelles, el patró de la qual era Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera,[4][5][6] quart marquès de Castellbell i cinquè marquès de Castellmeià.[3]

El 1835, el marquès l'establí en emfiteusi, juntament amb la Torre Xica i el palau de la Rambla, a Josep Carreras i d'Argerich,[4][7][6] que l'any següent l'establí de nou als administradors de l'Hospital de la Santa Creu.[8] El 1843 es tornà de nou un espai de repòs en habilitar-se com a hospital militar provisional durant la bullanga de la Jamància, un ús que mantindria en anys posteriors com a hospital per a militars convalescents i finalment, per a Capitania General.[3]

Pels volts del 1848, i després del projecte fallit de reconvertir-lo en un hospital psiquiàtric, la torre va ser utilitzada com a presó militar, i el 1864 passaria a ser una caserna d'infanteria.[3] El 1878, l'Ajuntament de Gràcia va adquirir la finca per a la urbanització de la zona.[9][1]

Descripció

[modifica]

Es trobava aproximadament on ara hi ha l'església parroquial de Sant Joan i els seus límits se situaven entre el carrer de la Providència, el Torrent del Pecat, la Travessera de Gràcia i el Torrent de l'Olla. Era una finca de grans dimensions, veïna de Can Trilla, Can Pardal, Cal Xero, Cal Casaca i Cal Comte amb una extensió de 30 mujades (146.895 m²).[1]

La torre era de planta rectangular amb dos pisos i a cadascun dels vèrtexs s'aixecaven quatre torres quadrades, coronades amb un sostre piramidal.[2] L'edifici estava encarat al mar, o sigui, cap a l'actual carrer de Sant Lluís. Davant seu pujava el camí que menava a la casa, formant un passeig, que correspon a l'actual carrer de Torrijos. A la cantonada dels dos carrers esmentats encara hi ha la seva masoveria, amb jardí al davant i darrere.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Palau de la Virreina de Gràcia». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ 2,0 2,1 Segura i Capellades, 2003, p. 107.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Segura i Capellades, 2003, p. 108.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Jurisprudencia civil: colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo, tomo 65, 1889, p. 372-382. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Riera i Viader, 1995, p. 52-54.
  6. ↑ 6,0 6,1 Alberch i Fugueras, 1995, p. 115.
  7. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/21 (1a part), f. 114-121, 21-05-1835.
  8. ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Fontana, manual 1.220/23, f. 41-43v, 10-03-1836.
  9. ↑ Segura i Capellades, 2003, p. 110.

Bibliografia

[modifica]
  • Alberch i Fugueras, Ramon; Bohigas i Guardiola, Oriol; Farré i Sanpera, M. Carme; Riera i Viader, Sebastià; Sendra i Salillas, Eloïsa. El Palau de la Virreina. Ajuntament de Barcelona, 1995. ISBN 84-7609-747-6. 
  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003. DL B 48984-2001. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_de_la_Virreina_de_Gràcia&oldid=34217647»