Palau del Comte de Santa Coloma
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Dades | ||||
Tipus | Palau ![]() | |||
Construcció | 1747 ![]() | |||
Data de dissolució o abolició | 1868 ![]() | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït ![]() | |||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) ![]() | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Comtat de Santa Coloma de Queralt ![]() | |||
El Palau del Comte de Santa Coloma era un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli (abans de Sant Francesc) i els carrers Ample, Orient i Mercè de Barcelona, actualment desaparegut.
Història i descripció
[modifica]Segons les dades del Cadastre, va ser fet construït cap al 1747 per Joan de Queralt i de Xetmar (1679-1756), cinqué comte de Santa Coloma de Queralt.[1] Es tractava d'un casal barroc compost de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, cobert amb una teulada amb un potent ràfec. La façana principal, que donava a la plaça, tenia un portal d'arc de mig punt adovellat i un rellotge de sol.
La societat de comerç i banca Girona Germans, Clavé i Cia, fundada el 1839 per Ignasi Girona i Targa (15.000 duros), els seus fills majors d'edat Joan i Manuel Girona i Agrafel (6.250 duros cadascun) i Joan Baptista Clavé (12.500 duros),[2] es va instal·lar al palau,[3][4][5] que el 1846 fou adquirit per aquest darrer en nom propi i dels Girona al comte Joan Baptista de Queralt i Silva per 690.000 rals.[6][7] El 1854, Clavé es va retirar de la societat,[7] per la qual cosa aquesta passà a dir-se Girona Germans,[8][9][10] liquidada finalment entre el 1864 i el 1867.[11] Aleshores, Manuel Girona va esdevenir l'únic propietari del palau,[12] que fou enderrocat el 1868, cedint una part del terreny a la via pública,[13] per a construir-hi un nou edifici,[13] projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres.

Referències
[modifica]- ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 994». Cadastre I-34. AHCB, 1747.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 84.
- ↑ «Can Girona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Generalitat de Catalunya.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 372, 373 i 380.
- ↑ Congost, 1989, p. 87.
- ↑ 7,0 7,1 Pla i Toldrà, 2014, p. 206.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 85.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 170, 287, 289.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 117, 166, 233.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 87-88.
- ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 206-207.
- ↑ 13,0 13,1 Pla i Toldrà, 2014, p. 207.
Vegeu també
[modifica]- Castell de Santa Coloma de Queralt
- Casa Besora
- Castell de Besora (Osona)
- Castell de Montesquiu
- Casa-fàbrica Girona
Bibliografia
[modifica]- Blasco, Yolanda; Pla, Lluïsa «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Historia Social, 64, 2009, pàg. 79-98.
- Congost, Rosa «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal». Recerques. Història, economia, cultura, 22, 1989, pàg. 83-92.
- Pla i Toldrà, Lluïsa. Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX. Barcelona: Fundació Noguera, 2014 (Estudis, 68).