Vés al contingut

Palau del Comte de Santa Coloma

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Comte de Santa Coloma
Imatge
Dibuix d'Achille Battistuzzi (1868) Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Construcció1747 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1868 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.378661°N,2.178969°E / 41.378661; 2.178969
Activitat
Propietat deComtat de Santa Coloma de Queralt Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Comte de Santa Coloma era un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli (abans de Sant Francesc) i els carrers Ample, Orient i Mercè de Barcelona, actualment desaparegut.

Història i descripció

[modifica]

Segons les dades del Cadastre, va ser fet construït cap al 1747 per Joan de Queralt i de Xetmar (1679-1756), cinqué comte de Santa Coloma de Queralt.[1] Es tractava d'un casal barroc compost de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, cobert amb una teulada amb un potent ràfec. La façana principal, que donava a la plaça, tenia un portal d'arc de mig punt adovellat i un rellotge de sol.

La societat de comerç i banca Girona Germans, Clavé i Cia, fundada el 1839 per Ignasi Girona i Targa (15.000 duros), els seus fills majors d'edat Joan i Manuel Girona i Agrafel (6.250 duros cadascun) i Joan Baptista Clavé (12.500 duros),[2] es va instal·lar al palau,[3][4][5] que el 1846 fou adquirit per aquest darrer en nom propi i dels Girona al comte Joan Baptista de Queralt i Silva per 690.000 rals.[6][7] El 1854, Clavé es va retirar de la societat,[7] per la qual cosa aquesta passà a dir-se Girona Germans,[8][9][10] liquidada finalment entre el 1864 i el 1867.[11] Aleshores, Manuel Girona va esdevenir l'únic propietari del palau,[12] que fou enderrocat el 1868, cedint una part del terreny a la via pública,[13] per a construir-hi un nou edifici,[13] projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres.

Quarteró núm. 118 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 994». Cadastre I-34. AHCB, 1747.
  2. Blasco i Pla, 2009, p. 84.
  3. «Can Girona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Generalitat de Catalunya.
  4. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20. 
  5. Guía general de Barcelona, 1849, p. 372, 373 i 380. 
  6. Congost, 1989, p. 87.
  7. 7,0 7,1 Pla i Toldrà, 2014, p. 206.
  8. Blasco i Pla, 2009, p. 85.
  9. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 170, 287, 289. 
  10. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 117, 166, 233. 
  11. Blasco i Pla, 2009, p. 87-88.
  12. Pla i Toldrà, 2014, p. 206-207.
  13. 13,0 13,1 Pla i Toldrà, 2014, p. 207.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]