Palmira Borràs de Coll
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1847  Barcelona | ||
| Mort | 11 febrer 1929 (81 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | cementiri de Montjuïc, Via San Francisco, Agrupación 9. Columbario B núm. 139 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora | ||
| Professors | Josep Teixidor i Busquets | ||
Palmira Borràs i Serrat (Barcelona, 31 de desembre de 1847 - 11 de febrer de 1929)[1] va ser una pintora catalana.
Natural de Barcelona.[2] Filla de Frederic Borras fuster d'ofici i d'Antònia Serrat. Va estar casada amb l'impressor Rafael Coll i Remedios, que la va sobreviure i va morir el 1931.[3]
Deixebla del pintor Josep Teixidor, sembla que va ser una artista amb prou activitat que va exercir com a professora de pintura.[4][5][6] El 1868 va participar a l'Exposició d'Objectes d'Art de Barcelona, amb un retrat i un fruiter a l'oli.[2] Entre 1868 i 1870 va exposar uns retrats a l'oli a la botiga de marcs, daurats i estampes Monter del carrer dels Escudellers.[6] Posteriorment, va ser premiada pels seus treballs a les exposicions celebrades a Barcelona el 1871 i en les posteriors.[7] Així, va prendre part en l'Exposició d'Agricultura, Indústria i Belles Arts que aquell any es va fer en el nou edifici de la Universitat de Barcelona, amb cinc retrats.[8][9] Va ser coneguda pel seu retrat d'Emilio Castelar.[4] També consta entre els participants de les mostres que als anys setanta del segle xix organitzava la Societat per a Exposicions de Belles Arts de Barcelona, com la del 1874,[9] en les quals únicament hi figuren vuit pintores: Ramona Banquells, Elionor Carreras, Teresa Castells, Júlia Deix, Pilar Menacho, Emilia Prat i Anna Verdier.[4] El 1875 apareix citada i qualificada d'artista notable en una crònica del cubà José Martí, mentre aquest vivia exiliat, que va veure uns quadres de l'artista a una exposició a Madrid.[10][11] També hi ha notícia que l'agost de 1891 va exposar al Cercle Republicà Històric, que estava al carrer de Fontanella de Barcelona, un conjunt de pintures, així com de pintura a l'oli aplicada sobre diversos suports com coixins, làmines i fotografies. Va morir el 1929.[2][5]
Referències
[modifica]- ↑ «Palmira Borrás de Coll». La Vanguardia, 12-02-1929. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 AADD. Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 2019, p. 111.
- ↑ «esquela de Rafael Coll y Remedios». La Vanguardia, 04-07-1931, pàg. 1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Solà i Parera, Àngels «La societat barcelonina en una època de canvis». Barcelona Quaderns d’història, núm. 11, 2004, pàg. 61.
- ↑ 5,0 5,1 L'Esquella de la Torratxa, 01-08-1891, p. 491.
- ↑ 6,0 6,1 Riu de Martín, Carmen «Les exposicions d’art a Barcelona durant el Sexenni (1868-1870)». Barcelona: quaderns d'història, núm. 15, 2009, p. 172. ISSN: 1135-3058.
- ↑ Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 97.
- ↑ Catálogo general de los objetos que figuran en la exposición de agricultura, industria y bellas artes, inaugurada en 24 de setiembre de 1871 por S. M. el Rey D. Amadeo I, en el local de la nueva Universidad de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez y Compa, 1871, p. 6-7, cat. 16-20.
- ↑ 9,0 9,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 34, 36 i 38. ISBN 84-7283-661-4.
- ↑ Cervera Salinas, Vicente. Alma América: in honorem Victorino Polo (en castellà). Múrcia: Universitat de Múrcia, 2008, p. 379-380.
- ↑ García Cisneros, Florencio. José Martí y las artes plásticas: antología de su crítica de arte (en castellà). Mèxic: Editorial Ala, 1972, p. 39.