Palomida
Lichia amia  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198642 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Carangidae |
| Gènere | Lichia |
| Espècie | Lichia amia Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
La palomida, colomida, colomina, palometó, palomina o sorell de penya (Lichia amia) és un peix teleosti de la família dels caràngids i de l'ordre dels perciformes.[2][3]
Particularitats
[modifica]Lichia amia és l'única espècie del gènere Lichia.[4]
Morfologia
[modifica]- Pot arribar als 200 cm de llargària total i als 50 kg de pes.
- El cos és ovalat i comprimit lateralment.
- Presenta dues ondulacions a la línia lateral.
- El cap és més llarg que alt.
- La boca és obliqua i arriba fins a la part posterior dels ulls.
- La mandíbula és bastant llarga.
- Té dues aletes dorsals: la primera és reduïda i formada per 5 espines precedides per una altra dirigida cap endavant, mentre que la segona és simètrica a l'anal.
- Els primers radis de la segona dorsal són els grossos, cap a la cua minva la mida.
- L'anal és precedida per dues espines.
- La caudal és molt escotada.
- El dors és gris blavós, els costats són blaus i el ventre és blanc. Presenta unes taques negres a la dorsal, a l'anal i a les puntes de la caudal.[5][6]
Reproducció
[modifica]La reproducció té lloc a l'estiu a prop de la costa i els ous són pelàgics.[5]
Alimentació
[modifica]Menja peixos pelàgics i cefalòpodes. Els exemplars joves prefereixen els crustacis.[5]
Hàbitat
[modifica]És pelàgic migrador, més litoral a l'estiu que a l'hivern. Apareix a prop de puntes i illots sobre fons rocallosos, però també és freqüent a fons sorrencs.[7]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des del sud de la Mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica, incloent-hi la mar Mediterrània) i de l'oceà Índic occidental (des de Sud-àfrica fins a Moçambic).[5]
Costums
[modifica]Els joves formen bancs més nombrosos que els adults, els quals se'ls veu sovint aïllats.[7]
Interès pesquer
[modifica]La pesca es realitza amb les mateixes arts que la pesca de la serviola. És un peix molt popular entre els pescadors esportius.[7]
Referències
[modifica]- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ ITIS
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 153.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 153.
Bibliografia
[modifica]- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Smith-Vaniz, W.F., 1986. Carangidae. p. 815-844. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
[modifica]
- BioLib (anglès)