Papallona tigre
Danaus chrysippus | |
---|---|
Imago ♂ | |
Enregistrament | |
Dades | |
Hoste | Antirrhinum, Asclepias fulva, Asclepias scabrifolia, Asclepias semilunata, Asclepias swynnertonii, Aspidoglossum, Calotropis, Calotropis gigantea, Caralluma, Ceropegia, Cynanchum floribundum, Cynanchum sublanceolatum, Gomphocarpus, Kanahia, Lepisanthes rubiginosa, Marsdenia, Metaplexis, Pachycarpus, Schizoglossum, Secamone, Stapelia, Asclepias curassavica, Ficus racemosa, Asclepias cancellata, Asclepias coarctata, Asclepias stenophylla, Cynanchum abyssinicum, Asclepias kaessneri, Aspidoglossum interruptum, Calotropis procera, Ipomoea alba, Cynanchum, Ischnostemma, Cynanchum amplexicaule, Kanahia laniflora, Dyerophytum indicum, Asclepias, Leptadenia, Leptadenia hastata, Pentatropis quinquepartita, Pergularia, Asclepias lineolata, Pentatropis, Secamone platystigma, Stathmostelma, Pergularia daemia, Stathmostelma pedunculatum, Periploca linearifolia, Raphistemma, Cynanchum altiscandens, Secamone afzelii, Stapelia gigantea, Stathmostelma gigantiflorum, Tylophora stenoloba, Pentarrhinum, Pentatropis atropurpurea, Pleurostelma, Ficus laevis, Asclepias syriaca, Cynanchum acutum, Cynanchum carnosum, Marsdenia leichhardtiana, Pleurostelma cernuum, Secamone parvifolia i Tylophora sylvatica
|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174455 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Nymphalidae |
Tribu | Danaini |
Gènere | Danaus |
Espècie | Danaus chrysippus (Linnaeus 1758) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
La papallona tigre[1] (Danaus chrysippus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució
[modifica]Es troba a les Canàries, Àfrica, esporàdica a la costa del Mediterrani, est de Turquia, Aràbia Saudita, Àsia tropical i Austràlia. Té un fort comportament migrador: per exemple, fa incursions a Europa durant l'estiu.[2] A la península Ibèrica és resident a zones de la costa Mediterrània d'Andalusia. Es tracta d'una espècie procedent de l'Àfrica tropical.[3]
A Catalunya migra regularment des de la dècada dels 80. Els primers exemplars arriben a principis d'estiu o més rarament a finals de primavera i es distribueixen per zones d'aiguamolls de la costa. Alguns anys arriba a ser molt abundant al Delta de l'Ebre entre finals d'estiu fins a començaments de tardor. També es dispersa cap a localitats més a l'interior, essent més rara en aquests indrets.[4]
Descripció
[modifica]Imago
[modifica]Envergadura alar d'entre 70 i 80 mm. Relativament similar a la papallona monarca (Danaus plexippus), però més petita i sense la venació alar negra. La seva coloració predominant consta de diversos tons de taronja amb bandes marginals, apicals i subapicals negres amb taques blanques. Cap i tòrax negre amb punts blancs. Abdomen marró ataronjat.
Eruga
[modifica]És blanca amb multitud de línies horitzontals negres i alguns segments abdominals grocs. Presenta tres parells de banyes vermell fosques molt vistoses al 3r, 6è i 12è segment. Existeix una forma verda però molt més rara.
Hàbitat
[modifica]Zones arbusitves i rocoses, barrancs costaners, jardins, voltants de cultius, etc. Normalment en llocs càlids i/o humits.[2][3]
Plantes nutrícies
[modifica]L'eruga s'alimenta d'un gran nombre de plantes,[5] principalment d'Asclepiadoideae (Apocynaceae):
- Asclepias (citada sobre A.cancellata, A. coarctata, A. curassavica, A. fulva, A. kaessneri, A. lineolata, A. physocarpa, A. reflexa, A. scabrifolia, A. semilunata, A. stenophylla, A. swynnertonii, A.syriaca)
- Aspidoglossum interruptum
- Calotropis (citada sobre C. gigantea, C. procera)
- Caralluma burchardii (citada a les Illes Canàries)
- Cryptolepis buchananii
- Cynanchum (citada sobre C. abyssinicum, C. acutum, C. altiscandens, C. amplexicaule, C. carnosum, C. floribundum, C. sublanceolatum)
- Gomphocarpus fruticosus
- Kanahia laniflora
- Leichardtia australis
- Leptadenia hastata
- Marsdenia leichhardtiana
- Metaplexis japonica
- Orbea variegata (citada a les Illes Canàries)
- Oxystelma pulchellum
- Pentatropis (citada sobre P. atropurpurea, P. quinquepartita
- Pergularia daemia
- Periploca linearifolia
- Pleurostelma cernuum
- Secamone (citada sobre S. afzelii, S. parvifolia, S. platystigma
- Stapelia gigantea
- Stathmostelma (citada sobre S. gigantiflorum, S. pedunculatum)
- Tylophora (citada sobre T. stenoloba, T. sylvatica)
Plantes nutrícies d'altres famílies inclouen Dyerophytum indicum (Plumbaginaceae), Ficus (Moraceae; citada sobre F. laevis, F. racemosa), Ipomoea (Convolvulaceae; citada sobre I. alba, I. bona-nox), Lepisanthes rubiginosa (Sapindaceae), així com Euphorbiaceae, Malvaceae, Poaceae, Rosaceae i Scrophulariaceae.
Període de vol
[modifica]Es tracta d'una espècie polivoltina; en climes adients les generacions succeeixen sense pausa. Al nord d'Àfrica s'observen entre març i novembre i a l'est de la regió mediterrània entre l'abril i l'octubre.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Butlletí Cynthia nº11. Catalan Butterfly Monitoring Scheme, 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
- ↑ 3,0 3,1 «Danaus chrysippus» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 7 juliol 2012].
- ↑ «Papallona tigre». Servei Meteorològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 2 agost 2014].
- ↑ HOSTS (2007) (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Carter, D.J. & B. Hagreaves. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega, 1987. ISBN 84-282-0798-4. (castellà)
- Gil-T., F. (2006): A new hostplant for Danaus plexippus L. in Europe. A study of cryptic preimaginal polymorphism within Danaus chrysippus L. in southern Spain (Andalusia) (Lepidoptera, Nymphalidae, Danainae). ISSN 0171-0079 | Atalanta 37 (1/2): 143-149, 279. Full article: pdf.
Enllaços externs
[modifica]- Learn about Butterflies (anglès)
- Biodiversidad Virtual (castellà)