París-Tours
Nom oficial | Paris-Tours (1896–) |
---|---|
Tipus | cursa d'un dia |
Esport | ciclisme de carretera |
Organitzador | Amaury Sport Organisation |
Localització i dates | |
Estat | França |
Vigència | 1896 – |
Calendari de la temporada | octubre – |
Freqüència | anual |
Altres | |
Lloc web | paris-tours.fr… |
La París-Tours és una clàssica ciclista que se celebra anualment a l'octubre i que en els últims anys ha anat de Saint Arnould en Yvelines a Tours, amb un recorregut molt pla que quasi sempre afavoreix els esprínters, que solen triomfar en un esprint massiu de l'Avenue Grammont a Tours, una llarga avinguda de 3 quilòmetres de longitud. Per això és coneguda també com la Clàssica dels esprínters.
La cursa
[modifica]El rècord de més victòries a la París-Tours és de tres, un rècord compartit per quatre ciclistes: Gustave Danneels (1934, 1936 i 1937), Paul Maye (1941, 1942 i 1945), Guido Reybroeck (1964, 1966 i 1968) i Erik Zabel (1994, 2003 i 2005). Eddy Merckx no va guanyar mai la París-Tours; hauria d'haver guanyat el 1968, però va cedir la victòria al seu company d'equip Guido Reybroeck per agrair-li el seu ajut al llarg de la temporada. Un alemany quasi desconegut, Erik Zabel, va aconseguir la seva primera gran victòria a la París-Tours del 1994. Zabel va arribar a ser un dels millors esprínters de tots els temps, guanyant el maillot verd del Tour de França sis vegades consecutives. Va tornar a guanyar la cursa el 2003 i el 2005. En els últims anys, ciclistes com Jacky Durand, Andrea Tafi, Marc Wauters, Richard Virenque o Erik Dekker han guanyat la cursa en escapada o en un grup reduït.
El doblet de la Tardor
[modifica]El doblet de la Tardor és guanyar la París-Tours i la Volta a Llombardia en el mateix any, dues curses que se celebren amb una setmana de diferència. Com que les curses són molt diferents, la francesa més apta pels esprínters, i la italiana pels escaladors, és molt difícil aconseguir el doblet. Només quatre ciclistes ho han aconseguit; els belgues Philippe Thys, el 1917, Rik van Looy, el 1959 i Philippe Gilbert, el 2009; i l'holandès Jo de Roo en dues ocasions, 1962 i 1963.
Palmarès
[modifica]
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial de la cursa (francès)