John Degenkolb

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món

John Degenkolb
	; (2018)
Biografia
Naixement	7 gener 1989 (35 anys); Gera (Alemanya)
Alçada	179 cm
Pes	77 kg
Activitat
Ocupació	ciclista
Esport	ciclisme de carretera
Posició a l'equip	Esprínter
Trajectòria
	Equip
Participà en
1r juliol 2023	Tour de França de 2023 (145è)../... 25+
Lloc web	johndegenkolb.de

John Degenkolb (Gera, Turíngia, 7 de gener de 1989) és un ciclista alemany professional des del 2008. Actualment corre al Team DSM. També ha completat la formació per a exercir de policia de la seva localitat.^[1]

Destaca per ser un corredor força complet, hàbil a l'hora d'esprintar i veloç en les contrarellotges. En el seu palmarès hi destaquen dos monuments ciclistes (la París Roubaix^[2] i la Milà-Sanremo^[3] el 2015), diverses clàssiques, com el Gran Premi de Frankfurt de 2011, la Vattenfall Cyclassics i la París-Tours de 2013 o la Gant-Wevelgem de 2014, i victòries d'etapes a les tres grans voltes: deu etapes i la classificació dels punts a la Vuelta a Espanya, una etapa al Giro d'Itàlia de 2013 i una altra al Tour de França del 2018. El 2012 es proclamà vencedor de l'UCI Europa Tour.^[4]

El gener de 2016, va ser atropellat per una conductora britànica mentre entrenava a prop de Calp i va patir lesions molt fortes que l'han llastat tota la resta de trajectòria.^[5] A desgrat de l'accident, aquell any, tot i no poder competir fins al maig, va aconseguir guanyar l'Arctic Race of Norway i la clàssica Sparkassen Münsterland Giro.^[4] Des de llavors, només ha aconseguit guanyar 6 altres proves, etapa al Tour de França inclosa el 2018.^[6]

Vida personal

Degenkolb està casat i té dos fills amb la seva dona Laura, amb qui viu a Oberursel, una ciutat petita propera a Frankfurt.

L'octubre de 2018, es va convertir en el primer ambaixador oficial de "Les Amis de Paris–Roubaix", un grup de voluntaris que actua per preservar el recorregut i les particularitats de la París–Roubaix, que Degenkolb va guanyar el 2015.^[2] A principis del 2019, Degenkolb va llançar una campanya de recaptació de fons per salvar la disputa de la cursa París-Roubaix Juniors, l'edició de la París-Roubaix per a corredors menors de 19 anys. En menys de 24 hores es van recaptar 11.500 €, fet que va garantir-ne la supervivència.^[7] En agraïment a aquest gest, els organitzadors de la Paris–Roubaix van decidir homenatjar-lo l'any següent tot batejant el sector de pavé entre Hornaing i Wandignies-Hamage, el més llarg de la cursa. D'aquesta manera, va esdevenir el primer ciclista no francès a tenir un sector anomenat en honor seu.^[8]

Palmarès

2006
- Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau júnior
- Vencedor d'una etapa del Giro de la Lunigiana
2007
- Campió d'Alemanya contrarellotge júnior
- Vencedor de 2 etapes del Tour de Valromey
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies d'Axel
- Vencedor d'una etapa del Trofeu Karlsberg
- Vencedor d'una etapa de la Napoleoncup
2008
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Turíngia
- Medalla de bronze al Campionat del món en ruta sub23
2010
- Campió d'Alemanya en ruta sub-23
- 1r a la Volta a Turíngia i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 2 etapes del Tour de l'Avenir
- Vencedor de 2 etapes del Tour de Bretanya
- Vencedor de 2 etapes de la FBD Insurance Rás
- Vencedor d'una etapa del Tour d'Alsàcia
- Medalla de plata al Campionat del món en ruta sub23
2011
- 1r al Gran Premi de Frankfurt
- Vencedor de 2 etapes del Critèrium del Dauphiné
- Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve
- Vencedor d'una etapa dels Tres dies de Flandes Occidental
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Baviera
2012
- 1r a l'UCI Europa Tour
- 1r al Tour de Picardia i vencedor de 2 etapes
- 1r al Gran Premi d'Isbergues
- Vencedor de 5 etapes a la Volta a Espanya
- Vencedor de 2 etapes als Quatre dies de Dunkerque
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Polònia
2013
- 1r a la Vattenfall Cyclassics
- 1r a la París-Bourges
- 1r a la París-Tours
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor de 2 etapes a l'Eurométropole Tour
2014
- 1r a la Gant-Wevelgem
- 1r a la París-Bourges
- Vencedor de 4 etapes a la Volta a Espanya. 1r de la classificació per punts
- Vencedor de 3 etapes al Tour del Mediterrani
- Vencedor d'una etapa a la París-Niça i de la classificació per punts
2015
- 1r a la París-Roubaix
- 1r a la Milà-Sanremo
- Vencedor d'una etapa al Tour de Dubai
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Baviera
- Vencedor d'una etapa al Volta a Espanya
2016
- 1r al Sparkassen Münsterland Giro
- Vencedor d'una etapa a l'Arctic Race of Norway
2017
- Vencedor d'una etapa al Tour de Dubai
2018
- 1r al Trofeu Porreres-Felanitx-Ses Salines-Campos
- 1r al Trofeu Palma
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
2019
- Vencedor d'una etapa al Tour La Provence
2020
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg

Resultats a la Volta a Espanya

2011. 144è de la classificació general
2012. 131è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes
2014. 116è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes. 1r de la classificació per punts
2015. 90è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2017. No surt (5a etapa)
2019. 124è de la classificació general
2022. 124è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

2013. No surt (10a etapa). Vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França

2013. 121è de la classificació general
2014. 123è de la classificació general
2015. 109è de la classificació general
2016. 148è de la classificació general
2017. 121è de la classificació general
2018. 111è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
2020. Fora de control (1a etapa)
2022. 105è de la classificació general
2023. 145è de la classificació general

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Degenkolb

Referències

↑ Cunningham, Josh. «John Degenkolb: Cafe Racer» (en anglès), 12-07-2016. [Consulta: 10 febrer 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 Camps, A. «Degenkolb és el diable a l'infern de la París-Roubaix - 13 abril 2015». L'esportiu de Catalunya, 13-04-2015. [Consulta: 11 febrer 2024].
↑ L.S. «Kristoff arranca i Dengekolb remata - 23 març 2015». L'esportiu de Catalunya, 23-03-2015. [Consulta: 11 febrer 2024].
↑ ^4,0 ^4,1 «John Degenkolb, ciclista alemán del Trek-Segafredo» (en castellà). [Consulta: 10 febrer 2024].
↑ «John Degenkolb: "El accidente no cambió mi personalidad, pero mi carrera ya no fue la misma"» (en castellà), 06-02-2024. [Consulta: 10 febrer 2024].
↑ «Degenkolb s'imposa a l'infern empedrat». Diari de Girona, 15-07-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].
↑ Fretz, Caley. «John Degenkolb's fundraiser saves Paris-Roubaix Juniors» (en anglès). cyclingtips.com, 17-02-2019. [Consulta: 11 febrer 2024].
↑ Long, Jonny. «Paris-Roubaix sector to be named after John Degenkolb» (en anglès). cyclingweekly.com, 24-01-2020. [Consulta: 11 febrer 2024].

[1] Cunningham, Josh. «John Degenkolb: Cafe Racer» (en anglès), 12-07-2016. [Consulta: 10 febrer 2024].

[:1-2] 2,0 ^2,1 Camps, A. «Degenkolb és el diable a l'infern de la París-Roubaix - 13 abril 2015». L'esportiu de Catalunya, 13-04-2015. [Consulta: 11 febrer 2024].

[3] L.S. «Kristoff arranca i Dengekolb remata - 23 març 2015». L'esportiu de Catalunya, 23-03-2015. [Consulta: 11 febrer 2024].

[:0-4] 4,0 ^4,1 «John Degenkolb, ciclista alemán del Trek-Segafredo» (en castellà). [Consulta: 10 febrer 2024].

[5] «John Degenkolb: "El accidente no cambió mi personalidad, pero mi carrera ya no fue la misma"» (en castellà), 06-02-2024. [Consulta: 10 febrer 2024].

[6] «Degenkolb s'imposa a l'infern empedrat». Diari de Girona, 15-07-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].

[7] Fretz, Caley. «John Degenkolb's fundraiser saves Paris-Roubaix Juniors» (en anglès). cyclingtips.com, 17-02-2019. [Consulta: 11 febrer 2024].

[8] Long, Jonny. «Paris-Roubaix sector to be named after John Degenkolb» (en anglès). cyclingweekly.com, 24-01-2020. [Consulta: 11 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]