Parapercis alboguttata
Aparença
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Uranoscopiformes |
Família | Pinguipedidae |
Gènere | Parapercis |
Espècie | Parapercis alboguttata Günther, 1872 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Parapercis alboguttata és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[3]
Descripció
[modifica]- El cos, cilíndric, fa 27 cm de llargària màxima[4] i és de color vermell clar al dors, el qual s'esvaeix gradualment fins al blanc a la zona ventral. Presenta dues fileres longitudinals de taques vermelles clares, les quals acaben en dos punts vermells foscos a la base de l'aleta caudal.
- Boca amb el musell de color blau clar amb línies obliqües grogues i tres parells de dents canines a la mandíbula inferior. Absència de dents palatines.
- Ulls no molt grans.
- Les vores de les escates són marrons, llevat de les del ventre.
- 5 espines a l'aleta dorsal i 19 radis tous a l'anal.
- Les espines tercera i quarta de l'aleta dorsal són les més allargades del conjunt.
- La darrera membrana interespinosa de l'aleta dorsal es troba connectada a la base del primer radi tou.
- Peduncle caudal prim.[5][6][7]
Alimentació
[modifica]El seu nivell tròfic és de 3,4.[8]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, costaner,[5] demersal (entre 50 i 120 m de fondària)[5] i de clima tropical, el qual viu a la conca Indo-Pacífica: la plataforma continental i sobre fons sorrencs[9] des del golf Pèrsic[10] fins a Oman,[4][11] Somàlia,[12] l'Índia,[13] les illes Filipines,[5] Malàisia,[14][15][16] Indonèsia[17] i el nord-oest d'Austràlia (Austràlia Occidental).[9][2][6][18]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Herre, A. W. C. T., 1951. Six additions to the Philippine fish fauna including two new species. Philippine Journal of Science, v. 79 (núm. 3): 341-346.
- ↑ 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Randall, J. E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p. Pàg. 305 (fig. 858).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Randall, J. E., 2001. Pinguipedidae (= Parapercidae, Mugiloididae). Sandperches. P. 3501-3510. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles, sea turtles, sea snakes and marine mammals. FAO, Roma. Pàgs. 3503,3505 i 3506.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
- ↑ Fishes of Andaman Sea Arxivat 2013-01-21 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 Australian Faunal Directory (anglès)
- ↑ Carpenter, K.E., F. Krupp, D.A. Jones i U. Zajonz, 1997. FAO species identification field guide for fishery purposes. Living marine resources of Kuwait, eastern Saudi Arabia, Bahrain, Qatar, and the United Arab Emirates. FAO, Roma. 293 p. [1]
- ↑ Oman Fish Biodiversity (anglès)
- ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p. Pàg. 298. [2]
- ↑ Manilo, L. G. i S. V. Bogorodsky, 2003. Taxonomic composition, diversity and distribution of coastal fishes of the Arabian Sea. Journal of Ichthyology, v. 43 (suppl. 1): S75-S149.
- ↑ Department of Fisheries Malaysia, 2009. Valid local name of Malaysian marine fishes. Department of Fisheries Malaysia. Ministry of Agriculture and Agro-based Industry. 180 p.
- ↑ Mohsin, A. K. M. i M. A. Ambak, 1996. Marine fishes and fisheries of Malaysia and neighbouring countries. University of Pertanian Malaysia Press, Serdang, Malàisia. 744 p. Pàg. 537 (fig. 858).
- ↑ Mohsin, A. K. M., M. A. Ambak i M. N. A. Salam, 1993. Malay, English, and scientific names of the fishes of Malaysia. Occas. Publ. Fac. Fish. Mar. Sci. Univ. Pertanian Malays. 11:226 p.
- ↑ Teguh Peristiwady i Fasmi Achmad, 2009. Second Record of Blue-Nosed Grubfish, Parapercis albogutta (Günther, 1872) (Perciformes: Penguipedidae) from Bitung, North Sulawesi. Makara, Sains, vol. 13, núm. 1, abril del 2009: 29-32. [3] Arxivat 2010-12-16 a Wayback Machine.
- ↑ GBIF (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 1998. Base de dades de la col·lecció de peixos del Bernice P. Bishop Museum (BPBM). Bishop Museum, 1525 Bernice Street, Honolulu, Hawaii, els Estats Units.
- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipi, els Estats Units.
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
- Cantwell, G. E., 1964. A revision of the genus Parapercis, family Mugiloididae. Pacific Science, v. 18: 239-280.
Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Meldrim, J. W. i G. W. Wadley, 1968. Holotypes of fishes described by A. W. C. T. Herre transferred to the U. S. National Museum from the University of Washington. Copeia 1968 (núm. 4): 872-873.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.