Parapercis atlantica
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Dades insuficients | |
| UICN | 155228  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Uranoscopiformes |
| Família | Pinguipedidae |
| Gènere | Parapercis |
| Espècie | Parapercis atlantica (Vaillant, 1887)[1][2][3][4][5] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Parapercis atlantica és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[7]
Descripció
[modifica]- El cos fa 14,3 cm de llargària màxima[8] i presenta 9 franges amples, les quals s'estenen fins a la base d'aleta anal.
- 15 radis a les aletes pectorals.
- 29 escates en ziga-zaga al voltant del peduncle caudal i 12 escates des de la línia lateral fins a l'anus.[9][10]
Alimentació
[modifica]El seu nivell tròfic és de 3,33.[11]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, demersal (entre 180 i 200 m de fondària)[8] i de clima tropical, el qual viu a l'Atlàntic oriental: Cap Verd.[3][8][12][13][4][10][14][15]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Bleeker P., 1863. Onzième notice sur la faune ichthyologique de l'île de Ternate. Neder. Tijdschr. Dierk. V. 1. 228-238. [1]
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Vaillant, L. L., 1887. Sur la présence d'un poisson appartenant au genre Neopercis dans l'Atlantic. Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Akadémie des Sciences, v. 105: 1032-1033.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Cadenat, J., 1937. Recherches systématiques sur les poissons littoraux de la côte occidentale d'Afrique. Liste des poissons littoraux récoltés par le navire "Président Théodore-Tissier" au cours de sa cinquième croisière (1936). Revue des Travaux de l'Institut des Pêches Maritimes, v. 10 (fasc. 4, núm. 40): 425-562.
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Quéro, J.-C. i J. E. Randall, 1990. Mugiloididae. P. 892. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, Paris. Vol. 2.
- ↑ Anderson, M. E., 1992. A new sandperch, Parapercis maritzi (Teleostei, Pinguipedidae), from South Africa. South African Journal of Zoology, v. 27 (núm. 4): 151-155.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
- ↑ Cadenat, J., 1938. Note sur deux poissons nouveaux de la Côte Occidentale d'Afrique (Neopercis ledanoisi et Pterothrissus belloci). Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), v. 10 (núm. 4): 361-368.
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Arambourg, C., 1943. A propos d'un poisson 'nouveau' Neopercis ledanoisi Cadenat, de la côte occidental d' Afrique. Bull. Mus. Nat. Hist. Naturelle. París, 15: 170.
![[1]](http://uio.mbl.edu/NZ/PDF/Vol3/pg0586.png){kind=link}
Bibliografia
[modifica]- Aloncle, H., 1969. Catalogue des types de poissons téléostéens en collection au Muséum de la Rochelle. Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 2), v. 40 (núm. 4): 683-691.
- Bañón, R., D. Garabana, A. Armesto i D. Pablo, 2000. First records of Parapercis roseoviridis (Perciformes: Pinguipedidae) in the southeast Atlantic. Cybium, v. 24 (núm. 4): 411-414.
- Cantwell, G. E., 1964. A revision of the genus Parapercis, family Mugiloididae. Pacific Science, v. 18: 239-280.
Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Randall, J. E. i T. Yamakawa, 2006. Parapercis phenax from Japan and Parapercis banoni from the southeast Atlantic, new species of pinguipedid fishes previously identified as Parapercis roseoviridis. Zoological Studies, v. 45 (núm. 1): 1-10.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.