Vés al contingut

Parapercis pacifica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParapercis pacifica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaPinguipedidae
GènereParapercis
EspècieParapercis pacifica Modifica el valor a Wikidata
Imamura & Yoshino, 2007[1][2][3][4]

Parapercis pacifica és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.

Etimologia

[modifica]

El seu nom específic prové de la seua distribució a l'oceà Pacífic.[3]

Descripció

[modifica]
  • El mascle fa 18,6 cm de llargària màxima i la femella 13,1.
  • Àrea inferior del cos dels mascles amb 3-4 ocels i diversos punts negrosos i marronosos, mentre que les femelles i joves tenen entre 6 i 7 ocels i punts marronosos a la mateixa zona.
  • Boca lleugerament obliqua, gran, amb l'extrem de la mandíbula inferior aproximadament igual al de la mandíbula superior, una filera exterior de dents canines a la mandíbula superior i el vòmer amb diverses fileres de dents vil·liformes. Galtes amb molts punts negrosos i petites escates imbricades.
  • Marge extern del preopercle llis i el del subopercle amb estries febles a la zona mitjana.
  • 5 espines i 21-22 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 17-18 radis tous a l'anal. 18 radis, normalment, a les aletes pectorals.
  • Línia lateral lleugerament arquejada per sobre de les aletes pectorals per a després estendre's per la part mitjana del cos fins a l'àrea basal de l'aleta caudal.
  • Escates ctenoides al cos i l'opercle, mentre que les del clatell, l'abdomen i l'àrea al voltant de les aletes pelvianes són cicloïdals. El musell, la part posterior dels ulls, la superfície inferior del cap i les aletes dorsal, anal i pelvianes sense escates. Àrea basal de les aletes pectorals amb petites escates cicloïdals i ctenoides. Aleta caudal coberta per petites escates ctenoides i cicloïdals (llevat del quart posterior).
  • L'origen de l'aleta anal es troba per sota de la base del cinquè radi tou de l'aleta dorsal. Aletes pectorals arrodonides, les pelvianes arribant a l'origen de l'anal i la caudal feblement arrodonida.[3][5]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic (entre 0-6 m de fondària),[3] associat als esculls de corall i els fons sorrencs,[6] i de clima subtropical, el qual viu al Pacífic occidental: des del sud del Japó (la prefectura de Kōchi[7] i les illes Ryukyu) fins al mar de la Xina Meridional,[8][9] Indonèsia (com ara, Seram, Flores[10] i Sulawesi),[11] les illes Filipines,[12] el mar de Timor i Austràlia (Austràlia Occidental i les illes Ashmore i Cartier).[6][13][14][15][16][17][18][3][4][5][19]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

[modifica]
  1. Bleeker P., 1863. Onzième notice sur la faune ichthyologique de l'île de Ternate. Neder. Tijdschr. Dierk. V. 1. 228-238. [1]
  2. uBio (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Imamura, H. & Yoshino, T., 2007. Three new species of the Genus Parapercis from the Western Pacific, with redescription of Parapercis hexophtalma (Perciformes: Pinguipedidae). Bulletin of National Museum of Nature and Sciences. Ser A (1): 81-100.
  4. 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 FishBase (anglès)
  6. 6,0 6,1 Australian Faunal Directory (anglès)
  7. Motomura, H., K. Kuriiwa, E. Katayama, H. Senou, G. Ogihara, M. Meguro, M. Matsunuma, Y. Takata, et al., 2010. Annotated checklist of marine and estuarine fishes of Yaku-shima Island, Kagoshima, southern Japan. Pp. 65-247. A: Fishes of Yaku-shima Island. National Museum of Nature and Science, Tòquio. Fishes of Yaku-shima Island. [2]
  8. Cheng, Q-T., C.-X. Wang, M.-C. Tain, W.-H. Yang i B.-L. Sun, 1962. Mugiloididae. Pàgines 681-688. A: Institute of Zoology, Academia Sinica, Institute of Oceanology, Academia Sinica, and Shanghai Fisheries College, eds. Fishes of the South China Sea. Science Press, Beijing.
  9. Shen, S. C., 1993. Pinguipedidae (Mugiloididae). Pàgines 485–489. A: S. C. Shen, ed. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei.
  10. Kuiter, R. H., 1992. Tropical Reef-fishes of the Western Pacific. Indonesia and Adjacent Waters. PT Gramedia Pustaka Utama, Jakarta. xiii�+314.
  11. Bleeker, P., 1860. Dertiende bijdrage tot de kennis der vischfauna van Celebes. Visschen van Bonthain, Badjoa, Sindjai, Lagoesi en Pompenoea. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. 8:1-60.
  12. List of Marine Fishes for Philippines - FishBase[Enllaç no actiu] (anglès)
  13. McCulloch, A. R., 1930. A check-list of the fishes recorded from Australia. Memoirs of the Australian Museum 5(1–4): 1-534 (com a Parapercis hexophtalma, en part).
  14. Hoese, D. F., Bray, D. J., Paxton, J. R. & Allen, G. R. 2006. Fishes. A: Beesley, P. L. & Wells, A. (eds). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35. ABRS & CSIRO Publishing : Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671–1472; Part 3, pp. xxi 1473–2178 (com a Parapercis hexophthalmus, en part).
  15. Whitley, G. P., 1964. A survey of Australian Ichthyology. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales 89(1): 11-127 (com a Parapercis hexophtalma, en part)
  16. Yearsley, G. K., Last, P. R. & Hoese, D. F., 2006. Standard names of Australian fishes. CSIRO Marine and Atmospheric Research Paper 9: 1-64 (com a Parapercis hexophthalma, en part)
  17. Fishes of Australia (anglès)
  18. Randall, J. E., 2001. Pinguipedidae. Pp. 3501-3510. A: Carpenter, K. E. & Niem, T. H. (eds). The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO Species Identification Guide for Fisheries Purposes. Roma: FAO Vol. 6 pp. 3381-4218 (com a Parapercis hexophtalma, en part).
  19. GBIF (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Cantwell, G. E., 1964. A revision of the genus Parapercis, family Mugiloididae. Pacific Science, v. 18: 239-280.
  • Moore, G. I., J. B. Hutchins, K. N. Smith i S. M. Morrison, 2009. Catalogue of type specimens of fishes in the Western Australian Museum (Second Edition). Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 74: vii + 1-69.

Enllaços externs

[modifica]