Parawulffita

Parawulffita
Fórmula química	K₅Na₃Cu₈O₄(SO₄)₈
Epònim	para- i wulffita
Localitat tipus	fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.60
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,904(1) Å; b = 4,9765(3) Å; c = 23,586(2) Å; γ = 90,209(6)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p2/b
Color	verd fosc o verd maragda intens
Exfoliació	perfecta
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	3,35(2) g/cm3 (mesurada); 3,32 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Birefringència	δ = 0,132
Impureses comunes	Rb, Cs
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-036
Any d'aprovació	2013
Símbol	Pwlf
Referències

La parawulffita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom per la seva relació amb la wulffita.

Característiques

La parawulffita és un sulfat de fórmula química K₅Na₃Cu₈O₄(SO₄)₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4386/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik (Krai de Kamtxatka, Rússia), on s'ha trobat en forma de cristalls cristalls poc definits o grans de forma irregular. També ha estat descrita a la fumarola Arsenàtnaia, també al Tolbàtxik. Aquest volcà rus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.