Parc Nacional Lago Puelo
| ||||
| Tipus | parc nacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Chubut (Argentina) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.672 m | |||
| Superfície | 27.674 ha | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 17 | |||
| Història | ||||
| Creació | Octubre 11, 1971 --> | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Administración de Parques Nacionales | |||
| Lloc web | Ficha en APN [1] | |||
El Parc Nacional Llac Puelo està situat en el nord-oest de la província del Chubut, Argentina. Té 27.674 ha. Deu el seu nom al llac homònim. Forma part de la reserva de biosfera Andino Norpatagona des de 2007.[1]
La superfície del parc nacional Lago Puelo se subdivideix en dues àrees de gestió: parc nacional amb 18.000 ha, i l'àrea protegida amb recursos gestionats amb 5.600 ha dividida en dues reserves nacionals denominades Zona Turbio i Zona Norte. El decret N.° 2149/90 del 10 d'octubre de 1990 va designar a 2 sectors de la primera àrea com a reserva natural estricta.[2]
Història
[modifica]El 1937 un decret nacional va declarar com a reserves destinades a parcs nacionals diverses àrees a la zona andina de la Patagònia, entre les quals es trobava Los Alerces i el seu annex situat a uns 115 km al nord en el llac Puelo. El 1945 el decret llei N.º 9504 (ratificat per llei N.º 13.895) va crear el parc Nacional Los Alerces, incloent-hi l'annex del llac Puelo. El 1971 la N.º 19 292 va separar a l'annex i el va convertir en el parc nacional Lago Puelo. El motiu de la seva creació és la protecció del paisatge i la flora que ingressa pel Pas Puelo.
Geografia
[modifica]El relleu del parc és muntanyenc, amb llacs d'origen glacial, sent el més important el llac Puelo. Els rius tenen un gran contingut de sediments glacials que confereixen un color turquesa i opac a l'aigua.
Fauna
[modifica]La fauna autòctona està representada pel huemul, el Pudu meridional, la guineu colorida, el coipú i el puma. En els llacs es troben perca, puyen gran i confit. Les aus més comunes són l'ànec vapor volador, la bandurria, el turdus patagó, etc.
Flora
[modifica]
.jpg)
La flora és única al país, ja que, gràcies a la connexió transandina d'aquesta vall, a l'escassa altitud de les costes d'aquest llac (solament uns 200 msnm), i al microclima particular que això genera, fa forts ingresions la flora valdiviana xilena. Aquestes característiques el distingeixen de la resta dels Parcs Nacionals argentins situats en els Boscos Andino-patagons. Les espècies més cridaneres, característiques del bosc de Valdivia xilè, són el tiquet, l'avellaner, l'eucryphia cordifolia, el lingue, la corialia ruscifolia, el voqui blanc, Gaultheria insana, i per flora característica de gran part del bosc andí patagó argentí: Coigüe, lenga, xiprer de la serralada, lomatia hirsuta, luma apiculata, etc.
Espècies introduïdes
[modifica]Entre les espècies introduïdes a la zona es troben la rosa mosqueta, que s'ha estès àmpliament per tota la zona i la truita, espècie que ha fet desaparèixer a altres peixos autòctons.
Informació
[modifica]Al parc hi ha zones en les quals es pot observar art rupestre, que són motius geomètrics de color vermellós fets sobre pedra. Els maputxes habiten a l'est dels límits del parc. Dins del parc hi ha residents permanents que tenen un permís especial. El parc té infraestructura per rebre visitants, es pot acampar, banyar-se, fer passejos lacustres i pescar. Hi ha diverses senderes per recórrer, de diferent dificultat i durada.
Referències
[modifica]- ↑ «Reconeixement Internacional de la Reserva de Biosfera Andino Norpatagona». CIEFAP - Centro de Investigación y Extensión Forestal Andino Patagónico, 11-10-2007.
- ↑ «Decret 2149/90». Infoleg.