Parc Natural del Hayedo de Tejera Negra

Parc Natural del Hayedo de Tejera Negra
Tipus	bosc; àrea protegida
Part de	Fageda verge dels Carpats
Localització
Entitat territorial administrativa	província de Guadalajara (Castella - la Manxa)
	41° 13′ N, 3° 24′ O / 41.22°N,3.4°O
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 255,52 ha; zona tampó: 13.880,86 ha
Espècies conservades	pi roig, faig, reboll, teix, bedoll, bruc, aranyoner, boixerola, ginesta fagina, porc senglar, mussol banyut, xot, mostela, gamarús, milà reial, àguila reial, cabirol, teixó, gat salvatge
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2017 (41a Sessió)
Identificador	1133ter-064
Història
Creació	1978

El Parc Natural del Hayedo de Tejera negra es troba en el racó nord-occidental de la província de Guadalajara, en el terme municipal de Cantalojas, formant part del massís d'Ayllón, a l'extrem oriental del Sistema Central. És una de les fagedes més meridionals d'Europa. El 1974 es va declarar el Hayedo, Sitio Natural de Interés Nacional i posteriorment, el 1978, es va declarar parc natural, que es va ampliar el 1987.

Clima

Els estius són suaus i frescos i els hiverns molt durs, amb neu durant dos o tres mesos. Les temperatures varian entre - 14º i 23º

Flora

El principal focus d'interès es troba en la seva massa forestal de faigs Fagus sylvatica, una de lés més meridionals de la península Ibèrica, amb una extensió aproximada a les 44 hectàrees.

Aquestes masses han sobreviscut, gràcies a la seva situació estratègica, en els llocs més inaccessibles per a l'obtenció de llenya i carbó vegetal, així com la rompuda amb l'objectiu de crear terreny de pastura pel bestiar.

El reboll i el pi roig també formen masses boscoses principalment a les solanes, de manera natural el reboll i procedent de repoblacions el segon. També cal destacar la presència de teixos i bedolls que de manera aïllada o en petits grups estan escampats per les zones amb més humitat edàfica.

Per sobre d'aquestes masses forestals només les formacions d'arbust com el bruc, amb subarbusts com l'aranyoner, el ginebre i la boixerola aguanten les dures condicions regnants, protegint els terres dels fenòmens erosius. En els espais oberts de fagedes, rebollars i pinedes trobarem matollar de lleguminoses del tipus retamoide com la ginesta d'escombres i la ginesta amb bruc rosat i bruc de bou de fins a dos metres. En llocs de terres més pobres trobem majoritàriament estepa.

Finalment, cal destacar la important varietat de fongs que hi creixen, especial el cep, amb peu gruixut de color blanquinós a marró clar i barret amb cutícula de color marró que apareix a finals d'estiu i durant la tardor.