Parc Natural Regional del Pirineu Català

El Parc Natural Regional del Pirineu Català (en francès Parc naturel régional des Pyrénées catalanes) és un parc natural situat a la Catalunya del Nord. Creat el 5 de març del 2004, fou el primer parc natural regional de França situat a la serralada pirinenca.

S'estén^[1] per 139.000 hectàrees de 66 comunes de la Catalunya del Nord, al departament francès dels Pirineus Orientals. Es distribueix entre les comarques de l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Conflent (bàsicament l'Alt Conflent i les Garrotxes).

La seva altitud varia entre els 300 msnm de Vilafranca de Conflent i els 2.922 del Pic Carlit, cosa que garanteix una gran diversitat natural a causa de la gran varietat de microclimes. També reagrupa altres muntanyes destacades, com les del Massís del Canigó, les del Massís del Carlit i els Puigmal, a la carena axial dels Pirineus, grans llacs com els de la Bollosa, Lanós, Matamala o Puigbalador i atraccions turístiques com el tren Groc, els monestirs de Cuixà i de Sant Martí del Canigó o els espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO de les fortaleses de Vauban, de Montlluís i de Vilafranca de Conflent.

És, a més, una de les zones més freqüentades pels excursionistes de diferents modalitats (a peu, amb bicicleta de muntanya, amb esquís, amb raquetes de neu...). Igualment, cal comptar-hi cinc zones termals o amb fonts d'aigües calentes (Dorres, Fontpedrosa, Llo, Molig i Vernet), i sis estacions d'esquí (Els Angles, Espai Cambra d'Ase, Font-romeu, Coll de la Llosa, Puigbalador, Coll de la Quillana, la Quillana i Portè - Pimorenc).

Els boscs, principalment de pi negre, omplen el 50% de la seua superfície. La fauna i la flora estan influenciades pel clima de característiques mediterrànies i de muntanya.