Soanyes

Soanyes

Tipus	comuna de França
Localització
42° 32′ 59″ N, 2° 16′ 44″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Població humana
Població	31 (2022) (6,44 hab./km²)
Geografia
Superfície	4,81 km²
Banyat per	Tet
Altitud	580 m-1.103 m
Limita amb	Oleta i Èvol Nyer Escaró Canavelles
Organització política
• Batlle	Guy Bobe (2001–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66360
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

Soanyes ([su'aɲəs], en francès i oficialment Souanyas) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

El terme comunal comprèn el poble de Marians, antiga comuna independent i el Molí del Pont Nou. Soanyes és la desena entitat municipal amb menys població dels Països Catalans i la vuitena del Conflent i de la Catalunya del Nord.

Etimologia

Joan Coromines postula en el seu Onomasticom Cataloniae dues possibles interpretacions del topònim Soanyes. D'una banda, es podria tractar d'un topònim del tot basc, a partir de l'arrel angia (la devesa), amb la presència de su (foc) prefixat. De l'altra, el mateix Coromines proposa una segona interpretació com a més probable: l'arrel basca angia seria la mateixa, però ell es decanta per una producció més tardana, a través d'un híbrid entre romà i basc: al mot que indica devesa, s'hauria preposat el llatí sŭb (sota); per tant, sota la devesa. En efecte, el poble de Soanyes és sota una devesa que ocupa una bona part del terme de Nyer i una part del de Soanyes.

Geografia

Localització i característiques generals del terme

Situació de la comuna de Soanyes en el Conflent

El terme comunal de Soanyes, de 48.100 hectàrees d'extensió, és situat a la dreta de la Tet, tot i que només arriba a tocar el riu en un tram a l'oest i nord-oest del terme on no tan sols toca el riu, sinó que el travessa: una estreta franja de la riba esquerra de la Tet pertany a Soanyes, al nord del Molí del Pont Nou. És al sud-oest del centre de la comarca.

El terme de Soanyes no és, de fet, un terme muntanyós, en el sentit que d'altres termes s'organitzen a l'entorn d'una vall, més o menys profunda, emmarcada per muntanyes amb molta diferència d'altitud respecte del fons de la vall: el de Soanyes és un terme que es troba en el pendís d'una muntanya que davalla cap a la Tet, amb els dos pobles del terme situats en una zona plana al mig del coster que davalla de la Serra, anomenada així, sense complement del nom, que marca quasi tot el límit meridional del terme de Soanyes. Aquest límit és quasi sempre una carena que separa els termes de Soanyes i de Nyer. El punt més enlairat del límit sud del terme de Soanyes, en el vessant nord de la Serra, és a 1.107,3 m alt. El punt més baix es troba a la llera de la Tet, a 598,9 m alt, just a migdia del poble d'Oleta. Soanyes és a 840 m alt, i Marians, a 830. Separa els dos pobles la carena d'un contrafort nord-oest de la Serra.

A part d'aquest vessant de la Serra on es troba la major part del terme, en el sector oriental el terme de Soanyes ocupa el vessant occidental de la vall del Còrrec de Sant Cugat (popularment, de Sant Culgat), a l'esquerra del còrrec.

Termes municipals limítrofs:

	Oleta i Èvol	Serdinyà
Canavelles		Escaró
	Nyer

Soanyes

Soanyes en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO)

El poble de Soanyes es troba en un replà muntanyenc davant i al sud-est d'Oleta, en un coster organitzat a l'entorn de l'església parroquial de Santa Eugènia de Soanyes, temple romànic tardà, del segle xiii, en part refet al XVI. Al costat de l'església hi ha el Cementiri Vell de Soanyes. El nou, compartit amb Marians, és aproximadament a la meitat de la distància entre els dos pobles, al costat de la carretera que els uneix, lleugerament per damunt seu.

Marians

Marians en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

A ponent del terme, també en un replà del coster de la muntanya, es troba Marians, també agrupat al voltant de l'església, antigament parroquial, de Sant Fruitós de Marians, també d'origen romànic. Al costat seu hi ha el Cementiri Vell del poble.

El Molí del Pont Nou

Situat a l'extrem oest del terme de Soanyes, al límit amb el de Canavelles, el Molí del Pont Nou era un molí fariner ran de la Tet que històricament havia tingut molt importància en la vida quotidiana sobretot de Canavelles i de Marians. Una part dels edificis del molí són en un terme, i l'altra, en el veí: el molí, pròpiament dit, és a Canavelles. Aquest molí està documentat des de l'any 1267.

Sant Cugat

Popularment Sant Culgat, el lloc deu al nom a l'antiga capella de Sant Culgat, actualment desapareguda, dedicada a aquest sant. Es tracta de la meitat occidental de la vall del Còrrec de Sant Culgat, atès que l'oriental pertany al terme veí d'Escaró. Hi havia hagut un jaciment de ferro a la Coma de Sant Culgat, explotat pels senyors de Nyer.

Els masos del terme

En el terme de Soanyes i Marians a penes hi ha construccions rurals, aïllades respecte dels dos nuclis de població. Tan sols s'hi pot comptar el Refugi Forestal, situat a l'extrem oriental del terme, a la vall del Còrrec de Sant Culgat. A part, hi havia hagut el Cortal del Torrent, que també era situat a la vall del còrrec acabat d'esmentar.

Hidrònims

Cursos d'aigua

El principal curs d'aigua del terme és la Tet, que travessa l'extrem nord-oest del terme. Tota la resta dels existents és, directament o indirecta, subsidiària de la Tet. En el breu tram de terme en què travessa, la Tet rep per l'esquerra de primer la Ribera de Mentet, al límit amb Nyer, i després, procedents dels termes de Canavelles i d'Oleta, els còrrecs de l'Oliu, dels Plandors i de la Garriga. Per la dreta de la Tet, en territori de Marians hi aflueixen els còrrecs de Lassades i de Marians, que recull els de la Llosa, de les Ormes, de la Coma Salze i de Cogulls. Més al nord-est, encara dins del que fou terme de Marians, hi arriba el Còrrec de Gages. Ja dins de l'antic terme de Soanyes, en el tram on la Tet, després de girar, discorre d'oest a est, hi aflueixen el Còrrec del Camp del Sastre, amb el de la Font, el de la Vall, que hi aporta també els de la Iglésia, de l'Artiga, de les Esquerres, dels Pins i de Fontanilles. Més a llevant, encara dins del terme de Soanyes i Marians, hi ha el Còrrec de Claranes. En el tram en el qual la Tet ja no té el seu curs en aquest terme, ja que discorre del tot pel d'Oleta i Èvol, travessen el terme de Soanyes i Marians el Còrrec de la Creu i, ja a l'extrem de llevant del terme, el de Sant Culgat, que fa de límit amb Escaró. Aquest darrer còrrec duu també les aigües dels còrrecs de Fontnera, amb el dels Baus i de Burguera, del Còrrec que s'anomena així, sense complement, el Còrrec dels Plans (en part reblert d'antics dipòsits de rebuig de les mines), el dels Cortals, el d'Aigües Fonts (com els anteriors, en part cobert per material de rebuig miner), el de la Canaleta (igualment en part tapat per les dejeccions de les mines), el del Camp de Llangorines, o dels Cóms (també en part tapat per les runes mineres) i el la Costa de Raulet, que té com a subsidiaris els del Forn de la Calç i dels Meners. Aquest darrer còrrec rep el nom de Còrrec dels Racons a Escaró, d'on procedeix.

Fonts

A part de la Bassa dels Horts, les fonts més importants de Soanyes i Marians són la Font, sense complement, la Font de Coma Salze, la de la Conellassa, la del Clot de Ripoll, la de les Vallades, la de Sant Miquel i la de Soanyes.

Canals d'irrigació

Pel terme de Soanyes i Marians discorren el Rec de Joncet, o del Bac de Joncet i el Rec de la Bastida.

Orònims

Els topònims que reflecteixen formes de relleu o indrets específics del terme de Soanyes i Marians són obagues, com el Bac de Catlloris; balços, com els Baus, o Bauç; clots, com el Clot de Ripoll; costes, com la Costa; planes, com la Plana i els Plans, i ribes, com la Riba de Pla de Ganta i les Ribes.

El terme comunal

Les partides i indrets específics del terme de Soanyes i Marians són les Alzinetes, l'Artiga, la Belosa, la Burguera, el Camp de la Casa, el Camp de la Mar, el Camp de la Tallada, el Camp del Pardal, el Camp d'Escaró, el Camp de les Vinyes, el Camp del Fonoll, el Camp del Sastre, el Camp dels Bocs, el Camp del Teixidor, el Camp del Terrer, el Camp Entre Comalls, el Camp de Sant Joan, abans en plural: Camps de Sant Joan, el Camp Gros, els Camps de Ribera, els Castanyers del Gall, Catlles, Claranes, Cogulls, el Colomer, els Cortalons, els Cortals, el Cotiu de l'Artiga, els Cotius, la Creu, els Fangassos, les Feixes de la Camisa, les Feixes del Pericó, Fontnera, els Forcats, el Forniol, Gages, la Gallineta, la Garriga del Torrent, Lassades, la Llosa, Monegal, el Pas d'Escales, la Petja de Rotllan, les Perxes, la Romaguera, les Saleres de la Creu, les Saleres dels Pins, Sant Culgat, els Terrers, Torrell, la Vernosa, les Vistes, abans, la Vista, les Vistes de Baix i les Vistes de Dalt. Alguns són senyals termenals, com el Piló de la Serra de Dalt, la Roca d'en Vidal, el Roc de la Costa de la Coma, el Roc de la Serra d'en Vidal, el Roc del Camp d'Escaró, el Roc del Camp d'Hulló, el Roc del Cim dels Cotius, el Roc del Cortal, el Roc de les Cabanes de Nicolau, el Roc de l'Oliu, el Roc del Serrat dels Marxants, el Roc del Serrat de Saborell, el Roc del Tribanell, el Roc Roig, els Tres Rocs, el Vern i la Vinya del Bosc.

Transports i comunicacions

Carreteres

Una sola carretera, això sí, amb dues variants, travessa el terme de Soanyes i Marians: la D - 57 (N - 116, a Oleta - Nyer), que uneix Oleta amb Nyer per la vall de la Ribera de Mentet. D'aquesta carretera arrenca la variant de la D - 57a (D - 57, a Soanyes i Marians - Soanyes), i d'aquesta arrenca la D - 57b (D - 57a, a Soanyes i Marians - Marians).

Ferrocarril

Tot i que el Tren groc no té cap estació en el seu recorregut pel terme de Soanyes, Soanyes i Marians solen fer servir l'Estació d'Oleta-Canavelles. De fet, el recorregut d'aquest tren dins de la comuna de Soanyes és en dos trams ben diferenciats, El primer, de només 235 metres, és a l'est d'Oleta, entre la Bastida d'Oleta i Oleta, i el segon, 1.600 metres més cap a ponent, quan el tren torna a passar damunt de la Tet en un pont de 22 metres de llarg. És un tram de 1.224 metres, en el qual el tren discorre per llocs feréstecs a la dreta de la Tet, però sense cap estació, viaducte ni túnel. Al cap d'aquests 1.224 metres, el tren entra en el terme de Nyer.

Transport públic col·lectiu

Ni Soanyes ni Marians no tenen cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposen del TAD (Transport a la demanda).

Els camins del terme

Els camins del terme de Soanyes i Marians són alhora camins de comunicació amb els pobles i termes veïns: Camí de la Bastida, o de Serdinyà, el del Molí de la Torre, des de Cabrils, el del Pont Nou, o del Molí de la Torre, des de Marians, el del Molí del Pont Nou des d'Escaró, el de Nyer, el d'Oleta des de Marians, el d'Oleta des de Soanyes i la Ruta de Nyer.

Activitats econòmiques

Soanyes havia participat del complex miner d'Escaró: en el seu terme es troben les mines del Pla de Ganta, ran mateix del sector homònim del terme d'Escaró on hi havia la mina a cel obert d'on s'extreia la fluorita. També s'havia extret ferro, com a les altres mines d'Escaró. La decadència econòmica derivada del tancament de les mines també afectà de forma important Soanyes.

Una altra activitat important havia estat l'explotació dels boscs, atès que n'hi ha d'extensos a la zona sud del terme, i encara queden avui dia un centenar d'hectàrees dedicades a l'agricultura, repartides en una quinzena d'explotacions. S'hi cull sobretot fruita (albercoquers, sobretot), vinya, una mica d'hortalisses o de cereals, i, amb més extensió, farratges i pastures. Hi ha una cabana ramadera important, d'un centenar de caps de boví, un altre centenar d'ovins, i una petita quantitat d'equins.

Història

El lloc de Soanyes, documentat des del 874 (villa Sovanias), depengué des del segle ix i al llarg de tota l'edat mitjana i l'edat moderna del monestir de Sant Miquel de Cuixà. D'altra banda, Marians depenia igualment de Cuixà, però havia tingut sempre una administració pròpia que, tanmateix, restava lligada a Soanyes per contractes relacionats amb les pastures del bestiar.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Soanyes entre 1358 i 1789
1358	1365	1378	1424	1470	1515	1553	1767	1774	1789
20 f	9 f	6 f	5 f	12 f	8 f	10 f	58 h	19 f	12 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 70 57 65 80 139 148 139 133 132 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 124 126 104 119 107 139 141 140 130 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 128 140 133 114 116 113 102 90 92 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2012 74 63 47 41 45 27 35 36 44 2015 43

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004

Evolució de la població

Població 1962-2008

Administració i política

La Casa del Comú de Soanyes

Batlles

Alcalde	Període
Jean Pubill	-
Guy Bobé	Març del 2001 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020

Batlle

• Guy Bobé.

Adjunts al batlle

• 1a:
• 2n: .

Consellers municipals

• Anne-Marie Broc
• Henri Calmet
• Daniel Fabregat
• Robert Guinot
• Alain Tixador
• Andrée Vidal.

Adscripció cantonal

Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Soanyes ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Ensenyament i Cultura

En l'actualitat, ni a Soanyes ni a Marians no hi ha escola pròpia. Segons les edats dels infants dels dos pobles, les escoles de maternal i de primària més properes són a Oleta, Saorra i Serdinyà; pel que fa a secundària, els col·legis de Prada i de Font-romeu són els més propers, i per al batxillerat, els mateixos de Font-romeu i de Prada, en les seves diverses seccions.

Llocs i monuments

• Església romànica de Santa Eugènia de Soanyes
• Església romànica de Sant Fruitós de Marians

Bibliografia

• Becat, Joan. «163 - Soanyes i Marians». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Coromines, Joan. «Soanyes». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, VII Sal - Ve). ISBN 84-7256-854-7. 
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Soanyes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs

• El terme de Soanyes en els mapes topogràfics de l'IGN