Vés al contingut

Parc de la Font del Racó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretParc de la Font del Racó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusparc Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Tibidado, 74, Lluís Muntadas, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 57″ N, 2° 07′ 51″ E / 41.415933°N,2.130775°E / 41.415933; 2.130775
Característiques
Superfície1,2 ha Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC51065 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Id. Barcelona2465 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1926 Modifica el valor a Wikidata

El parc de la Font del Racó està situat al vessant sud de la serra de Collserola, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Va ser creat el 1926 per l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí.[2]

Descripció

[modifica]

Es tracta un parc forestal, situat a la falda del Tibidabo. En la seva part superior es troba el funicular d'ascens al Parc d'Atraccions Tibidabo. El terreny es troba en una forta pendent, que forma una ombrívola fondalada en la seva part inferior. La zona es recorre a través d'uns sinuosos camins que salven el desnivell, a vegades amb l'ajuda d'escales i baranes de fusta, en un estil rústic que s'adapta a la naturalesa circumdant. El bosc és a certes zones bastant tancat, amb arbres frondosos entre els quals destaquen els roures, els pins i els lledoners. En la part inferior hi ha la font del Racó, que dona nom al parc, i a prop se situa una placa en record a l'artista Apel·els Mestres, obra de Francesc Socies i March, col·locada el 1938.[3]

Entre les espècies presents es troben: el lledoner (Celtis australis), el pi pinyer i pi blanc (Pinus pinea i Pinus halepensis), el garrofer (Ceratonia siliqua), l'alzina (Quercus suber i Quercus ilex), l'acàcia borda (Robinia pseudoacacia), el fals pebrer (Schinus molle), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), la palmera canària (Phoenix canariensis), l'olivera (Olea europaea), l'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) i la bellaombra (Phytolacca dioica). Destaca especialment un exemplar de roure cerrioide centenari (Quercus cerrioides), que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona.[4]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Parc de la Font del Racó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 72-73. ISBN 978-84-09-46124-0. 
  3. ↑ Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5. 
  4. ↑ «Parc de la Font del Racó». Què fots fer a BCN. Ajuntament de Barcelona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_de_la_Font_del_Racó&oldid=33618931»