Vés al contingut

Parlament de Dinamarca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Parlament de Dinamarca
Folketinget
LXXII Legislatura
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentSøren Gade, Venstre
des del dia 16 de novembre de 2022
Estructura
Membres179
Grups políticsGovern (87)[1]
     Socialdemòcrates (50)
     Venstre (23)
     Moderats (14)

Suport (5)

     Partit Unionista (1)
     Partit Socialdemòcrata (1)
     Siumut (1)
     Inuit Ataqatigiit (1)
     Independent (1)[2]

Oposició (87)

     Esquerra Verda (15)
     Aliança Liberal (15)
     Demòcrates (14)
     Conservadors (10)
     Aliança Roja-Verda (9)
     DF (7)
     Socioliberals (7)
     L'Alternativa (5)
     Independent (5)
Elecció
Sistema de votacióProporcional (135) i Sainte-Laguë (40)
Última elecció1 de novembre de 2022
Lloc de reunió
Palau de Christiansborg, Copenhaguen
Lloc web
www.ft.dk
Interior de la cambra del Folketinget

El Parlament de Dinamarca o Folketinget (ˈfɔlɡəˌteˀŋ), és el parlament de Dinamarca. El seu nom en danès significa literalment assemblea del poble, de folk (poble) i ting (þing) que era el nom de les antigues assemblees dels pobles germànics. La seu del Folketinget és al palau de Christiansborg, a la ciutat de Copenhaguen, que també hostatja els altres dos poders de l'estat, la cort suprema de justícia (Højesteret) i l'executiu (Statsministeriet).

El 1953 es va aprovar en referèndum una reforma que creava l'actual Folketinget. Segons la Constitució danesa el Parlament exerceix el poder legislatiu juntament amb el monarca regnant, però a la pràctica el paper del monarca es limita a signar les lleis aprovades pel Parlament dins d'un termini de 30 dies després de l'adopció.

Des de l'any 1953 el Folketinget ha estat un parlament unicameral, però del 1849 al 1953 el parlament danès, anomenat Rigsdagen durant aquest període, va tenir dues cambres, el Folketinget i el Landstinget. Ambdues cambres tenien el mateix poder, però cadascuna representava una part diferent dels votants, mentre el Folketinget representava els agricultors independents, els ciutadans educats i els comerciants, el Landstinget representava l'antiga aristocràcia.

El Folketinget és format per 179 membres elegits per un període de quatre anys. Dos d'aquests parlamentaris són elegits a les illes Fèroe i altres dos a Groenlàndia. Després de la reforma municipal del 2007 es van crear les 10 circumscripcions electorals que actualment s'utilitzen a les eleccions al parlament:

  1. Copenhaguen: inclou Copenhaguen i alguns municipis adjacents a la capital.
  2. Rodalia de Copenhaguen: inclou municipis de l'àrea metropolitana de Copenhaguen.
  3. Nordsjælland: inclou els municipis del nord de l'illa de Sjælland, la resta de la regió de Hovedstaden.
  4. Bornholm: es correspon amb el municipi de Bornholm
  5. Sjælland: inclou la resta de municipis de l'illa de Sjælland i les illes de Lolland, Falster i Møn.
  6. Fyns: inclou l'illa de Fiònia i les de Langeland, Tåsinge i Ærø.
  7. Sydjyllands: inclou els municipis de la regió de Syddanmark situats a la península de Jutlàndia i l'illa d'Als.
  8. Østjyllands: inclou els municipis de l'est de la regió de Midtjylland.
  9. Vestjyllands: inclou els municipis del centre i l'oest de la regió de Midtjylland.
  10. Nordjylland: es correspon amb la regió de Nordjylland.

Les eleccions parlamentàries són de caràcter lliure i secret, tenen dret a vot tots els ciutadans majors de 18 anys. El sistema electoral es basa en l'escrutini proporcional plurinominal per a 135 escons i en el mètode Sainte-Laguë per a 40 escons.[3]

Legislatura actual

[modifica]

L'actual legislatura va començar amb les eleccions legislatives del 2015, celebrades el 18 de juny. La victòria del bloc blau conservador, fins aleshores a l'oposició, va tenir com a conseqüència la dimissió immediata com a líder del seu partit de la Primera Ministra sortint, Helle Thorning-Schmidt (socialdemòcrates). El candidat del bloc blau, Lars Løkke Rasmussen, després de dos dies de negociació amb els partits del bloc, va decidir formar govern en minoria amb ministres només del seu propi partit (Venstre). Tot i comptar només amb 34 diputats en un Parlament de 179 escons, tenia el suport del Dansk Folkeparti (Partit Popular Danès), Liberal Alliance (Aliança Liberal) i Konservative Folkeparti (Partit Popular Conservador). El novembre de 2016, aquests dos darrers partits s'incorporaren al govern.

Aliança Partits Candidat a Primer Ministre Vots % +/ – Escons +/ –
Bloc blau V, O, I, C, K, Sambandsflokkurin Lars Løkke Rasmussen 1.837.008 51,0% +1,7% 90 +3
Bloc roig A, B, F, Ø, Siumut, Inuit Ataqatigiit, Javnaðarflokkurin Helle Thorning-Schmidt 1.703.573 47,3% -2,9% 89 -3
Total (participació: 85,3% - cens: 4.221.983) 3.600.635 100% — 179 —

Dinamarca

[modifica]
Indicatiu Partit Líder Vots % +/ – Escons +/ –
A Socialdemokraterne (Socialdemòcrates) Helle Thorning-Schmidt 925.288 26,3% +1,5% 47 +3
O Dansk Folkeparti (Partit Popular Danès) Kristian Thulesen Dahl 741.173 21,1% +8,8% 37 +15
V Venstre ("Esquerra", Partit Danès Liberal) Lars Løkke Rasmussen 684.223 19,5% -7,2% 34 -13
Ø Enhedslisten – De Rød-Grønne (Aliança Roja-Verda) Lideratge col·lectiu 237.870 7,8% +1,1% 14 +2
I Liberal Alliance (Aliança Liberal) Anders Samuelsen 264.449 7,5% +2,5% 13 +4
Å Alternativet (L'Alternativa) Uffe Elbæk 168.585 4,8% nou 9 nou
B Radikale Venstre (Esquerra Radical) Morten Østergaard 160.672 4,6% -4,5% 8 -9
F Socialistisk Folkeparti (Partit Popular Socialista) Pia Olsen Dyhr 148.027 4,2% -5,0% 7 -9
C Konservative Folkeparti (Partit Popular Conservador) Søren Pape Poulsen 118.015 3,4% -1,5% 6 -2
K Kristendemokraterne (Demòcrata Cristians) Stig Grenov 29.148 0,8% ±0% 0 ±0
– Independents 3.027 0,2% +0.1 0 ±0
Vots nuls - 40.068
Total (participació: 85,8% - cens: 4.145.321) 3.556.545 100% — 175 —

Illes Fèroe

[modifica]
Indicatiu Partit Líder Vots % +/ – Escons +/ –
E Tjóðveldi (Partit Republicà) Høgni Hoydal 5.730 24,5% +5,1% 1 +1
C Javnaðarflokkurin (Partit Social Democràtic) Aksel V. Johannesen 5.666 24,3% +3,3% 1 ±0
B Sambandsflokkurin (Partit Unionista) Kaj LEls vots nuls es tenen en compte en el percentatge de participació però no en les sumes de vots i el percentatges totals.eo Johannesen 5.500 23,5% -7,3% 0 -1
A Fólkaflokkurin (Partit del Poble) Jørgen Niclasen 4.368 18,7% -0,3% 0 ±0
X Framsókn (Progrés) Poul Michelsen 749 3,2% nou 0 nou
H Miðflokkurin (Partit de Centre) Jenis av Rana 605 2,6% -1,6% 0 ±0
D Sjálvstýrisflokkurin (Partit de l'Autogovern) Jógvan Skorheim 403 1,6% -0,7% 0 ±0
– Independents - 345 1,5% -1,8% 0 ±0
– Vots nuls - 210
Total (participació: 65,6% - cens: 35.614) 23.576 100,0% — 2 —

Groenlàndia

[modifica]
Indicatiu Partit Líder Vots % +/ – Escons +/ –
– Inuit Ataqatigiit (Comunitat del Poble) Sara Olsvig 7.907 38,5% -4,2% 1 ±0
– Siumut (Endavant) Kim Kielsen 7.831 38,2% +1,1% 1 ±0
– Demokraatit (Demòcrates) Anda Uldum 1.753 8,5% +4,1% 0 ±0
– Atassut (Sentiment de comunitat) Knud Kristiansen 1.526 7,4% -0,1% 0 ±0
– Partii Naleraq (Partit Punt d'Orientació) Hans Enoksen 932 4,7% nou 0 nou
– Vots nuls - 538
Total (participació: 50,0% - cens: 41.048) 20.514 100,0% — 2 —

Els vots nuls es tenen en compte en el percentatge de participació però no en els totals de vots ni percentatges de vots totals.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parlament de Dinamarca
  1. ↑ «Danmark får ny regering: "Det betyder ikke, vi er enige om alt"» (en danès), 13-12-2022. [Consulta: 13 desembre 2022].
  2. ↑ Høj, Olivia; Pabst, Mette. «Efter undren fra Løkke: Jon Stephensen forsvarer, at han beholder sit mandat», 25-08-2023. «Jon Stephensen siger, at han vil stemme med SVM-regeringen langt hen ad vejen, men han vil ikke love, at han vil stemme med regeringen hver gang.»
  3. ↑ Det danske valgsystem (El sistema electoral danès)[Enllaç no actiu], Indenrigs- og Sundhedsministeriet (Ministeri de l'Interior i Salut), 2010
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parlament_de_Dinamarca&oldid=33077893»